Vint-i-cinquè aniversari
El proper 11 de març Joventuts Musicals de Moià celebrarà el vint-i-cinquè aniversari amb un concert especial en què el Tempus Trio –que és artista resident de l’entitat– interpretarà el Triple concert de Beethoven al costat de la Camerata Penedès. Rere aquest pretext, repassem amb la seva presidenta, Nona Arola, el darrer quart de segle.
ALBERT TORRENS: Moià ha estat un municipi de tradició musical, si més no des que el 1863 hi va néixer el tenor Francesc Viñas. Com era el context en què va néixer Joventuts Musicals de Moià?
NONA AROLA: En aquell moment aquesta zona de la Catalunya Central era un desert musical. No hi havia programació a les comarques veïnes –no existien ni el Teatre Kursaal de Manresa ni L’Atlàntida de Vic–, però a Moià ja se celebrava el Festival Viñas, que havia nascut l’estiu del 1982 i sempre havia estat un pol d’atracció. Per aquí van passar orquestres i solistes importants, com la Franz Liszt de Budapest, els Virtuosos de Moscou, el Cor del Patriarcat de Moscou o l’American Spiritual Ensemble, que molta gent de la comarca recorda. Victòria dels Àngels, per exemple, venia cada any per oferir un concert en benefici de la llar Els Avets per a persones amb síndrome de Down, amb els quals ella estava molt sensibilitzada. El 1995, em van demanar que m’impliqués en la programació artística del Festival i, com que jo llavors duia la direcció de Joventuts Musicals d’Espanya, vaig proposar la idea de crear Joventuts Musicals de Moià, que es va materialitzar el 1998. Anys més tard, des de Joventuts Musicals de Moià vam assumir l’organització del Festival que havia estat impulsat per l’Ajuntament, fins que la crisi municipal del 2011 va fer perillar la seva continuïtat. Aquell any no es va celebrar i nosaltres el vam suplir amb un Cicle Maria Vilardell Viñas a l’estiu. El 2012 la nostra entitat va assumir directament l’organització del Festival i el cicle es va convertir en el Cicle de Joves Talents Maria Vilardell Viñas, que ara farà deu anys. És per això que el Festival Viñas, amb aquest any d’impàs, també arriba enguany a la quarantena edició. També vam introduir altres activitats, i no només a Moià, sinó a la comarca. Tot i que el Moianès ha estat una comarca natural des de sempre, quan s’havia de crear oficialment hi vam col·laborar amb un cicle que es deia El Moianès Sona, que consisteix a escampar la música a tots els pobles de l’entorn, juntament amb descobertes patrimonials i tastos gastronòmics, i que encara fem a la primavera i l’estiu. També fa nou anys que organitzem el Festival a Granera, que barreja música i natura en espais del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al qual pertany el poble més petit del Moianès.
AT: Quin procediment va caldre seguir per integrar-se a la xarxa de Joventuts Musicals?
NA: Primer, cal demostrar que tens una mínima capacitat organitzativa i una sèrie d’aliats –com el suport de l’Ajuntament–, un espai per a concerts, etcètera. Per això, de fet, el primer concert el vam fer el 1997, amb Albert Guinovart, quan encara no estàvem constituïts com a associació. A partir d’aquí, l’assemblea de Joventuts Musicals d’Espanya ens va acceptar i vam començar a tirar endavant l’entitat. Formar part de Joventuts Musicals és ser membre d’una xarxa internacional que dona accés a músics de qualitat, intercanvis internacionals, guanyadors de concursos i la possibilitat de programar concerts de la Xarxa de Músiques que ja han superat un procés de selecció.
AT: Quin perfil té el públic dels vostres concerts?
NA: Són gent del poble i de la comarca, a més d’estiuejants i molts socis dels voltants: Manresa, Vic, Caldes… Encara ara devem ser l’única entitat d’aquests entorns que programem música de manera regular, almenys un parell de concerts cada mes. L’any passat, a tall d’exemple, vam fer quaranta activitats!
AT: Quines creus que són les principals fites que heu assolit en aquests vint-i-cinc anys?
NA: Jo destacaria que, quan veiem els músics que van triomfant, podem dir que molts d’aquests van fer els seus primers concerts a Moià: els germans Tomàs, Daniel Ligorio, José Menor, fins i tot Albert Guinovart, que fa molts anys que ve… Ara ja estan passant els deixebles d’aquests, perquè aquests van venir quan tenien vint anys. Ens enorgulleix haver instaurat a Moià una temporada estable tot l’any, d’altíssima qualitat musical, enveja de capitals veïnes com Vic o Manresa, i també haver salvat la continuïtat del Festival Viñas, un dels més antics de Catalunya. I fer-ho sempre amb la participació de músics joves. Per això també ens alegra haver arribat a la desena edició del Campus Musical del Moianès, centrat en la música de cambra amb un planter de professors de primer nivell i una cinquantena d’alumnes cada estiu que impulsa el perfeccionament de noves generacions de joves músics.
AT: De quina manera heu percebut els canvis en el panorama musical –el nivell formatiu, el planter d’artistes, l’increment de l’oferta– des de Joventuts Musicals?
