Per Jordi Urpí
Amb un sol dia de diferència, la primera setmana de febrer van ser presentats en roda de premsa dos projectes que, des de perspectives, trajectòries i accions diferents, aposten per vincular les accions culturals respectives amb l’entorn social que les acull i on es desenvolupen. Després d’anys en què la relació entre artista i públic es contemplava des d’una posició de superioritat, d’una banda, i des d’una certa passivitat, de l’altra, els nous temps demanen nous contextos d’expressió i d’intercanvi, un cop desdibuixats els límits entre emissor i receptor. És clar que, segons com ens ho mirem, aquests contextos no ho són tant, de nous. En qualsevol cas, i si bé no són els únics ni els primers que a casa nostra es mouen en aquesta direcció d’acció sociocultural (podem esmentar les Cases de la Música, el programa Apropa Cultura o iniciatives com ARTransforma o Comusitària), és prou significatiu que dos dels projectes de més pes de l’actual mapa cultural del país, com són la Fira Mediterrània de Manresa i el Palau de la Música, decideixin assumir aquesta línia de treball.
De fet, com va assenyalar David Ibáñez, director artístic de la Fira, “hi ha una necessitat de participació de les persones en la cultura, és un corrent fortíssim, és la línia que ens marca la realitat social i que ara mateix es troba al centre del debat dels grans equipaments de tot Europa”. I per aquest motiu, després de setze edicions i amb un prestigi internacional reconegut, la Fira decideix “renovar el seu sistema operatiu”, en paraules del mateix Ibáñez, i incidir en aquest àmbit de transformació, tot vinculant “la creació artística amb la comunitat a través de la participació, la interacció, la pedagogia i la inclusió social”. Aquesta mirada actual i inclusiva passa per una ampliació del concepte de cultura popular, l’eix al voltant del qual gira la Fira des de l’inici i que “en la segona dècada del segle XXI va dels videojocs i els graffiti als castellers i els espectacles familiars, del teatre social i el mapping a la música d’arrel i les arts de carrer”.
Al voltant d’aquesta idea, que ja queda reflectida en les bases de la convocatòria artística per a la propera edició, les tradicionals i concorregudes jornades professionals de la Fira volen esdevenir, segons Ibáñez, “un mercat d’idees, un espai de debat on artistes, creadors, programadors, gestors culturals, institucions públiques i privades, entitats del tercer sector i associacions posin en comú les oportunitats que presenta la nova realitat dels projectes artístics de caire comunitari”. Aquest context d’innovació ha de reforçar, al mateix temps, la posició de la Fira Mediterrània de Manresa com un dels mercats de referència europeu dins l’àmbit de les músiques del món, amb el seu focus específic en l’àrea mediterrània.
Aquesta visualització i valoració del retorn social de la cultura no deixa de ser la recuperació de dos dels objectius fundacionals de l’Orfeó Català fa més de cent anys (participació i compromís social), objectius que nodreixen ara el projecte Clavé XXI. Si Josep Anselm Clavé va trobar en el cant coral una via per apoderar la classe obrera de final del segle XIX i principi del segle XX, l’actual Fundació OC-PMC ha desenvolupat una iniciativa que acull gairebé quatre-cents nens i joves de Ciutat Vella, molts d’ells en situació de vulnerabilitat social. Esteve Nabona, director de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i director artístic i pedagògic de Clavé XXI, va destacar que el més important és “arribar a l’escola, al teixit social del barri. Hem d’ajudar a reforçar la cohesió i la integració, i, d’altra banda, tenir un esperit observador. Els infants que tenen bones aptituds reben una beca per entrar a l’Orfeó Català”.
Clavé XXI va fer les seves primeres passes fa tres anys i en aquest temps el projecte ha consolidat dinou formacions corals d’escoles de primària i d’entitats socials del Districte de Ciutat Vella, l’entorn més proper al Palau de la Música. Cada formació realitza un assaig setmanal de quaranta-cinc minuts als espais de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i també a les escoles respectives. Junt amb el mestratge que ofereixen directors, professors i alguns cantaries de l’Escola Coral durant el curs escolar i petites actuacions realitzades al llarg de l’any, el programa de Clavé XXI inclou un concert final a la Sala de Concerts del Palau de la Música. Totes les famílies hi són convidades i és una manera d’obrir les portes de la casa a la gent del barri que poques vegades hi pot tenir accés. No és un fet poc important, perquè, com va assenyalar Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, en la roda de premsa de Fira Mediterrània de Manresa, “en aquests moments, amb les tensions que vivim, la llengua i la cultura popular són les eines que sostenen la cohesió social”.
