Quartet Gerhard

MIQUEL GENÉ: Comencem pel principi.

JESÚS MIRALLES: L’inici del Quartet el situem l’1 de març de 2010, el dia que el Lluís i la Judit van venir a buscar-nos al Miquel i a mi a l’aeroport. Just havíem acabat d’estudiar i vam decidir tornar per assajar cada dia amb el Quartet.

JUDIT BARDOLET: De seguida vam tenir compromisos i ja no vam parar.

MG: I d’això ja fa deu anys. Què teniu previst per celebrar aquest aniversari?

JB: Farem un concert el 5 d’agost al Palau de la Música. Tocarem un Quartet de Gerhard, el Quartet de Debussy i el darrer Quartet de Schubert.

MG: Ara que feu deu anys, ¿sentiu que tanqueu un cicle?

LLUÍS CASTÁN: Sentim que és el moment de llançar-nos. Quan comences, el sol fet de voler fer quartet significa emmirallar-te en altres formacions. Però arriba un moment que comencen a sorgir contradiccions entre el teu llenguatge i aquestes altres perspectives.

MIQUEL JORDÀ: En aquests deu anys hem fet múscul. El quartet és un procés de llarg recorregut, necessita temps de dubtes i de certeses, i per sota hi ha la voluntat de tots quatre de fer música. Has de tocar molt, a tot arreu, molts repertoris, dir que sí a tot. Tenim quatre visions molt obertes de què volem fer i una manera molt clara de posar-les en comú acord. Aquesta és la nostra força.

MG: Part de la fortalesa d’un quartet consisteix, precisament, a aprendre a posar-se d’acord.

JB: Per a nosaltres les relacions humanes sempre han estat fonamentals. La nostra relació ha influït molt en la construcció del grup. Tots hem crescut personalment i musicalment dins del grup i són processos que no podem deslligar l’un de l’altre.

MJ: És una actitud de vida. Hi ha gent que vol “pam, pam” i ja està, però nosaltres tenim aquest estat de flow que és el que necessitem per fer música. Hem d’estar prou oberts, receptius i escoltant, i alhora tenir conviccions molt fortes. Són aquestes contradiccions les que fan que el quartet sigui possible.

MG: Un equilibri difícil de trobar.

JM: Sí, i en aquest sentit les nostres interpretacions són molt obertes i en cada concert passen coses que no han passat abans en un assaig. Estem fent coses diferents en aquell moment i tothom està obert i escoltant perquè això pugui passar. És molt interessant, ja que en cada concert i en cada assaig estem amb tots els sentits oberts, sentint aquest corrent d’energia que flueix entre els quatre.

MG: ¿Com prepareu una gravació, tenint en compte que l’objectiu final no és un moment que passa, sinó un registre per a la posteritat?

JB: En una gravació es barregen elements de l’assaig i del concert: té la intensitat del concert i a més a més el fet que tot ho has de repetir moltes vegades.

LC: Precisament ara acabem de gravar el nostre segon disc amb el segell francès Blue Danube. Hem gravat el darrer Quartet de Schubert i els Moments musicals de György Kurtág.

MJ: Estar tres dies gravant tretze hores diàries no és una situació normal que visquem en el dia rere dia. Són moments molt especials. I en aquests moments surten coses molt especials i això és el que volem deixar plasmat en el disc.

MG: Quan teniu previst publicar el disc?

LC: A principi de l’any que ve.

MG: Com us seguiu formant com a quartet?

JB: Esporàdicament treballem amb diferents músics, que és una cosa que fa qualsevol quartet amb inquietuds.

LC: Ara mateix treballem a Berlín amb el Günter Pichler, membre del Quartet Alban Berg. Considerem important viure a Berlín, perquè això ens permet estar en contacte amb molts músics.

MG: També dediqueu part del vostre temps a la docència.

LC: La música no és altra cosa que establir relacions entre les persones. La pedagogia és una part molt important en la música que nosaltres fem, ja que com més la coneixes més fàcil és gaudir-ne. Ens fa molta il·lusió poder transmetre els nostres coneixements, perquè tenim un cúmul d’informació que ens agrada treure. Per a nosaltres és una alliberament.