NA: No hem d’oblidar que Joventuts Musicals és una entitat sense ànim de lucre i que respon a un moment en què qui tirava del carro era la societat civil. Ara, hi ha molts més auditoris i programacions municipals que, d’alguna manera, han fet la competència i algunes d’aquestes Joventuts Musicals s’han perdut pel camí, si bé també se n’han incorporat d’altres que tenen algun Ajuntament al darrere o alguna aliança que les ajuda a existir. Recordem, per exemple, l’enorme poder que va tenir Joventuts Musicals de Barcelona quan organitzava el Festival Internacional de Música de Barcelona o el programa d’orquestres per a joves que després va ser l’inici de la JONC o els concerts educatius que ara es fan des de L’Auditori, el Liceu o el Palau de la Música. En l’origen de tots aquests projectes, sempre hi trobes Joventuts Musicals.
AT: Com s’ha materialitzat tot això a l’hora de dissenyar una programació atractiva a Moià?
NA: Cenyint-nos als nostres principis fundacionals: fer música amb joves i per a joves. La Xarxa de Músiques de Joventuts Musicals segueix sent l’únic circuit de música clàssica organitzat, que permet oferir als artistes una sèrie de concerts en un període relativament curt. Per a molts músics joves, tenir aquesta oportunitat ha significat l’inici de les seves carreres: no tant obtenir diners o honoraris, sinó la possibilitat de fer molts concerts. No totes les entitats de Joventuts Musicals segueixen el mateix camí, però nosaltres ens basem molt a programar músics joves, i alguns de joveníssims: tenim un cicle de Joves Talents per donar les primeres oportunitats de pujar a un escenari a joves que encara estan al grau professional dels conservatoris. I gràcies a això veiem com va evolucionant el seu talent i la seva formació. Tots són molt bons músics i venen amb una preparació, maduresa i professionalitat que ens deixa parats. Després vindrà un altre segon graó, encara més difícil de passar, quan encara són joves però no tant com perquè els agafem en aquests cicles i tampoc prou importants per tocar segons on.
AT: D’altra banda, com ha ajudat Joventuts Musicals de Moià a transformar els equipaments culturals del poble?
NA: Hem anat millorant. El tenor Viñas al seu moment ja va construir un teatre a Moià que portava el seu nom i que es va anar deteriorant fins que es va enderrocar. Va ser una llàstima en aquell moment perdre allò, perquè el tenor hi havia esmerçat molts esforços i havia tingut moltes iniciatives creant l’Orfeó del Sant Grial, diferents espais perquè diverses entitats hi poguessin fer activitats. Quan es va crear JJMM es va posar en marxa un parell d’anys abans i es va rehabilitar un auditori en una antiga església, que és l’Auditori de Sant Josep i la part central de la nostra activitat la fem en aquest petit espai que té una capacitat només per a cent persones. Però ara fa uns quatre/cinc anys l’Ajuntament va rehabilitar una antiga fàbrica de faixes, per això se’n diu l’Espai Cultural les Faixes, i hi caben gairebé quatre-centes persones, té un escenari molt més ampli i ben equipat i el fem servir per als concerts de més gran format, especialment al Festival. Anteriorment, el Festival tradicionalment havia utilitzat molts espais a l’aire lliure, com el Parc Francesc Viñas i altres racons, com la plaça Major, però això sempre té uns inconvenients. També s’havia fet servir l’església parroquial, que té més capacitat i quan venia Victòria dels Àngels, per exemple, hi cabien mil persones, però l’acústica sempre és molt més deficient. Aquests dos equipaments, doncs, són ideals l’un per música de cambra i l’altre per formats més grans. Tots dos tenen molt bona acústica i n’estem contents.
AT: Com vau dissenyar el concert d’aniversari del proper 11 de març (18 hores, Les Faixes)?
NA: L’any passat vam idear la figura de l’artista resident i vam escollir el Tempus Trio, que ha funcionat molt bé –ells han estat el nucli central de professors del Campus Musical, que també és a punt d’arribar a la desena edició, però també han fet un parell de concerts de temporada, concerts pedagògics adreçats a les escoles, trobades amb el públic, etcètera– i, quan vam decidir fer un bon concert de celebració del vint-i-cinquè aniversari, el primer que ens va venir al cap va ser fer alguna cosa amb ells. Un dia, fent petar la xerrada després d’un dels seus concerts i fent projectes de futur, els vam preguntar què els agradaria fer, i de seguida van respondre que el Triple concert de Beethoven. És una obra que, evidentment, per a qualsevol trio, poder-la tocar amb orquestra és un petit somni, i nosaltres intentarem fer-lo realitat. Per descomptat, serà la primera vegada que se sentirà aquesta obra per aquestes terres de la Catalunya Central. Ho farem amb la Camerata Penedès i, com a concertino, Elena Rey, que quan s’estava formant també va passar per Joventuts Musicals de Moià. El Tempus Trio acaba de guanyar un enèsim premi als Estats Units, al gener va guanyar el Città di Padova i a final de desembre el Rising Stars a Berlín. Està assolint un nivell internacional fantàstic i estem encantadíssims de poder-lo ajudar en aquest camí i a començar a fer coses importants com pot ser aquest Triple concert, perquè segurament d’aquí a uns anys no ens ho podrem permetre, perquè no tindrà ni dates ni un caixet assequible.
AT: Finalment, a nivell personal: quant de temps fa que estàs vinculada a Joventuts Musicals?
NA: Des del principi, tinc el carnet de sòcia número 1! Tot i que en soc presidenta des de fa només cinc anys, perquè l’anterior president va demanar un relleu, abans ja n’era secretària i hi havia fet molta feina. Però sempre havia volgut donar molt protagonisme als moianesos, perquè tot i que ara visc a la comarca, jo abans no vivia a Moià.
Imatge destacada: el Tempus Trio, formació resident aquesta temporada a Joventuts Musicals de Moià, en una de les seves actuacions recents al municipi.