Masato Suzuki

ALBERT TORRENS: Aquesta no és la seva primera visita al Palau de la Música amb el Bach Collegium del Japó. Quins records té de la sala i de la ciutat de Barcelona?

MASATO SUZUKI: Hem vingut de gira, hem visitat la ciutat i hem tocat al Palau diverses vegades. Sempre que hi venim quedem astorats de la bellesa de la sala, sobretot del sostre. Realment, és un edifici impressionant i amb molt bona acústica per al tipus de música vocal sacra que fem.

AT: En quines circumstàncies arriba el seu debut com a director a Europa al capdavant del Bach Collegium del Japó?

MS: He dirigit moltes orquestres, i a Espanya fa pocs mesos vaig dirigir la Simfònica de Balears. Però aquest serà el meu debut amb el Bach Collegium. Amb els programadors d’aquesta gira vam acordar iniciar la transició entre directors de generacions diverses i el resultat serà una fórmula bastant única. Normalment n’hi hauria prou amb un sol director, però ja que en aquest programa i en aquesta orquestra en tenim dos, que a més a més som pare i fill, vam decidir repartir-nos-ho: jo dirigiré la Simfonia núm. 40 a la primera part i l’Ave verum corpus al final, i el meu pare dirigirà el Requiem.

AT: Com van dissenyar el programa monogràfic Mozart que interpreten en aquesta gira?

MS: Aquest és un programa molt singular perquè en mostrem part de la producció simfònica i part de la sacra; és com un mirall o com la cara i la creu d’una mateixa moneda. És difícil trobar música de Mozart que no sigui bona i ell, que conreava constantment tots dos repertoris, era únic tant en el tractament de les veus com en el dels instruments. Al Bach Collegium del Japó, com que tenim un conjunt de corda molt bo i ara també una experiència important en la secció de vent-fusta amb repertori de finals del segle XVIII i del XIX, vam creure que la Simfonia núm. 40 és la millor obra per mostrar-nos. I després de la pausa, vindrà el Requiem, que dura una hora i, per tant, és força curt comparat amb la Missa en Si menor de Bach, que també hem fet moltes vegades a Catalunya i en les nostres gires. Molts amics i públic ens han demanat que fem un disc amb les Misses i el Requiem de Mozart. Però encara no havíem portat mai aquesta obra en gira i per això hem cregut que és un bon moment per fer-ho.

AT: Del Requiem, n’oferiran una edició pròpia, que signa vostè mateix. Què ens en pot dir?

MS: Ja sabem que el Requiem no el va acabar Mozart i hem d’agrair a Süssmayr –que el va completar– i a Konstanze –que el va publicar– que l’obra hagi perdurat a la història. Però hi va haver altres músics que el van voler acabar, com Eidler, que hi va introduir algunes idees importants i inspirades, diferents de les de Süssmayr. Nosaltres acostumàvem a fer sempre la versió de Süssmayr, però teníem moltes preguntes sobre petits detalls relacionats amb la tonalitat o les seqüències del baix, petits desajustos que volíem corregir, i vam decidir barrejar elements de totes dues versions. D’aquesta manera tothom pot gaudir de la música i sentir-la de manera més natural. És una versió pràctica que vaig fer per al Bach Collegium del Japó, no dic que sigui la idea final que tenia Mozart. Per exemple, també incloc la fuga al final del “Lacrymosa”: fixem-nos que el “Kyrie” és una fuga i el “Sanctus-Benedictus” també acaba amb una fuga. És lògic, doncs, que la “Sequenz”, que és una secció llarga, també acabés amb una fuga, i així ho demostren els esborranys trobats els anys seixanta que molts altres també han reconstruït. Però aquesta fuga ha de ser molt curta per no alterar tota l’estructura de l’obra i per això en vaig crear una a partir d’una Missa brevis seva i altres exemples de fugues mozartianes, breus però molt poderoses, com la de l’“Ossanna” del mateix Requiem, que també és curta.

AT: En quina mesura diria que el repertori del Bach Collegium del Japó s’allunya cada vegada més del compositor del qual porta el nom? Quins altres compositors tenen previst interpretar els propers anys?

MS: Sempre hem cultivat altres compositors, com Buxtehude, Händel o Schütz, però sempre tornem a Bach i alhora avancem cap al futur. Dels posteriors a Mozart, hem fet Mendelssohn i Brahms –fa poc n’hem publicat Un rèquiem alemany–, que són un repte perquè impliquen canvis en la instrumentació, sobretot dels vents. L’any passat també vam treballar Bruckner amb motiu del bicentenari del seu naixement i cada any interpretem la Novena de Beethoven.

AT: Quina diria que és la principal lliçó que ha rebut del seu pare?

MS: Hi ha qui diu que tenim gestos similars… Jo no m’ho crec gaire, però una cosa que sí que percebo és que tenim un objectiu musical força similar. A casa parlem molt de música: soc fill únic i, quan vivíem junts, no teníem una relació d’estudiant-professor, sinó molt planera, gairebé de germans que ens inspiràvem mútuament. Però a ell també li agrada que tinguem una relació professional: als seus setanta anys és conscient que es fa gran, però alhora se sent jove i està obert a noves idees, perquè veu que jo també tinc fills i les generacions avancen. Espero que estigui actiu molts anys més, però ara compartim projectes, ens dividim les temporades a Tòquio i ara hem començat a compartir les gires. Espero que això sigui molt sa per al grup, que sempre ha estat molt influït per les seves idees. Li estic molt agraït que hagi creat aquest equip internacional, que és com una utopia, perquè ens permet experimentar i plantejar-nos reptes a l’entorn de la música antiga.

AT: A banda de dirigir, vostè també és clavecinista, organista i compositor. Com divideix el temps entre totes aquestes activitats?

MS: És una bona pregunta! Evidentment, si he de tocar en un concert determinat, em concentro en l’assaig d’aquell repertori, però en la meva ment la idea és que treballo per la música, en general: tinc la mateixa actitud ja sigui dirigint o tocant el continu. Miro d’organitzar-me al millor possible i soc de caràcter tranquil, però és inevitable que, en determinats moments, estigui molt ocupat.

AT: Finalment, ¿hi ha algun altre element d’aquesta gira que li agradaria destacar?

MS: Voldria agrair al públic català que sempre sigui tan apassionat per la música de Bach i crec que també ho serà per la de Mozart. Tenim un gran equip per a aquesta gira –normalment portem dos o tres concertinos, però crec que aquesta és la primera vegada que comptarem amb tots quatre!– i estic segur que serà una experiència molt especial. Voldria aprofitar l’avinentesa per agrair per endavant l’assistència de tothom que vindrà als concerts.

Imatge destacada: (c) Marco Borggreve.