El Gran Teatre del Liceu ha encarregat la creació d’una òpera al compositor sabadellenc Benet Casablancas (Sabadell, 1956), amb llibret de Rafael Argullol (Barcelona, 1949) que parteix del relat El fin del mundo como obra de arte, del mateix autor.
L’obra porta com a títol provisional Io, amb referència al personatge mitològic encarnat per una jove donzella d’Argos, seduïda per Zeus i transformada en vedella per estar protegida de la ira de l’esposa de Zeus, Hera. Un dels personatges que Argullol pren com a base per a la reflexió que exposa al seu llibre, sobre la representació plàstica de la idea de la fi del món a partir, entre d’altres, de Prometeu, heroi de la tragèdia d’Èsquil, l’Apocalipsi de sant Joan, el Judici final de Miquel Àngel, el Faust, en el seu vessant més simbòlic, L’ocàs dels déus de Wagner, i l’escenografia de les seves òperes, Hitler i el seu somni de ser arquitecte i el Fong Nuclear com a icona maleïda.
La creació d’aquesta òpera suposa el retorn de Rafael Argullol a les arts escèniques, després d’escriure els textos per a l’espectacle Naumon de La Fura dels Baus, alhora que serà la primera incursió operística del compositor sabadellenc, que sí que ha escrit obres per veu i piano, i veu i orquestra.
L’encàrrec s’ha fet efectiu després de l’anàlisi i valoració positiva fets pel Consell d’Assessorament Artístic del Gran Teatre del Liceu.
