El pianista Daniel Taboada, alumne de Pierre Réach a l’Escola Superior de Música de Catalunya, interpretarà l’obra pianística de Pierre Boulez (1945-1946), junt amb obra d’Olivier Messiaen, a la sala de cor de l’ESMUC el proper dijous 14 d’abril, a les 19 h.
Tal com el mateix pianista explica: “La mort de Pierre Boulez és un fita que marca el final, tant de la seva vida com d’una generació que volgué capgirar i reinterpretar la creació artística de la segona meitat del segle XX en tots els sentits i aspectes imaginables. D’aquesta manera, seria impensable entendre l’evolució de la música sense un nom com el que ens ocupa, i sobretot, seria un error. El personatge de Pierre Boulez, polèmic i radical, abocat al conflicte i a la disputa com ningú altre de la seva generació, tant desperta passions com evoca el més absolut odi, i es configura així com una figura inqüestionable de l’art, que ens ajuda a entendre i a pensar-nos com a cultura, com a europeus del nostre temps.”
L’alumne de Pierre Réach, Daniel Taboada, encarregat de l’homenatge, explica els orígens de la seva relació amb l’obra de Pierre Boulez: “En un moment i unes circumstàncies de la meva vida en què em descobreixo a mi mateix definint el camí de la meva vida artística, de la mateixa manera que ell definint-se com a compositor absolutament renovador escrivia les seves primeres obres mestres, com les Douze notations i la Première Sonate per a piano. Per aquests motius, em resulta molt proper i molt intens acostar-me a unes obres escrites per un jove Boulez que, ple de refinament i intel·ligència, no renuncia a la violència i la sexualitat intrínseca de la seva persona i de la seva situació vital creant unes obres completament personals, plenes d’una poètica refinada i un gust exquisit, des d’una concepció artística que encara després de setanta anys, no deixa ningú indiferent.”
El compositor francès, traspassat el 5 de gener de 2016, als noranta anys d’edat, és una de les figures més icòniques del segle XX, tant en el seu vessant com a compositor com també en el vessant de director i creador d’una institució cabdal per a l’exploració i el desenvolupament de la música moderna: l’IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique) de París.
