L’11 de març de 2012 es commemora el centenari del naixement del compositor Xavier Montsalvatge, una de les personalitats més importants de la música catalana de la segona meitat del segle XX. Per tal d’articular aquesta celebració s’ha constituït l’Associació Xavier Montsalvatge Compositor, que vol donar a conèixer al gran públic tots els vessants de l’activitat artística i de la figura del compositor gironí. Des de la seva obra simfònica, escènica i de cambra, fins als seus recordats articles a «Destino» i «La Vanguardia», sense oblidar l’àmbit cinematogràfic o la seva intensa vinculació amb el món de les arts plàstiques, decisives en la configuració del seu imaginari intel·lectual i artístic.
Per commemorar l’efemèride, l’Auditori de Girona acull un concert el proper diumenge 11 de març a les 19 h a la Sala Montsalvatge, que serà enregistrat i emès en directe per Catalunya Música, i que comptarà amb l’Orquestra de Cadaqués, la soprano Ainhoa Arteta i el pianista Albert Guinovart. El repertori escollit està íntegrament format per obres de Montsalvatge, entre les quals cal destacar les Cinco canciones negras i l’estrena mundial d’una obra inèdita del compositor, la Petita suite burlesca. Junt amb aquestes obres s’interpretaran 3 Divertimenti, Tres postals il·luminades i un Madrigal sobre un tema popular.
L’Associació Xavier Montsalvatge Compositor ha confegit un programa transversal, tot responent al caràcter polifacètic del compositor, interessat en diversos vessants de l’art, com la música, però també les arts plàstiques, amb les quals va mantenir una vinculació especial, i el cinema, amb una carrera brillant, per bé que molt poc coneguda, i així mateix es dedicarà atenció a la seva tasca com a crític, vessant en el qual Montsalvatge va demostrar que tenia una ploma d’alta volada tant al setmanari «Destino» com al diari «La Vanguardia», i com a docent, assumint la Càtedra de Composició al Conservatori de Barcelona.
La commemoració del centenari pretén no oblidar tots aquests aspectes de la seva polièdrica personalitat i, en conseqüència, ha preparat un ambiciós programa que s’articula a partir dels àmbits següents: la música, el cinema, l’exposició, les publicacions, l’arxiu i la docència.
La música
Fruit d’acords amb Catalunya Ràdio/Catalunya Música, i amb el Gran Teatre del Liceu i TV3 per utilitzar alguns dels seus enregistraments, s’estan realitzant una sèrie de tasques de recuperació de la seva obra enregistrada amb la finalitat de difondre-la al públic.
Així, en col·laboració amb l’emissora de ràdio es publicarà una col·lecció de tres discos compactes per donar a conèixer els enregistraments existents a l’arxiu sonor de Catalunya Música. S’editarà l’enregistrament en directe que els equips tècnics de TV3 van fer de les dues sessions escèniques de l’òpera Babel 46, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el mes de febrer de 2004, en coproducció amb el Teatro Real de Madrid i amb direcció musical d’Antoni Ros Marbà.
El segell discogràfic Naxos editarà l’obra integral de violí i piano, a càrrec d’Eva León, i l’obra integral per a piano, a càrrec de Jordi Masó. La Unión Musical Española editarà les partitures de l’autor en una edició especial commemorativa i Warner Classics editarà tres volums amb obra per a veu i piano –Magdalena Llamas, Pancho Corujo i Josu Okiñena (piano)– i piano sol, Iván Martín.
El segell Hansler, per la seva banda, editarà les obres següents: Poema concertante (Rachel Barton Pine), Concerto breve (Jenny Lin) i Cinco canciones negras (Lucia Duchonôvá). Al seu torn, Tritó Edicions publicarà un doble cedé amb obres de Montsalvatge interpretades per grans intèrprets com Alícia de Larrocha, Pepe Romero, Marisa Montiel i l’Orquestra de Cadaqués.
Les exposicions
La intensa vinculació de Xavier Montsalvatge amb les arts plàstiques i la seva relació amb alguns pintors destacats han propiciat una exposició sobre el món plàstic i visual del compositor. Una visió del seu imaginari que pot suposar un repàs per la història de l’art i l’estètica de la segona meitat del segle XX al nostre país. L’exposició, que s’inaugura dimarts 6 de març de 2012 al Palau Robert de Barcelona, ha estat comissariada per Jorge de Persia i està previst que més endavant es pugui veure a Girona (Museu d’Història de la Ciutat), Madrid (Círculo de Bellas Arte) i Nova York (en previsió a la Juilliard School of Music). L’exposició es complementarà amb la celebració de diverses conferències debat sobre els diversos vessants de l’obra de l’autor gironí i amb concerts de cambra.
Paral·lelament, la Biblioteca del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB) acull l’exposició “Xavier Montsalvatge, 100 anys”, que romandrà oberta fins al 29 de març. La mostra es nodreix de material procedent de la Biblioteca del CMMB, del professor Jordi Codina i de l’Associació Xavier Montsalvatge. L’entrada és lliure (carrer del Bruc, 110-112, Barcelona) amb l’horari següent: matins, de10 a13 h, dilluns, dimarts, dimecres i divendres; i tardes, de16 a20 h, de dilluns a dijous.
Publicacions
Existeixen diverses biografies de Xavier Montsalvatge que s’han anat publicant successivament. Properament es publicarà l’extensa biografia realitzada al llarg dels darrers anys per José Guerrero Martín, la primera publicada després de la seva mort i que inclou la publicació del seu catàleg d’obres complet. A més, l’associació està treballant en l’edició de la correspondència del compositor, que publicarà l’editorial Témenos. Paral·lelament, a Nova York es presentarà la biografia escrita pel musicòleg nord-americà Roger Evans, editada per Pendragon Press.
