Cosmos Quartet

ALBERT TORRENS: En què consistirà la vostra residència al Palau de la Música? Com vau rebre la proposta i com es va concretar?

HELENA SATUÉ: Va ser una proposta molt oberta, que ens va arribar just després de l’últim concert que vam fer al Palau, amb Lluís Claret. I tot i que sabíem que podria haver-hi determinats requisits, van acceptar de seguida i sense cap canvi el primer disseny que vam presentar. Seran sis concerts, a més d’un possible setè pendent d’una col.laboració amb algun dels compositors residents, potser una estrena, que segurament seria a l’última temporada.

AT: Què vau proposar i quin creieu que és el secret perquè agradés tant?

BERNAT PRAT: En sis concerts -dos en cadascuna de les tres properes temporades-, fem tres integrals: Anton Webern, Robert Schumann i Johannes Brahms, a més d’algun altre autor. Son compositors que sempre ens han acompanyat.

ORIOL PRAT: També ens identifiquem bastant amb el llenguatge de Webern, que és un compositor que ajuda molt els quartets a asssolir coordinació i compenetració, és música molt abstracta però en la qual alhora tot ha d’encaixar a la perfecció, molt exigent per al grup.

HS: En el cas de Webern, és bonic veure’n les dues cares, des d’aquell postromanticisme que ja no duia enlloc en el Quartet 1905 o Langsamer Satz, que són tonals, fins al llenguatge minimalista de les Bagatel.les. Això pot ser molt interessant per al públic que vingui a tots els concerts que, al capdavall, és la idea d’una residència.

LARA FERNÁNDEZ: En total, són tres obres de Brahms, tres de Schumann i sis de Webern. Aquest últim apareix en tots els concerts -una obra en cada programa- i els altres es van alternant.

BP: I aquestes tres integrals les combinem amb compositors del segle XX de diverses nacionalitats, perquè la producció d’aquesta època va ser molt interessant i diversa. Així, hi ha Xostàkovitx de Rússia, Bartók d’Hongria, Britten d’Anglaterra i Ravel de França. També hi ha un Schubert i Beethoven, perquè hi han de ser.

AT: No vau contemplar incloure-hi cap compositor català?

HS: No n’hi ha cap, excepte potser el projecte amb el compositor resident, que no sabem si serà català o no. Vam tenir en compte la inversió de temps que requereix preparar obres que no son de repertori i que potser només podríem tocar una vegada.

BP: D’això en vam estar parlant amb el nostre agent. El més difícil d’una residència de tres anys és que els programes que oferim també els hem de poder portar de manera aïllada en altres sales de concerts. I això, si fas una cosa molt específica, és difícil. En canvi, els programes que hem dissenyat es poden moure i combinar entre ells amb facilitat.

AT: En quina mesura aquests programes reflecteixen el moment que viviu com a quartet? Set anys després de la vostra creació, us sentiu en una primera maduresa?

LF: Són programes ambiciosos, que fa uns anys no hauríem pogut abastar, segur. També és la primera vegada que treballem amb tanta antelació.

BP: Ho veiem com la primera cosa que afrontem com si haguéssim sortit de l’adolescència. Hem programat, per exemple, el Quartet núm. 5 de Bartók, que és com un Everest per als quartets i segurament no ens hauríem atrevit en un altre moment. És clar que serà a l’últim concert i encara tenim tres anys. Sempre hem cregut que, si fem bé la feina les coses aniran venint, i aquesta residència al Palau, que ens ha alegrat molt des del principi, a mesura que l’anem paint veiem que serà molt positiva per fer créixer el grup.

HS: Una residència en un lloc com el Palau és molt important i els programes han de ser molt importants. Tot aquest repertori, de fet, en algun moment l’hauríem hagut de fer i aquesta és la millor oportunitat.

AT: Com ha canviat, amb el temps, la vostra manera de treballar?

BP: És una bona pregunta perquè, si bé evidentment el treball individual sempre és important, amb el temps hem vist que l’obra passa per processos molt diferents. Als inicis, sempre hi havia por d’anar directament a l’essència de la música i anàvem lents perquè tot encaixés a la perfecció. I ens hem adonat que també pot ser bo, encara que hi hagi errors i no anem del tot junts, entendre des del principi quin és el resultat final i llavors, si cal, fer un pas enrere. Això no ho veus fins que tens poc temps per preparar un programa. Tot i que aquesta és la virtut dels quartets, a vegades pequem de perfeccionistes.

HS: Som un grup molt flexible perquè no hem establert una metodologia que funcioni sempre sinó que una època ens ha funcionat alguna cosa i ho hem estat fent però quan allò ja ha estat resolt o hem vist una altra carència, llavors hem insistit més en una altra cosa. Encara no ens podem deifinir amb una única manera d’assajar. Reaccionem en funció del que passa.

AT: I l’ajut extern segueix sent important?

HS: Sí, sempre, tot i que possiblement abans el necessitàvem en una fase més inicial. Quan no tenim ningú que des de fora ens pugui ajudar, ens gravem i ens ajuda molt perquè ens posem d’acord de seguida.

LF: Això hem començat a fer-ho més darrerament. Tots tenim la confiança per dir-nos les coses, però a vegades des de dins és molt difícil veure el que està passant i no ets gaire conscient de la realitat des de fora.

AT: De fet, un dels projectes més destacats dels últims anys ha estat el vostre primer enregistrament (Influences, Seed Music, 2019). Esteu pensant ja en el proper disc?

HS: Sí, perquè ja toca, però encara no podem dir-ne gran cosa perquè només hi ha la necessitat de treure un àlbum i potser algun altre. La idea és fer-ne un de repertori de petit format però intens i després fer alguna cosa relacionada amb aquesta residència al Palau. Aquestes integrals donen molt de si i és bo treure’n partit.

Imatge destacada: (c) Quim Roser.