SEMIFINALS DEL CONCURS MARIA CANALS. PETIT PALAU, 22 DE MARÇ DE 2015.
Per Lluís Trullén
La 61a edició del Concurs Maria Canals de Barcelona ja té els tres finalistes. En les semifinals que es van celebrar aquest diumenge, el jurat no va tenir dubtes a escollir l’alemanya Caterina Grewe, l’ucraïnès Danilo Saienko i el coreà Minsung Lee com a merescuts finalistes. Set concursants arribaven a la semifinal en una prova en què havien d’interpretar un programa lliure d’una hora de durada que inclogués alguna obra de repertori espanyol. El Petit Palau, que al matí presentava una bona entrada i a la tarda pràcticament un ple absolut, va ser l’escenari per a set pianistes de vàlua inqüestionable. I tres en van ser els escollits.
La pianista alemanya Caterina Grewe destaca per la sensibilitat i el domini del fraseig. La seva versió de Davidsbündlertänze de Schumann sobresortia per la capacitat de confrontar poètica i apassionament en un discurs elegantíssim. El seu Granados destil·lava una poesia màgica i la força que irradiava la seva versió de la Sonata núm. 3 d’Aleksandr Skriabin ens presentava la vessant més espectacular i virtuosística de la jove pianista alemanya.
Tot seguit va ser el torn del pianista Danilo Salenko. Després d’interpretar amb correcció obres de Mompou, va començar a mostrar la seva vàlua indiscutible amb una versió colorista de la complexa Sonatine pour Yvette del mestre Xavier Montsalvatge. Danilo Salenko havia de demostrar la seva principal arma pianística si volia arribar a la final. L’aplom a l’hora d’interpretar peces de màxima complexitat, acompanyat d’una notòria categoria interpretativa juguen a favor seu. L’atreviment de programar els Dotze Estudis, op. 25 de Chopin pot posar en evidència qualsevol pianista, però Salenko es va mostrar impecable en l’obra tècnica més complexa presentada a les semifinals, i les terceres, sisenes, octaves i moviments paral·lels, acompanyats d’una indiscutible musicalitat, li van atorgar el passaport cap a la final.
El darrer concursant seleccionat va ser el coreà Minsung Lee. El pianista coreà representa la seguretat pianística personificada, d’infal·libilitat pianística a nivell tècnic, però amb l’afegit d’una qualitat musical remarcable. Per mostrar la seva vàlua en tots els terrenys, va presentar un programa eclèctic, amb música de Haydn, Brahms, Granados, i amb la culminació de la complexíssima Sonata de Bartók. Un pianista d’una eficiència absoluta, elegant en Haydn, simfònic en Brahms, delicadíssim en Granados i d’una espectacularitat incontestable a l’hora d’afrontar els “martellejats” i complexitats rítmiques de Bartók.
El refinament de Grewe, la valentia de Saienko i la tècnica de Minsung Lee es retrobaran aquest dimecres, 25 de març, a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana en una final que es presenta apassionant per la diversitat d’estils interpretatius.