A més a més, l’associació està treballant igualment, amb la col·laboració del guitarrista, biògraf i amic personal de Montsalvatge, Jordi Codina, en la compilació de les crítiques i els articles publicats pel compositor a «Destino» i «La Vanguardia», que són també una crònica cultural i social de la postguerra espanyola.
Com a complement, s’està considerant la possibilitat de traduir del català a altres idiomes –en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull– l’estudi biogràfic publicat per l’SGAE i Tritó Edicions amb motiu de la mort del compositor i que, per les seves característiques d’estudiar l’obra i la vida del compositor en blocs determinats i per especialistes en cada matèria, esdevé l’eina més indicada per difondre l’obra de l’autor.
Documental en televisió i cinema
Properament estarà disponible un documental dirigit per Eduard Viladot sobre la vida i l’obra del compositor gironí. Un documental confegit a partir de material d’arxiu de RTVE i TVC i de material privat facilitat pels fills del compositor, Ivette i Xavier.
A més a més, el dijous 8 de març s’emetrà per primera vegada a la Filmoteca de Catalunya la pel·lícula documental realitzada per Jesús Alvira sobre la vida i obra del compositor, Mig violí, una butaca i un piano. Paral·lelament, la Filmoteca acollirà el cicle Montsalvatge i el Cinema, en el qual es projectaran les pel·lícules en què Montsalvatge va participar, i es donarà a conèixer el llibre de Josep Lluís i Falcó Els compositors de cinema a Catalunya (1960-1989), en què s’evidencia la llarga relació entre el compositor i el cinema, sobretot a partir de la dilatada col·laboració entre aquest i el cineasta Jaime Camino.
L’arxiu, l’activitat docent i la difusió internacional
En darrer terme està previst ordenar, compilar i cercar una localització per a l’arxiu Montsalvatge per tal de facilitar-hi l’accés als estudiosos i als amants de la seva obra. Així mateix, es vol crear la Càtedra Xavier Montsalvatge i es vol difondre l’obra del compositor mitjançant accions com, per exemple, la creació d’un premi especial al millor intèrpret de l’obra de Montsalvatge en el Concurs de Piano Maria Canals.
Donar abast internacional a tota la tasca duta a terme per l’Associació Xavier Montsalvatge Compositor és un dels propòsits d’aquesta nova associació i, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull està previst presentar els Montsalvatge Days, amb activitats monogràfiques a ciutats com Londres, Berlín, París, Viena o Nova York.
Sobre el compositor
Xavier Montsalvatge (1912-2002) és una de les figures més representatives de l’anomenada generació perduda, la generació dels autors nascuts entre la dels compositors de la República i l’actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s’ha convertit en una referència fonamental de la música contemporània del nostre país.
Va néixer a Girona l’11 de març de 1912. La seva formació musical es va iniciar quan era molt jove, a Barcelona, amb mestres com Morera, Millet, Toldrà, Costa i Pahissa. La rica activitat concertística d’aquella època a Barcelona el va dur a conèixer les obres de Falla, Stravinsky i Schönberg, entre d’altres, directament dels mateixos compositors i d’intèrprets de l’altura de Rubinstein, Landowska, Casals o els Ballets Russos que havia creat Diaghilev. Molt aviat es va adonar que el seu interès musical s’inclinava cap a la composició i va escriure la seva primera obra, Tres impromptus, Premi Rabell de la Fundació Patxot (1933).
El primer èxit internacional el va obtenir a la dècada dels quaranta amb les Cinco canciones negras (1945), que marquen l’inici d’un període postnacionalista que va derivar en un estil qualificat d’“antillanisme” perceptible també en el seu Cuarteto indiano (1951). El Concerto breve (1953) per a piano i orquestra marca el punt de partida cap a normes més abstractes en què han tingut cabuda obres d’influència impressionista com la Sonatine pour Yvette (1960) o aproximades a recursos serials, entre les quals destaquen Cinco invocaciones al Crucificado (1969), Laberinto (1970) per a orquestra i Sonata concertante per a violoncel i piano (1971).
Posteriorment, el compositor es referma en un eclecticisme que sembla sintetitzar la resta de la seva producció, de la qual es podrien destacar els concerts per a arpa: Concerto-Capriccio (1975), clavicèmbal: Concierto del Albaycín (1977) i per a guitarra: Metamorfosis de concierto (1980), la Simfonia de rèquiem (1985), la Fantasía para arpa y guitarra (1983), Sortilegis (1992) i Bric à Brac (1993). Destaca també la seva producció operística, amb els títols El gato con botas (1946), Una voce in off (1961) i Babel 46 (1967).
Les seves composicions han estat estrenades, interpretades i dirigides per intèrprets i directors de gran prestigi, com Eduard Toldrà, Sir Neville Marriner, José Serebrier, Franz-Paul Decker, Rafael Frühbeck de Burgos, Antoni Ros Marbà, Jean-Pierre Rampal, Henryk Szeryng, Angelika Kirchschlager, Marilyn Horne, Mstislav Rostropóvitx, Alexis Weissenberg, Kathleen Battle, Victoria de los Ángeles, Alícia de Larrocha, Montserrat Caballé o Barbara Hendricks.
Paral·lelament a la seva tasca creativa, Montsalvatge va treballar com a crític musical en publicacions de prestigi, com la revista «Destino» o el diari «La Vanguardia», i com a catedràtic de Composició del Conservatori Superior de Música de Barcelona. La seva personalitat artística li va valer diverses distincions, entre les quals destaquen la de doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de la Música Catalana.
Montsalvatge era membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i va ser nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Morí a Barcelona el 7 de maig de 2002.
