Xavier Pagès-Corella

SANTI RIU: Primer de tot, felicitats pel nou càrrec. Llegint el currículum veiem que la teva trajectòria es mou en la composició i la direcció. Com ho alternes?

XAVIER PAGÈS-CORELLA: Moltes gràcies. Sí, des de sempre he compaginat les dues activitats tan bé com he pogut. Diria que, fins ara, ho he fet de forma bastant equitativa. Fonamentalment, aprofito les èpoques de l’any que tinc més temps per compondre. Normalment, els períodes de vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu.

SR: En quin moment decideixes ser director? ¿Vens de família de músics?

XPC: No vinc de família de músics. Tant la direcció com la composició m’han vingut des de ben jove. Quan era un adolescent, vaig començar a escriure les meves primeres peces i també aprofitava qualsevol ocasió que tenia per dirigir per oferir-m’hi (nadales a l’escola, caramelles, corals, etc.).

SR: Com et definiries? ¿Tens algun referent en ambdós camps?

XPC: És difícil definir-se un mateix, almenys de forma objectiva. Tot i així, diria que em considero un músic complet, flexible i versàtil. M’agrada tot tipus de música, sempre que sigui de qualitat. Els meus referents són tots aquells músics i persones que han contribuït a fer-me tal com soc. És difícil fer una tria, però els que més han contribuït a la meva formació, a part dels meus mestres, han estat compositors i directors tan diferents com Stravinsky, Debussy, Ravel, Bartók, Gershwin, Mompou, Serra, Garreta, Abbado, Gergiev, Bernstein… La llista és inacabable.

SR: Des de quan coneixes l’OJC?

XPC: Conec l’OJC des de la seva formació i he anat seguint-ne l’evolució sempre amb interès. Conec bastants dels seus membres i he tingut ocasió de treballar amb ells en diferents produccions, no sempre en el context de l’OJC. A més, el 2012 vaig tenir l’ocasió de col·laborar-hi com a compositor, en l’estrena de la meva obra per a cobla i orquestra La processó, que l’OJC va interpretar magníficament sota la direcció d’Alfons Reverté. Va ser una experiència que vaig gaudir molt.

SR: Què destacaries de la seva història i del moment actual?

XPC: De la seva història, en destacaria la perseverança en els objectius, malgrat les adversitats que ha patit, que no han estat poques, sobretot les crisis econòmiques i la pandèmia. El projecte de l’OJC sempre ha tingut clara la vocació de servei públic i a les persones, independentment de la condició social o geogràfica. Mantenir aquesta convicció durant més de vint-i-dos anys té molt valor i crec que és una de les coses per les quals cal continuar lluitant. El moment actual és un període de transició. En aquest sentit, s’ha convocat la renovació de la Direcció artística, amb la voluntat de donar un nou impuls a l’orquestra i renovar les forces de cara als propers anys, que crec que ens auguren un futur prometedor.

SR: Què t’ha semblat la tasca que ha dut a terme Alfons Reverté des dels inicis fins ara?

XPC: L’Alfons és un músic excel·lent i un treballador incansable. Crec que s’hi ha deixat la pell, en el projecte, i la prova és la gran estima que tenen els lleidatans per ell. Només cal veure les múltiples mostres d’afecte que ha rebut des que s’ha conegut que deixava la direcció de l’orquestra. Ha deixat el nivell molt alt i succeir-lo representa un repte majúscul que emprenc amb tota l’energia i convicció que requereix.

SR: Quin projecte has presentat per a la formació i quin tipus de repertori interpretarà l’OJC en aquests dos anys de contracte prorrogables que tens per endavant?

XPC: El projecte té unes cinquanta pàgines, difícils de resumir en un paràgraf. Fonamentalment, hi exposo un conjunt d’objectius fonamentats en els principis fundacionals de l’orquestra, i a continuació passo a definir una sèrie d’estratègies concretes per dur-los a terme. Naturalment, totes aquestes estratègies s’hauran de contrastar amb l’equip de l’OJC per estudiar fins a quin punt són viables i també establir-ne les prioritats a curt, mitjà i llarg termini. Aquesta és la feina que ens espera els propers mesos. Quant al repertori, m’agradaria que fos al més variat possible, sempre recorrent a música de la màxima qualitat. Tinc la intenció de combinar música universal amb la música de casa nostra, especialment la lleidatana, i fer-ho amb tota naturalitat. També vull programar música contemporània sense complexos, tot intentant cercar punts de connexió entre els compositors i el públic, un repte no exempt de dificultat.

