Georges Méliès fou un il·lusionista de la imatge que utilitzà per primer cop l’invent dels germans Lumière per trucar la realitat i elaborar un discurs paral·lel que acabà essent l’essència del cinema actual. El cinema, doncs, es converteix en una finestra màgica per on es filtren tota mena d’il·lusions òptiques a les quals Mèliès arribà gairebé per accident.
D’una manera o altra, el concert que el proper divendres, 13 de març, acull l’Auditori de Barcelona ofereix l’oportunitat de descobrir per primer cop a Espanya uns especialistes de la composició pioners en la relació entre imatge i so per mitjà de la tecnologia més innovadora.
El Nadar Ensemble, conjunt belga format el 2006, lidera el panorama europeu de propostes multidisciplinàries amb la música com a punt de partida. El nom del grup fa referència al pseudònim de Gaspard-Félix Tournachon (1820-1910), prolífic heteròclit militant que practicava, entre altres coses, la fotografia, l’espionatge, la crítica d’art, l’aeronàutica i els retrats en forma de caricatura.
Convidat a participar en festivals i sales prestigiosos com Ars Musica a Brussel·les, deSingel a Anvers, Harvest Festival, Ultima Oslo, Open Music Graz, Tzlil Meudcan a Tel Aviv, des del 2010 és present en cada edició dels Ferienkurse für Neue Musik a Darmstadt, tot protagonitzant el canvi de paradigma estètic i funcional d’aquesta institució consagrada en el món de la creació d’avantguarda. Stefan Prins i Daan Janssens en són els compositors en residència i directors artístics.
En la seva presentació a Barcelona, l’ensemble presentarà un programa que pren com a punt de partida l’il·lusionisme visual de Méliès. A partir de la seva obra L’homme orchestre (1900), les obres de Simon Steen-Andersen Study for string instrument # 1 (2007), per a violí i violoncel, i Study for string instrument # 2 (2007), per a violí i pedal Whammy (pedal que permet desplaçar l’afinació cap a dalt o cap a baix en temps real), i Exit to enter de Michael Beil (2013), el Nadar fa una traducció actualitzada d’aquest joc d’il·lusions òptiques traduïdes en els sons, en què els músics no només tenen protagonisme en temps real, sinó també en la seva actuació en temps fictici, jugant amb la multiplicitat i alteritat des de la càmera fixa i amb el joc d’expectatives i sincronies que surten a escena.
En la segona part del concert, partint del film de Norbert Pfaffenbichler Intermezzo (notes on film 04) (2012), les obres Point ones (2012) d’Alexander Schubert i AutoCine (2012) de Jorge Sánchez-Chiong, els intèrprets van encara més enllà en l’alteració dels sons, fet que es tradueix en pura gestualitat que ha de ser audiovista al marge de qualsevol funcionalitat convencional.
El concert tindrà lloc divendres 13 de març, a les 20.30 h, a la Sala 2 de L’Auditori i forma part de la programació Sampler Series.
Més informació al blog del cicle, al web de l’ensemble i en vídeo.
