El proper dijous, 7 de març, la 29a temporada Ibercamera acull l’estrena mundial de l’obra de Benet Casablancas (1956) Obertura festiva, escrita pel compositor sabadellenc expressament per a aquesta ocasió. L’Orquestra de Cambra de Munic, sota la direcció d’Alexander Liebreich, serà l’encarregada d’estrenar en primícia mundial l’obra de Casablancas, en un concert en què també interpretaran el Triple concert per a violí, violoncel i piano, en Do major i la Simfonia núm. 4 de Beethoven, programa que es repetirà a Girona el 10 de març, però substituint l’obra de Casablancas per l’obertura Les Hébrides de Menselssohn.
El Triple concert per a violí, violoncel, piano i orquestra de Beethoven és una obra majestuosa que en aquesta ocasió serà interpretada per la violinista Viviane Hagner, la violoncel·lista Marie-Elisabeth Hecker i el pianista Martin Helmchen. Obra escrita entre el 1803 i el 1805 (estrenada el 1808), recupera l’esperit dels antics concerti grossi barrocs, malgrat que és una obra única en el repertori simfònic per l’extraordinari paper assignat al violoncel (no gens habitual a l’època) i per la lleugeresa i el positivisme que desprèn aquest títol de Beethoven.
La Simfonia núm. 4 va ser un encàrrec del comte d’Oppersdorf, que volia una simfonia senzilla i efectista, aparentment intranscendent. Beethoven, desenganyat pel fracàs de la seva Simfonia núm. 3, va escriure aquesta simfonia després d’haver escrit ja la cinquena, que es va estrenar posteriorment. L’estrena de la Simfonia núm. 4 va tenir lloc el 15 de novembre de 1807 al Hoftheater de Viena amb una bona acollida. L’obra és, en paraules de Robert Schumann, “una esvelta donzella grega entre dos gegants nòrdics.”
Finalment, l’obra estrena mundial de Benet Casablancas és fruit de dos anys de gestació, després que Ibercamera li expressés la voluntat de programar una obra seva. Casablancas va considerar que aquesta ocasió bé mereixia una primícia i es va posar a treballar en aquesta partitura, pensada expressament per a aquesta orquestra i el marc de la seva estrena (concert de temporada al Palau), d’aquí el nom Obertura festiva que li dóna títol. L’obra està escrita per a una formació d’estil clàssic (amb fustes, trompes i trompetes a dos, timbales i cordes) i que per les seves característiques i proporcions obre un nou capítol en el catàleg orquestral del compositor, tot constituint una reelaboració simfònica de Dance, Song and Celebration, escrita en homenatge a Xavier Montsalvatge i estrenada el passat mes de setembre a la Morgan Library de Nova York, motiu pel qual s’hi poden descobrir reminiscències de tres de les pàgines més estimades de Montsalvatge, com són la Canción de cuna para dormir a un negrito, El gato con botas i “una més que no revelarem i que rubrica la coda amb un click l’oeil sorpresa”, en paraules del mateix Casablancas.
