Avui dimecres, 13 de setembre, el Gran Teatre del Liceu s’avança a la seva tradicional data d’inauguració de temporada tot presentant una de les òperes més divertides de Gioachino Rossini, Il viaggio a Reims, que estarà en cartell del 13 al 20 de setembre.
L’òpera torna al Liceu en la producció que Emilio Sagi va crear per al Rossini Opera Festival de Pesaro, dins el projecte de l’Acadèmia Rossiniana creada per Alberto Zedda l’any 2001. El Gran Teatre del Liceu vol donar continuïtat al projecte original, que combina veus especialistes en el repertori rossinià –Carlos Chausson, Lawrence Brownlee, Irina Lungu, Maite Beaumont, Pietro Spagnoli, Sabina Puértolas, Manel Esteve, Taylor Stayton, Roberto Tagliavini– amb artistes emergents, alguns d’ells guanyadors de diversos concursos internacionals, com és el cas de la soprano guatemalenca Adriana González (segon premi al Concurs Tenor Viñas 2017), el català Carles Pachón (tercer premi al mateix concurs), la sevillana Leonor Bonilla (premi del públic al Concurs Montserrat Caballé), l’aragonesa Ruth Iniesta (cantant revelació 2015 als Premios Líricos Campoamor) o el tenor sud-africà Levy Sekgapane (primer premi Operalia 2017 i primer premi Hans Gabor Belvedere 2015). Molts d’ells, a més, han rebut la seva formació en alguns dels Opera Studio més reputats del món, com és el cas de Juan de Dios (París), Marina Viotti (Ginebra), Baurzhan Anderzhanov (Essen), Gurgen Baveyan (Frankfurt) o Marzia Marzo (Munic). Altres nous talents de la lírica que completen el repartiment són Marigona Qerkezi, Pedro Quiralte, Vincenzo Nizzardo, Alessio Cacciamani, Jorge Franco, Paula Sánchez-Valverde, Tamara Gura i Beñat Egiarte.
L’objectiu del projecte, segons Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu, és “buscar, a més dels millors intèrprets de la propera generació, que el cantant més jove aprengui de l’experiència de l’artista consagrat assajant, treballant, cantant amb ell”. A més dels cantants, el projecte compta amb un director musical jove, Giacomo Sagripanti, guanyador dels International Opera Awards de Londres com a millor jove director musical l’any 2016. Un “mestre amb les idees molt clares, que fa feina de sala i que manté els bons costums del passat”, en paraules del veterà baix Carlos Chausson, amb referència a la forma de treballar del director, en què es treballa al detall cada paraula, cada inflexió i el ritme, molt important en la música de Rossini.
La producció, minimalista en mitjans, atorga gran part de la feina als cantants, que així tenen l’oportunitat d’explorar el seu vessant actoral i còmic. Il viaggio a Reims, ossia L’Albergo del Giglio d’Oro és una de les creacions més enginyoses de Rossini i la seva darrera òpera italiana. Narra les peripècies d’un grup de nobles que coincideixen en un balneari amb la intenció de viatjar l’endemà a Reims per a la coronació de Carles X de França. La diferent procedència geogràfica dels protagonistes és una al·lusió al programa polític del monarca, que anhelava la unió entre nacions. Estrenada el 1825, fou encarregada al compositor precisament per honorar la coronació del monarca i presenta una estructura dramàtica atípica, amb poca acció, molts personatges i que explora tots els recursos del teatre musical. A l’estrena van participar els cantants més famosos de l’època, per als quals Rossini va escriure parts que poguessin mostrar tota la seva bravura.
El director d’escena Emilio Sagi hi ha volgut evocar una beauty farm de la nostra època, on els personatges passen del barnús del balneari als elegants esmòquings i vestits de nit, tot despullant-se i vestint-se davant del públic. Un to de comicitat que, en paraules del propi director, continua amb “la frescor que Rossini va imprimir a aquesta cantata escènica on es percep una particular situació de caràcter existencial, la d’uns personatges que no saben què fer amb les seves pròpies vides, que parlen de grans coses però que mai no fan res per ningú”.
Aquest dramma giocoso en un acte, llibret de Luigi Balocchi i música de Gioachino Rossini, es va estrenar per primera vegada el 19 de juny de 1825 al Théâtre Italien de París, però no va arribar a Barcelona fins al 10 de març de 2003, una producció amb la direcció musical de Jesús López Cobos i la direcció d’escena de Sergi Belbel, que s’hi estrenava com a director d’una òpera. En total s’ha representat 12 vegades al Liceu.
La confluència de músics de diverses procedències i l’al·legoria de l’òpera, que advoca per una Europa unida i en pau, coincideix en el temps amb els recents atemptats esdevinguts a les Rambles de Barcelona, davant del Gran Teatre del Liceu, i al passeig marítim de Cambrils, fet que ha portat la institució operística a dedicar aquestes funcions a la memòria de totes les víctimes dels atemptats, tot reivindicant –com ho fa aquesta òpera de Rossini– “la pau mundial amb les arts i la música com a símbol de futur i esperança”.