SR: ¿La música catalana (Morera, Granados, Albéniz…) quin paper hi tindrà? ¿I la música contemporània i de nova creació o les estrenes?

XPC: En el meu cas, tots aquests compositors ja han format part dels programes que porto dirigint els darrers anys i, naturalment, ho seguiran fent. La nova creació i les estrenes també són una de les meves prioritats, tot i que caldrà cercar la forma de finançar-ho. M’agradaria també que es normalitzés la presència de dones compositores i directores a la programació. Totes aquestes idees han quedat reflectides al projecte que vaig presentar.

SR: ¿Comptaràs amb tots els membres de l’actual formació com a base? ¿Tindreu també política discogràfica?

XPC: Sí, compto amb tots ells. Són grans professionals amb els quals tinc moltes ganes de treballar. Crec que podem fer una feina extraordinària junts. El tema de la discografia s’ha d’estudiar amb deteniment, ja que requereix recursos que cal garantir prèviament. En qualsevol cas, crec que és molt important deixar constància de l’activitat de l’orquestra, tant fonogràfica com videogràfica, especialment en el cas de la música que s’ha estrenat o de la qual no existeixen enregistraments.

SR: Què aportarà aquest canvi de cicle amb la teva arribada?

XPC: Espero que la meva incorporació a l’OJC suposi una ocasió per incentivar que es produeixin canvis en sentit positiu, i també per renovar les energies i establir nous reptes. Sortosament, totes les persones tenim una forma ben diferent de ser que es transmet en tot el que fem. Desitjo que la meva sigui positiva per a l’orquestra i que junts puguem recórrer un camí ple d’èxits en els propers anys.

SR: ¿L’OJC passa a ser el teu projecte personal i musical o penses alternar-lo entre diverses feines?

XPC: L’OJC passa a ser la meva prioritat professional. Tot i així, intentaré mantenir la meva activitat prèvia sempre que no entri en conflicte amb la de l’orquestra. És bastant probable que l’activitat que hagi de reduir més sigui la composició, però el temps dirà.

SR: ¿Coneixes el territori lleidatà i el seu entramat musical?   

XPC: En tinc un cert coneixement, però per liderar l’OJC necessito aprofundir-hi molt més. Des del moment que es va obrir la convocatòria, vaig començar a informar-me tant com vaig poder per redactar un projecte amb més solidesa. Penso continuar en aquesta línia, encara amb més intensitat a partir d’ara. No només de l’entramat musical, sinó també de la geografia, la història i la cultura de totes les Terres de Lleida. De fet, ja he començat a construir una biblioteca de temàtica lleidatana que tinc la intenció d’anar ampliant a poc a poc.

SR: Com pot ser que l’OJC no tingui ara mateix una temporada pròpia a l’Auditori Enric Granados i com pretens situar l’orquestra com a peça angular musical de Lleida?

XPC: Aquest és un tema clau dins les estratègies que vaig proposar en el projecte de la meva candidatura i que també he defensat a la roda de premsa de presentació. Crec que tenir una temporada estable a l’Auditori Enric Granados reforça la nostra identitat i és una mostra de respecte mutu entre dues institucions culturals de màxim nivell. Em consta que, des del primer dia, l’orquestra ha apostat fermament per tenir presència en aquest equipament referent a les Terres de Lleida i que, al llarg del 2024, s’han mantingut converses en aquest sentit. La meva voluntat és oferir una programació sòlida, interessant, arriscada, creativa i integradora. En definitiva, una oferta cultural de la màxima qualitat musical i social a l’altura del que el nostre territori es mereix.

