Ariadna Alsina

ALBERT TORRENS: Quina relació has tingut fins ara amb el Festival Mixtur? En què consisteix la proposta que et van fer i per què vas decidir acceptar-la?

ARIADNA ALSINA: Amb el Festival Mixtur, hi tinc una relació especial pel fet que vaig formar part de l’equip inicial que vam idear i fer possible el primer concert del que vam anomenar Col·lectiu Mixtur, els anys 2012 i 2013. Després em vaig traslladar a París, amb la qual cosa vaig deixar aquesta implicació per poder dedicar-me a la meva formació. Per motius de calendari no hi havia pogut tornar mai encara. Em fa una il·lusió especial l’encàrrec que m’han fet d’una nova obra, perquè consisteix en el treball amb l’Ensemble Sillages, de França, músics de gran talent i amb un director artístic amb molta sensibilitat musical i humana. Vaig acceptar la proposta del Festival Mixtur perquè em dona la possibilitat d’imaginar una obra que contingui tant música electroacústica com instrumental i mixta (instrumental i electrònica combinada), així com la llibertat de presentar-ho de la manera que artísticament em sembli més adient.

AT: També hi impartiràs un taller. Quant temps fa que et dediques a la pedagogia?

AA: Fa anys que ho faig, d’una manera o altra. Durant molt temps vaig fer classes de violí, que és l’instrument amb el qual em vaig iniciar a la música. Després he estat fent d’assistent de la classe de composició de l’Haute École de Musique de Ginebra durant quasi cinc anys. Els professors d’allà són Michael Jarrell i Luis Naon, amb qui jo havia estudiat i que també seran professors dels tallers al Festival Mixtur. També he fet classes de manera puntual a la Universitat Pompeu Fabra i actualment ho faig a l’ESMUC, al Màster de Composició amb Tecnologies. Pel que fa als tallers, la proposta que m’han fet de participar-hi m’entusiasma perquè l’intercanvi amb joves compositors i compositores és sempre fascinant. Poder acompanyar els projectes, la realització de les idees musicals, els dubtes o qüestions que ens podem posar… permet compartir una passió i intercanviar idees, en aquest cas al costat de reconeguts professors, professores i alumnes de generacions diferents.

AT: Creus que el format d’un taller, per la seva durada i característiques, ¿és adequat per fer-se una idea correcta del talent i les possibilitats dels joves compositors?

AA: El taller inclou una classe individual de l’estudiant amb un dels professors i també una sessió de lectura de la seva composició amb músics professionals. A més s’hi proposen masterclasses i conferències dels compositors i intèrprets residents. Alguns treballs dels estudiants seran estrenats també en concert. Primerament els estudiants han d’enviar dues composicions que ja tinguin, cosa que permet entendre quin és el seu univers musical i entreveure les possibilitats que té, per aprofitar al màxim el taller. Un cop inscrits, al cap d’uns mesos els participants han d’enviar una proposta per treballar en la sessió de lectura i una obra breu de tres minuts. Amb aquests materials ens podem fer una idea encara més acurada del perfil de cadascú. Això crec que permetrà un acompanyament òptim durant el taller, per tal de treballar aquells punts que es puguin millorar i aportar als joves el diàleg i les qüestions que els puguin fer avançar en el seu recorregut.

AT: Pot sorprendre la diversitat d’estètiques representades en el claustre de professors dels tallers. ¿Us coneixeu, entre vosaltres?

AA: Conec molts dels professors, sí; amb alguns he tingut la possibilitat de treballar-hi i estudiar-hi, d’altres els conec a través de la seva música. La diversitat d’estètiques, la veig com un factor positiu. Aquests tallers són molt importants com a punt d’intercanvi i d’obertura; que vinguin a Barcelona compositors de diferents procedències i estètiques és important per oferir la possibilitat als estudiants de conèixer diferents maneres de treballar i diferents enfocaments sobre la composició musical. Diversificar no només les estètiques, sinó també les pràctiques, amb professors més dedicats a la música electroacústica i d’altres a la música instrumental, alguns fins i tot a la instal·lació sonora, el videoart, etcètera, és molt important, reflecteix els camins que ha emprès la música d’avui i poden interessar a molts joves compositors que hi poden trobar referents. Crec que és molt important, doncs, que hi hagi iniciatives com la dels tallers que proposa el Festival Mixtur. Tota la programació que s’hi proposa té un gran valor.

