El Gran Teatre del Liceu ha presentat la seva nova temporada amb un canvi d’imatge gràfic que, d’entrada, ja anuncia una voluntat de passar pàgina i iniciar una nova etapa a tots els nivells. La primera temporada perfilada en gran part per la directora artística, Christina Scheppelmann, presenta tantes propostes benvingudes com absències notables.
Però, naturalment, el pressupost mana i el director general, Roger Guasch, va mostrar orgullós unes xifres que, per primer cop en molt de temps, permeten una mirada optimista sobre el futur del Teatre. Així, el pressupost de la propera temporada 2015-16 serà de 41,5 milions d’euros, respecte dels 40,2 de l’actual, amb un reequilibri dels comptes que, després de força temps, reflecteixen un lleu superàvit: 123.000 euros. Unes xifres a l’alça, ja que els ingressos previstos per a aquesta temporada són de 41,562 milions d’euros, 1,5 milions més que la temporada passada i 4,5 milions més que la 2013-14.
Un optimisme que es reflecteix en una programació que combina força títols de repertori –Nabucco, Otello, Lucia di Lammermoor, La Bohème i La flauta màgica– amb algunes novetats en forma de deutes històrics: Benvenuto Cellini de Berlioz, Serse de Händel, Otello de Rossini i una estrena contemporània: Written on Skin de George Benjamin, per a molts, “el” compositor operístic del segle XXI. La temporada, tanmateix, evidencia una falta d’equilibri en el repertori, accentuat per la presència de tres Verdis, un Puccini, tres òperes del bel canto italià (Donizetti, Bellini i Rossini), contrastant amb l’absència d’Strauss i el repertori eslau. A banda de les limitacions de pressupost, la voluntat per confegir una temporada que atregui el gran públic i ompli la sala troba en el sistema d’stagione propi del Liceu un handicap important a l’hora d’oferir un repertori variat i a gust de tothom. Dotze títols en una temporada donen per al que donen, malgrat que la propera temporada s’incrementi el nombre de funcions de 108 a 114.
És impossible que plogui a gust de tothom, i el Liceu està, com a únic teatre exclusivament d’òpera de Catalunya, en el punt de mira dels aficionats, però també de les institucions públiques, que hi posen gairebé el 50% del pressupost. Un fet que, naturalment, juga en contra de la flexibilitat i del marge d’acció a l’hora de programar. Gens d’òpera catalana o espanyola, cap estrena absoluta (un cop més s’ha ajornat el projecte d’òpera de Benet Casablancas amb llibret de Rafael Argullol per al qual, sembla, mai no hi ha hagut una data clara) i una baixada notable del Liceu en la coproducció, que Roger Guasch justifica per l’excés de produccions que durant els darrers anys ha fet el Liceu. Guasch va explicar els sobrecostos que suposa entrar en una coproducció internacional –aproximadament 1 milió d’euros per cada nova producció– i la poca facilitat per fer-la rendible a nivell internacional, raó que explica, doncs, que enguany el Liceu només participi com a coproductor en l’òpera inaugural de temporada, Nabucco –junt amb el Teatro alla Scala (Milà), el Royal Opera House Covent Garden de Londres i la Lyric Opera de Chicago–, i que es recuperi a més el Simon Boccanegra en coproducció amb el Gran Théâtre de Ginebra que ja es va veure el 2009 al Liceu.
La temporada del Gran Teatre del Liceu començarà el 7 d’octubre de 2015 amb Nabucco de Verdi sota la batuta de l’experimentat Daniel Oren, amb direcció escènica de Daniele Abbado i un elenc amb dos noms destacats: el rol protagonista en la veu d’Ambrogio Maestri, un cantant molt estimat al Liceu, i l’Abigaille en la veu de Martina Serafin. Novembre portarà la recuperació de Benvenuto Cellini de Berlioz en una producció de l’English National Opera de Londres i De Nederlandse Opera d’Amsterdam sota la direcció de Terry Giliam (membre fundador del grup humorístic Monty Python). L’òpera de Berlioz, que al Liceu només s’ha vist l’any de la seva estrena a Barcelona, el 1977, torna sota la direcció de Josep Pons, director musical de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i les veus de John Osborn, Eric Halfvarson i Annalisa Stroppa, entre d’altres.