MG: Són moments de transmissió de coneixement, ¿però també d’aprenentatge?

MJ: És clar, perquè compartir és aprendre. I, a més, és una activitat molt natural en nosaltres, perquè els nostres assajos també consisteixen a compartir coneixement. Per tant, no ens resulta gens estrany estar en una aula amb un altre quartet davant nostre i compartir coneixements, més que no pas ensenyar. Provar coses i anar trobant entre tots quin és el camí. I és clar, se n’aprèn, perquè amb els alumnes davant acabes trobant coses que no t’havies plantejat. O has de verbalitzar allò un altre cop, però d’una manera diferent de com ho fas habitualment.

MG: Quina és la vostra dinàmica de treball?

LC: Fins fa poc no fèiem pràcticament vacances. Ara en fem una mica més perquè hem descobert que ens va bé! Fem quatre o cinc dies de treball a la setmana: al matí estudi i a la tarda assaig. La resta de dies que no assagem estudiem individualment. I el diumenge normalment descansem.

JB: Tot i el confinament, aquí a Berlín ja podríem tornar a assajar, però de moment no ho estem fent perquè el Miquel està a França. De cara als concerts d’estiu segurament ens resultarà més fàcil instal·lar-nos a Catalunya.

MG: Segurament deu ser el moment dels darrers deu anys que heu passat més temps sense tocar junts.

JB: Sense cap mena de dubte!

MG: Com gestioneu els vostres projectes i repertoris?

JB: Aquest és un dels temes més importants en l’organització del Quartet. Cada temporada hem de tocar entre deu i quinze obres noves. Per tenir concerts has d’estar preparat sempre i poder tocar avui un repertori i l’endemà un altre. Això ens obliga a un ritme d’assaig molt alt, perquè ho hem de tocar tot al màxim nivell. Cal molta organització i previsió, som molt metòdics en això.

MG: Part del vostre repertori comprèn música de nova creació.

JB: Sí. Amb la música de nova creació hem après molt. És un llenguatge que ens ha obert l’esponja del cap. Portem un temps fent molta música nova i cada cop ens resulta més fàcil de tocar.

MJ: Sí, i cada cop parlem millor el llenguatge. El llenguatge contemporani és com les llengües, com més el parles, millor ho fas i millor parles les altres llengües.

MG: Quins han estat els vostres referents?

LC: Durant molt de temps ho ha estat el Quartet Hagen. També tenim molts referents fora del món de la cambra i de la música clàssica. En la música clàssica sempre hi ha el perill de quedar encotillats. Així que ens agrada mirar a fora, recollir l’espontaneïtat d’altres àmbits i incorporar-la al que fem nosaltres.

MJ: Els quartets de principis de segle són una gran inspiració per a nosaltres. Quan els escoltes –el Kolisch, el Galimir, el LaSalle–, veus que cadascun té una personalitat molt definida. Nosaltres busquem això, una personalitat, una identitat pròpia des de la qual poder expressar tot allò que sentim.

MG: Establir un llenguatge propi al marge dels estàndards vol dir córrer riscos.

LC: El primer que cal fer és aprendre a identificar les particularitats de la partitura, és a dir, tenir un discurs dins teu i uns coneixements molt complets.

JB: I tenir el valor de ser diferents. Perquè és més fàcil tocar com diuen que s’ha de tocar que tenir aquestes inquietuds, aquests referents antics.

LC: Al final, si allò que treballes t’ho estimes amb totes les forces, d’alguna manera o altra ha d’arribar. Som artistes perquè estimem el que fem i ho compartim.

MG: Amb quins elements musicals treballeu?

JM: El text, en cert sentit, és limitat, i és la capacitat que té l’intèrpret d’entendre’l i transmetre’l el que li dona vida. La música té molta més llibertat del que ens podem imaginar.

LC: El que fa que el Quartet vagi junt és que la idea musical que hi ha darrere sigui sòlida. Una frase té un recorregut i el nostre treball consisteix a identificar-lo. És una qüestió d’energia i d’impulsos.