AT: Parla’ns una mica més de l’encàrrec que t’ha fet el Mixtur en col·laboració amb Hemisphère Son, Institut Francès i Ensemble Sillages. Què et van demanar exactament i quin recorregut tindrà l’obra?

AA: La proposta era molt oberta i m’ha donat la llibertat de pensar en una obra per a l’Ensemble Sillages amb una part important d’electrònica combinada amb els instruments, completada amb uns interludis d’electrònica sola. Amb Gonzalo Bustos, director de l’Ensemble, hem ideat tot el programa del concert, que inclourà la meva estrena i farà un recorregut per obres de compositors que m’han influenciat d’una manera o d’una altra amb la seva música o fins i tot perquè els he tingut com a professors. És, doncs, com una carta blanca que em donen i que em permetrà presentar el meu univers musical, les meves obsessions, inquietuds, la poètica que m’interessa… sota el títol global d’Instants fragiles. La idea de la col·laboració amb Hemisphère Son i l’Institut Francès és que l’obra es toqui a diferents ciutats espanyoles i franceses durant el 2024 i el 2025. Per a mi, això és molt important, ja que moltes vegades les obres de creació es toquen un sol cop. El fet d’interpretar-la diferents vegades permet que l’obra creixi i evolucioni, que els músics se la facin seva i a cada interpretació hi afegeixin un grau de profunditat més o hi donin una altra mirada.

AT: ¿Havies participat en altres festivals com Mixtur abans?

AA: Sí, he participat en festivals similars. Podria destacar el Festival Manifeste, a París, organitzat per l’IRCAM, i el festival Impuls a Graz (Àustria). En els dos casos hi vaig participar primer, fa anys, com a estudiant dels tallers. Els últims anys també he participat, amb encàrrecs d’obres que m’han fet, a l’IRCAM per al Festival Manifeste (Dreamwork, una música per al film homònim de Peter Tscherkassky, el 2019) i Split screen vestiges, per a cor, viola de gamba i electrònica, que es va presentar el juny del 2023 al mateix festival. També vaig impartir una de les conferències de l’acadèmia Manifeste, dirigida als joves compositors, explicant el concepte del projecte i el procés creatiu d’aquesta última obra. Tant l’experiència a Impuls com a Manifeste com a altres tallers on he participat, ho he viscut sempre com un moment d’intercanvi, d’obertura i descobertes molt importants, que poden ser decisives per orientar-se cap a emprendre un camí musicalment, triar un lloc on anar a estudiar, etcètera. L’intercanvi amb intèrprets professionals és també molt important i són moments on s’aprèn molt, tant d’aspectes de la composició pròpiament dita com de tots els factors, el valor dels intercanvis personals, la complicitat musical del director o directora, etcètera, que fan que la realització de l’obra es faci en les millors condicions.

AT: Quins altres projectes de futur et fan especial il·lusió, més enllà del Mixtur?

AA: Després de l’encàrrec de Mixtur tinc diferents projectes, un dels quals és una composició per al trio francès 20° Dans Le Noir: flauta, acordió, violoncel i electrònica. Em fa especial il·lusió perquè Fanny Vicens, l’acordionista del grup, toca un acordió microtonal. Serà la primera vegada que compondré per a aquest instrument i que en podré aprofitar les possibilitats tímbriques, que permeten, entre d’altres, una combinació excepcional amb l’electrònica. Per més endavant tinc un projecte amb el grup suís de percussions Eklekto, que també em motiva molt, i un projecte de format escènic del qual sabré més detalls aviat, però que també serà per a mi una experiència nova i és un format que tinc moltes ganes de descobrir i explorar.

Imatge destacada: (c) Abril Alsina.