SR: Per tenir un públic melòman i fidel es necessita tenir una programació diàfana i extensa. Quants concerts hi haurà per temporada a l’Auditori i en altres indrets i amb quina periodicitat treballaràs com a titular de la formació?

XPC: Efectivament, per fidelitzar el públic cal ser regular i oferir una programació variada i atractiva. Cal que aquesta programació sigui ben definida i se sàpiga difondre de la millor manera possible. Encara és aviat per parlar de tots aquests temes. De moment, intentarem tancar l’actual temporada de la millor manera possible i començarem a treballar intensament en la següent per garantir que sigui un èxit. Treballaré amb l’orquestra tant com sigui necessari per mantenir el vincle amb els músics i el públic, i també per poder desenvolupar un treball de fons que difícilment pot dur a terme un director convidat. En tot cas, en el projecte explico que crec que és molt important que l’orquestra s’enriqueixi amb artistes convidats, tant solistes com directors, i també que ofereixi l’oportunitat als joves talents d’actuar-hi. I aquestes són les meves intencions.

SR: ¿Penses crear sinergies amb altres formacions importants del territori com el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados? ¿Tens la idea de programar obra lírica i operística aprofitant el teatre d’òpera de la ciutat?

XPC: Naturalment, i no només amb les professionals, sinó també amb les amateurs. Existeixen fórmules d’èxit contrastat en què es pot col·laborar amb formacions amateurs i fer produccions musicalment molt interessants, com les òperes, cantates o oratoris participatius. També és una bona manera d’estrènyer els lligams amb tot el territori aprofitant totes les sinergies amb institucions afins, amb la mateixa sensibilitat per la música i la cultura en general. M’encantaria poder programar òpera o teatre líric, especialment sobre text en català. Aquesta és una de les apostes més ambicioses del projecte que vaig presentar i soc conscient que, segurament, necessitarem un cert temps per aconseguir-ho. Potser podrem començar amb alguna producció de concert o semiescenificada i, amb el temps, desitjaria poder establir almenys una producció anual escenificada. L’òpera requereix molts recursos i haurem de treballar molt dur per aconseguir-ho.

SR: ¿Tens alguna línia educativa pensada? ¿Continuaràs el projecte de l’acadèmia com a idea de planter –i alhora buscar sinergies amb els alumnes més grans dels conservatoris del territori– per poder programar obres grans i que siguin un repte per a tots?

XPC: L’acadèmia és, per a mi, una activitat clau i una forma magnífica d’introduir els joves en el món professional. De totes maneres, en el projecte faig diverses propostes, com la introducció d’activitats creatives a les aules de primària, tallers interactius i assaigs oberts per a joves músics en què tinguin ocasió de dialogar amb els professionals sobre com funciona l’orquestra i la seva professió, i també propostes per a joves compositors i directors, mitjançant la possibilitat de panells de lectura i la tasca de director assistent.

SR: Quina idea tens per portar la música pel territori i com penses seduir els seus habitants perquè es congreguin al costat de l’OJC?

XPC: Un dels nostres objectius és que els lleidatans es facin seva l’orquestra i que la sentin com a part important de la seva identitat. Això requereix molta constància i sensibilitat per saber què és el que necessita la nostra societat i com fer-la vibrar. La meva estratègia és dialogar i establir lligams amb les entitats i persones rellevants i coneixedores de la cultura del territori, tant de les grans ciutats com dels petits pobles. Soc conscient de la dificultat del repte, però alhora és extremadament motivador. També és molt important la difusió que se’n faci. Dedicarem molts esforços a impulsar la nostra activitat tant a les xarxes socials com als mitjans tradicionals.

SR: Què és el més destacable de la nova programació?

XPC: En aquest moment hi ha algunes produccions que ja eren sobre la taula abans de la meva entrada. Estem estudiant com dur-les a terme. Tinc algunes idees de cara a tancar la temporada, però és molt aviat per poder-ne parlar.

SR: Per acabar, quins somnis voldries poder fer realitat?

XPC: El meu somni seria que l’orquestra formés part de la identitat cultural de qualsevol lleidatà i que, en definitiva, fos impensable una Lleida sense ella.

Imatge destacada: (c) Igor Cortadellas.