El mes de desembre, coincidint amb les festes de Nadal, portarà el retorn al Liceu de l’estimat tenor peruà Juan Diego Flórez, que ha escollit el Liceu per debutar en el rol d’Edgardo de la coneguda Lucia di Lammermoor de Donizetti. Amb la veu d’Elena Mosuc com a Lucia i la batuta de Marco Armiliato, aquesta promet ser una sèrie de funcions de bel canto en estat pur. No s’ha de menystenir el segon repartiment, amb les veus espanyoles d’Ismael Jordi i María José Moreno en els rols protagonistes, i l’Arturo d’Albert Casals, un paper que a més d’un tenor català li ha suposat el pas previ als rols protagonistes.
Dos Otellos contemporanis? El de Verdi i el de Rossini –aquest darrer fa 139 anys que no s’escolta al Liceu!– arribaran els mesos de gener i febrer. En el primer cas, el de Verdi, porta com a protagonista el tenor Aleksandrs Antonenko, que va sorprendre clamorosament en el seu debut al Liceu com a Luigi d’Il tabarro la temporada passada. El segon, el de Rossini, suposa el retorn del tenor Gregory Kunde, cas únic al món de tenor que pot combinar alhora tots dos rols. L’Otello de Verdi arriba al Liceu en una producció de la Deutsche Oper de Berlín, amb direcció escènica d’Andreas Kriegenburg –premiat per la crítica alemanya el 2014 per la seva producció de Die Soldaten de Zimmermann– i musical de Philippe Auguin, mentre que el de Rossini –en versió de concert– tindrà dues audicions amb les veus complementàries de Julia Lezhneva –debut al Liceu de la joveníssima revelació de la lírica– i Lawrence Brownlee –en el paper atribuït al típic tenor rossinià.La propera temporada serà també la de la representació de la darrera jornada de la tetralogia L’anell del nibelung de Richard Wagner: El capvespre dels déus, en la producció de la l’Òpera de Colònia i Robert Carsen, sota la direcció musical de Josep Pons. Les veus de Lance Ryan, Samuel Youn, Hans Peter König, Iréne Theorin i Michaela Schuster posaran punt final al gran drama musical gestat per Wagner al llarg de vint anys.
Written on skin (Escrit sobre pell) de George Benjamin arriba a Barcelona el 16 de març de 2016, un dia abans que viatgi també al Teatro Real de Madrid en una producció que inclou la visita de la Mahler Chamber Orchestra –dedicatària de l’òpera– sota la direcció del mateix compositor al Liceu, amb les veus de Christopher Purves com a protector i la impressionant soprano Barbara Hannigan com a Agnès. Aquesta estrena a Espanya es presentarà en versió semiescenificada basada en la proposta que en va fer Benjamin Davis per al Festival d’Ais de Provença l’any 2012, on va esdevenir-se l’estrena absoluta. L’obra, basada en la llegenda del trobador Guillem de Cabestany recollida al Decameron de Boccaccio, té llibret de Martin Crimp i ja és considerada com una peça imprescindible del segle XXI.
La “segona carrera” de Plácido Domingo com a baríton tindrà un punt àlgid en la celebració dels 50 anys del seu debut al Liceu amb les funcions de Simon Boccanegra, en què el cantant madrileny serà el protagonista. Domingo, que alternarà el rol del dux de Gènova amb Leo Nucci i Giovanni Meoni, es presentarà en una òpera escenificada força anys després de la seva darrera actuació –amb el rol protagonista de Parsifal– i en una producció ja vista al Liceu amb direcció escènica de José Luis Gómez i musical de Massimo Zanetti. L’òpera, que demana força veus protagonistes, inclourà també la presència de Davinia Rodríguez i Barbara Frittoli com a Amelia, Ramón Vargas i Fabio Sartori com a Gabriele, Ferruccio Furlanetto i Ildebrando D’Arcangelo com a Fiesco i Elia Fabbian i Àngel Òdena com a Paolo.
Un altra novetat de la temporada és l’estrena al Liceu de l’òpera Serse de Händel. Coneguda principalment per incloure la famosa ària “Ombra mai fu”, el paper principal serà representat per la mezzosoprano Malena Ernman –triomfal com a Neró en la recent Agrippina–, en una versió de concert amb dues funcions a l’abril oferta per l’orquestra Ensemble Matheus sota la direcció de Jean-Christophe Spinosi, especialistes en el repertori barroc.
