El nostre entorn bull ple de música. Una xarxa de músics imponent omple la temporada de propostes interessants i necessàries. Cada mes l’RMC us en presenta una i us convida a descobrir-la.
Per Miquel Gené
Ernesto Aurignac Trio + Jaume Llombart
Cicle Jazzenviu, Cafè de l’Auditori de Sant Cugat del Vallès, 13 de maig, 21.00 h.
El col·lectiu Jazzenviu és l’associació que porta més de deu anys dinamitzant el jazz a la ciutat de Sant Cugat del Vallès. Les darreres tres temporades ha consolidat una programació estable i de qualitat al Cafè de l’Auditori, per la qual passen setmanalment els artistes més importants de l’escena nacional i alguns d’internacionals. Una programació que es veu àmpliament escoltada per un públic fidel que Jazzenviu ha sabut captar en aquests anys de feina callada però intensa.
Aquest proper diumenge, 13 de maig, arriba al Cicle Jazzenviu un dels fenòmens actuals del jazz nacional, el saxofonista Ernesto Aurignac. Format com a músic a través dels estudis de saxòfon clàssic i de l’escolta i l’assimilació al seu instrument dels grans del jazz, Aurignac concep el seu art com un camí de cerca: “Cada viatge, cada concert, cada trobada aporta una nota més al meu ens sonor, a la meva concepció musical, a la meva cerca”.
Ernesto Aurignac va debutar com a compositor el 2014 amb Uno, un magnífic i atrevit treball per a big band. El 2015 publicava Anunakis, enregistrat en directe i en formació de quintet. I el 2016 signà el primer treball del supergrup MAP, acrònim de (Marco) Mezquida, Aurignac i (Ramon) Prats, en el qual conviuen i se superposen, capa sobre capa i amb una força desbordant, les personalitats dels tres músics.
Aurignac es presenta al Cicle Jazzenviu amb el contrabaixista Pedro Campos i el baterista Santi Colomer, amb els quals va enregistrar el 2017 Ernesto Aurignac Trio plays standards. Vol. 1. Un disc de versions de clàssics del repertori del jazz, com Body and soul, On green Dolphy street, You don’t know what love is o Night and day, que traspua jazz essencial pels quatre cantons i en el qual Aurignac ret homenatge als seus mestres: Chet Baker, Charlie Parker, Miles Davis o John Coltrane.
El so i l’aproximació de la banda a aquests estàndards es regeix pels patrons més clàssics del jazz –melodia com a element central, base rítmica potent i swingada, improvisació com a recurs per desenvolupar el discurs i interplay entre els músics– i ens fa passar per diferents estats, des del swing més rabiós i encès fins a la balada estripada i el latin. En la seva interpretació, Aurignac es mostra com un músic amb una gran amplitud de registres, capaç d’omplir ell sol tot l’espai i de recollir-se en un intimisme estripat, amb una capacitat melòdica desbordant, un fraseig lleuger i una paleta tímbrica molt àmplia.
Per al concert d’aquest diumenge, Aurignac convida Jaume Llombart a unir-se al trio; és un dels guitarristes més interessants del moment i músic habitual als seus projectes. Un element que afegirà contingut harmònic al conjunt, n’expandirà el registre expressiu i compartirà protagonisme melòdic amb el saxo d’Ernesto Aurignac.