MJ: L’objectivitat en l’afinació, el ritme i la respiració hi ha de ser. Però no pot ser l’únic fi. La finalitat última és que siguem un sol cos, una sola ment, un sol organisme. Respirar com un, aquest és l’ideal.

MG: ¿Heu arribat en algun moment a aquest estat?

LC: En algun moment sí. És difícil d’explicar, però quan un concert va realment bé som capaços d’anticipar tot el que passarà, des del principi fins al final.

JB: I quan això passa, el públic ho nota. Quan algú va a un concert, no hi va a escoltar Beethoven, va a presenciar un esdeveniment gairebé màgic: que música feta fa dos-cents anys encara segueix viva. I quan un viu un concert així es transforma i això és el que busquem, és el que dona sentit a allò que fem.

MG: Com teniu l’agenda dels propers mesos?

JB: Ara mateix està tot en stand by. No s’ha cancel·lat res, però sí que s’han posposat força coses i estem esperant saber què podrem fer. Segueix en peu la celebració del desè aniversari el 5 d’agost al Palau de la Música Catalana.

LC: I estem embarcats en un projecte que ens fa molta il·lusió amb el Ramon Humet. Ens està escrivint un Quartet increïble i estem formant part del procés creatiu, cosa que no havíem fet mai fins ara.

MJ: És un treball molt emocional, perquè el so que crea és nou i ens obliga a plantejar-nos en cada moment quina emoció vol representar.

MG: Trobant-nos en el cinquantè aniversari de la mort de Robert Gerhard, cal suposar que tocareu molt Gerhard.

JM: Sí. Tocarem els seus Quartets a l’Auditori de Barcelona, a Viena, Berlín, França…

MJ: Sempre portem la música de Gerhard arreu, l’hem tocat a tot arreu i el públic sempre hi respon amb molt fervor. És una música que ens estimem molt, si no, no ens diríem Quartet Gerhard.

MG: Per què aquest interès en Gerhard?

JB: Sempre ens va interessar molt la seva personalitat i els seus Quartets són impressionants.

LC: Sí, i va tenir una gran valentia. Ell necessitava un altre llenguatge, fet que el va portar a un exili personal, espiritual i musical. La seva música conté una veritat que t’interpel·la. Esperem estar-li fent l’homenatge que es mereix.

MG: A banda de no poder-vos trobar, ¿com esteu vivint aquest confinament com a quartet?

JB: Doncs fins i tot et diré que bé, perquè portàvem un ritme frenètic de concerts i de moltes hores de feina. El fet d’haver de parar ens ha permès respirar una mica i tenir temps. Però ara ja comencem a sentir una mica d’angoixa. Ens ve de gust tocar, ho trobem a faltar.

MG: ¿Ho aprofiteu per fer algun tipus de treball?

LC: Hi ha moltes coses a les quals no et pots dedicar en el dia rere dia i que ara hem pogut atendre. I com que no sabem què passarà després d’això, hem de pensar una mica més enllà, buscar idees noves.

MJ: Sí, és el moment ideal per pensar diferent, perquè no podem fer el que fèiem fins ara, que era preparar concerts per tocar a sales de concerts. Hem de pensar en altres coses.

MG: ¿Us heu plantejat fer algun tipus de material per a les xarxes socials com estan fent molts artistes?

MJ: Sí, en farem. Això s’haurà d’incorporar a la vida concertística. El livestream ja està molt incorporat i segur que en farem alguns perquè és una nova manera de projectar la música.

LC: I que hagi passat això també ens ha fet pensar que pot ser interessant visualitzar el treball que hi ha fins a arribar al concert. El concert és només la punta de l’iceberg.

JB: El concert a les xarxes és bonic, però no té la força d’un concert en directe. La qüestió és com poder transmetre el missatge del directe a través d’un vídeo a les xarxes.

MG: I quan puguem tornar a les sales, serà interessant veure com ha canviat l’experiència concert.

JB: Sí. Potser estem molt espantats i després encara serà millor perquè serem conscients de com d’extraordinari és un concert. La necessitat dels concerts i de la cultura s’ha fet evident aquests dies.

Imatge destacada: (c) Michal Novak.