La temporada es completa amb tres òperes del gran repertori: I capuleti e i Montecchi, La Bohème i La flauta màgica. La bellíssima òpera de Bellini –basada en la història d’amor de Romeu i Julieta– presenta les veus d’Elina Garanča i Patrizia Ciofi i tornarà al Liceu després de trenta anys d’absència en una producció de la Bayerische Staatsoper de Munic i la San Francisco Opera amb direcció musical de Riccardo Frizza. El clàssic de Puccini torna amb un elenc format per veus joves com són les dels recents guanyadors del primer i segon premi del Concurs Viñas: la soprano ucraïnesa Olga Kulchynska –debutarà al Liceu com a Musetta en el segon repartiment– i el baix bielorús Anatoli Sivko –ho farà com a Colline també en el segon repartiment–, a més de veus poc habituals del Liceu com el tenor Mathew Polenzani o Saimir Pirgu i l’aposta pels cantants espanyols Gabriel Bermúdez, David Menéndez o Isaac Galán. Per tancar la temporada, La flauta màgica abandona la ja clàssica producció de Comediants i es presenta amb una producció de la Komische Oper de Berlín basada en l’estètica del cinema mut dels anys vint. Els cantants i director musical seran membres de la companyia estable de la Komische Oper en una producció que ha rebut l’aprovació de la crítica internacional.
La programació de la temporada 2015-16 es completa amb la visita de dues grans companyies de dansa: l’English National Ballet amb el mític Llac dels cignes de Txaikovski en una clàssica producció amb coreografia de Derek Deane i la música en directe a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, i un homenatge a Granados en el centenari de la seva mort en forma de programa concebut per la Compañía Nacional de Danza. José Carlos Martínez, el seu director artístic, proposa un variat programa que inclou la proposta de Dimo Kirilov en aquesta nova creació basada en la música de Granados, acompanyada d’altres números de coreògrafs de prestigi, com William Forsythe o Jerome Robbins.
L’apartat de propostes concertístiques presenta noves fórmules més atractives, amb varietat de solistes i formacions instrumentals. D’entrada, cal destacar la visita de la Freiburg Barockorchester amb un programa Mozart dirigit per Gottfried von der Goltz acompanyant la veu del baríton alemany Christian Gerhaher i amb la participació de Lorenzo Coppola en el delicat clarinet d’amor. Riccardo Muti tornarà al Liceu una dècada després de la seva darrera actuació, tot dirigint una formació sorgida de la conjunció de l’orquestra titular del Liceu i l’Orchestra Giovanile Luigi Cherubini, en un programa que inclou el Concert per a piano núm. 24 de Mozart, en debut del pianista barceloní Ignasi Cambra. Una altra proposta interessant és la visita de la Wiener Akademie amb Martin Haselböck a la batuta, per presentar l’Egmont de Beethoven amb la narració del clàssic de Goethe a càrrec de l’actor John Malkovich. Les veus estel·lars de Joyce DiDonato i Diana Damrau tornaran a l’escenari liceista en format reduït, la primera en recital i la segona acompanyada de l’OBC, amb àries i escenes famoses de les grans òperes del repertori amb què la soprano alemanya triomfa arreu del món. En aquest intercanvi habitual entre l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, la segona visitarà L’Auditori amb un concert eminentment romàntic que inclou la Simfonia núm. 6, “Patètica” de Txaikovski i el Concert per a violí de Mendelssohn, que interpretarà el seu concertino, el violinista Kai Gleeusten.
Clàssics com Els Pastorets tornen al Liceu en la versió d’Albert Guinovart després de l’èxit aconseguit en la seva proposta amb el Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya, mentre que El pessebre de Pau Casals es podrà sentir també en dates pròximes a Nadal amb les formacions de la casa. El vincle amb el Concurs Viñas roman inalterable i l’orquestra titular del Teatre presenta dues propostes simfòniques amb el seu titular, Josep Pons, vinculades als programes operístics de la temporada: un programa amb obres de Wagner i compositors de bandes sonores que han rebut l’influx del compositor germànic, com Howard Shore (El senyor dels anells) o John Williams (Indiana Jones a la recerca de l’arca perduda i La guerra de les galàxies) i un altre programa a l’entorn de Romeu i Julieta amb els clàssics de Berlioz, Txaikovski i Prokófiev i versions com la nord-americana de Leonard Bernstein (West Side story).
El Petit Liceu manté els seus clàssics espectacles infantils que tants èxits han recollit, com El Superbarber de Sevilla o La petita Flauta Màgica i n’estrena algun de nou: Aria Kadabra, en què la màgia i la música d’òperes famoses van de bracet. Properament el Liceu convocarà una nova roda de premsa per informar del nou sistema d’abonaments i venda d’entrades en què ha estat treballant per tal de millorar i facilitar l’accés de les propostes al gran públic.
