Alfons Reverté

SANTI RIU: Des de quan coneixes l’Orquesta Sinfónica de San Juan?

ALFONS REVERTÉ: Al llarg dels anys he tingut l’oportunitat de dirigir a l’Argentina diverses vegades i ja en dues ocasions anteriors, la primera fa uns deu anys, havia dirigit l’Orquesta Sinfónica de San Juan. En la primera ocasió vaig tocar a la primera part el Concert per a corno di bassetto i orquestra d’Alessandro Rolla, una obra meravellosa que vaig tenir el goig d’interpretar com a solista i director a la vegada, i vaig dirigir a la segona part la Vuitena Simfonia d’Antonín Dvořák. El segon cop que hi vaig anar vam fer, entre altres obres, Quadres d’una exposició de Mussorgski-Ravel.

SR: Què destacaries de la seva història i com definiries la formació?

AR: L’Orquesta Sinfónica de San Juan és una formació orquestral amb una llarga trajectòria, de gairebé ja cinquanta anys d’història. Està situada a la zona vinícola per excel·lència de l’Argentina, juntament amb Mendoza, a la falda dels Andes, molt propera al gran pic de l’Aconcagua i al pas natural que porta a Xile. És una formació orquestral simfònica i operística de més de setanta músics amb molta energia i moltes ganes de projectar-se, a banda de la ciutat, a la resta del país i internacionalment.

SR: On treballa la formació i amb quin calendari?

AR: L’orquestra té la sort de desenvolupar la seva activitat en dos equipaments culturals de primeríssim ordre. D’una banda, l’Auditorio Juan Victoria, que es considera que té una de les millors acústiques de l’Amèrica del Sud, i, d’altra banda, el Teatro del Bicentenario, un teatre d’òpera meravellós, inaugurat fa tan sols cinc anys i que és un referent arquitectònic a tot el continent. Així doncs, l’orquestra desenvolupa una temporada anual a cavall d’aquests dos equipaments; concerts setmanals a l’Auditorio Juan Victoria alternats amb òpera i ballet al Teatro del Bicentenario. A banda d’això, també fa cicles de música de cambra a diversos indrets i activitats en altres espais multitudinaris exteriors en èpoques de bon temps.

SR: Qui t’ha nomenat i quant de temps hi estaràs com a director artístic?

AR: La meva arribada com a director titular neix d’una votació entre tots els membres de l’orquestra validada després pel Consell Artístic i seguida d’un posterior nomenament per les autoritats pertinents. La proposta inicial que em van fer va ser per tres anys prorrogables, instal·lat a viure a la ciutat tot l’any, però després d’una llarga negociació i gràcies a l’adaptabilitat a la meva realitat de part de l’orquestra, cosa que els agraeixo molt, hem tancat de moment una titularitat per un any amb presències en diversos períodes de l’any, per no perdre així el contacte amb tota la meva activitat a Europa.

SR: Quin serà el “segell Reverté” per a l’orquestra i quina idea de programació tens per a la formació?

AR: L’orquestra ha de tocar tots els repertoris i música de tot el món. Cada cop més hem d’entendre que les formacions orquestrals són eines culturals al servei de tota la seva comunitat i no només d’una part. Per tant, s’ha de programar de manera que tothom se senti identificat amb la que és la seva orquestra i s’ha de pensar, per tant, en tota la varietat de persones a qui volem que arribi i que se la facin seva. S’ha d’interpretar, òbviament, el gran repertori simfònic i a la vegada també obrir-nos a nous repertoris i estils, però sense oblidar potenciar la nova creació i la recuperació del patrimoni propi.

SR: ¿L’Orquesta Sinfónica de San Juan està vinculada a la Universitat?

AR: L’Orquesta Sinfónica de San Juan és una orquestra totalment professional en la qual els sous dels músics i el pressupost surten de la Universitat, i en la qual, a conseqüència d’això, un nombre molt important de membres desenvolupen a la vegada una tasca com a professors del que nosaltres diem a Catalunya l’Escola Superior de Música o el Conservatori Superior i que a l’Argentina se situa directament dins del sistema universitari. Efectivament, està, doncs, vinculada a la Universitat en aquest sentit i fins i tot durant molt de temps això ha quedat reflectit al seu nom, tot i que ara ha emprès un procés de canvi cap al nom actual d’Orquesta Sinfónica de San Juan per, sense perdre aquest lligam, vincular-la de manera més clara amb el nom de la ciutat.

SR: Què suposa que l’orquestra estigui en l’àmbit de la Universidad Nacional de San Juan?

AR: La UNSJ és una de les universitats més potents del país, amb més de vint-i-un mil alumnes. La veritat és que he quedat sorprès de la potència del sistema universitari argentí, on, per exemple, els estudiants gaudeixen dels estudis de forma totalment gratuïta, cosa que ja ens agradaria que passés a casa nostra. Aquesta potència, d’entrada, dona una enorme seguretat econòmica a aquesta orquestra professional, en estar-ne inclòs el pressupost dins dels pressupostos nacionals. D’altra banda, li dona la possibilitat de desenvolupar tota una sèrie de projectes de difusió, recerca i pedagògics vinculant-se amb totes les facultats de la Universitat, a banda, òbviament, de fer-ho amb la de música.

SR: Com és la societat de San Juan i on arriba l’orquestra?

AR: La societat sanjuanina és molt inquieta culturalment. Els seus equipaments culturals així ho demostren i lluita per ser una capital cultural de l’interior amb projecció a tot el país. De fet, per exemple, les característiques del seu Teatro del Bicentenario el converteixen en l’únic teatre argentí que, per mides i equipament tècnic, pot intercanviar produccions d’òpera d’igual a igual amb el Teatro Colón de Buenos Aires. Dins de tot aquest context cultural, l’orquestra és molt reconeguda i estimada.

SR: A quins àmbits de la societat de San Juan pretens arribar i quines idees tens?

AR: Els àmbits pedagògic i social han de ser de vital importància per a l’Orquestra. Em refereixo no només als estudiants de música, sinó també als espais formatius escolars d’àmbit general en les seves diverses etapes. Per a ells potenciarem i implementarem noves propostes educatives. Així mateix, sectors com els dels discapacitats, malalts, col·lectius marginals, etcètera, tenen i tindran encara més una parcel·la important en l’activitat de l’orquestra, en els seus múltiples formats.

SR: Et deu haver ajudat l’experiència al capdavant de l’Orquestra Simfònica de les Terres de Lleida, de la qual també ets director titular. ¿Has pensat alguna mena de projecte comú en el qual poguessin col·laborar les dues formacions?

AR: Òbviament la meva experiència amb l’OJC serà de gran vàlua, ja que al llarg dels anys hem anat construint un projecte polièdric: artístic, pedagògic i social, de gran envergadura, un projecte que si no ha pogut ser encara més gran ha estat per les enormes dificultats econòmiques que malauradament tensionen contínuament l’orquestra. Per tant, moltes idees desenvolupades es podran implementar a San Juan, però també, a la vegada, amb bidireccionalitat, l’observació i anàlisi d’aquesta nova realitat en la qual estic ara immers ha de servir per refermar-nos i carregar-nos de nous arguments en la tasca amb les institucions per acabar de consolidar sobretot econòmicament l’OJC dins del país. És indispensable! Mentrestant, tant de bo que en aquest camí puguem implementar algun projecte en comú enriquidor artísticament per a les dues bandes. Ho intentarem de totes totes!