El director de L’Auditori, Joaquim Garrigosa, ha explicat amb més detall les principals línies d’actuació que ja va anunciar en la presentació de la temporada 2012-13. Garrigosa, que es va incorporar a L’Auditori l’abril passat, estableix cinc objectius estratègics que marquen la programació de l’equipament: el caràcter nacional de L’Auditori i la promoció del patrimoni musical català, la creació d’oportunitats per als talents musicals emergents, la creació de nous públics, la racionalització de recursos i la internacionalització, eixos que es posaran en ple funcionament a partir de la temporada 2013-14.
“L’Auditori s’ha de sentir com un equipament propi de Catalunya i ha de ser vist com l’auditori nacional”, assegura Garrigosa, que en relació amb aquest caràcter nacional de l’Auditori aposta per la promoció del patrimoni musical català, en la qual el Centre Robert Gerhard continuarà tenint un pes important. En aquest sentit, s’ha presentat una de les principals novetats del treball de Garrigosa: es potenciaran els joves talents del país gràcies a la creació d’un circuit compartit amb els principals auditoris catalans amb programació estable, a més d’incrementar-hi la presència d’intèrprets professionals catalans i promoure l’obra d’autors catalans. A més, el posicionament internacional de L’Auditori és un dels grans objectius de l’equipament: d’una banda, a través del lideratge al sud d’Europa i d’establir sinergies amb els equipaments europeus propers, i de l’altra, gràcies a l’OBC i la seva projecció internacional, per mitjà de gires i enregistraments.
Pel que fa als aspectes artístics, la programació de L’Auditori es distribueix en quatre àmbits: l’OBC, la Banda Municipal de Barcelona, L’Auditori Més (que engloba tota la programació pròpia de L’Auditori que no correspon a l’OBC o la Banda) i L’Auditori Educa. Així, Joaquim Garrigosa estableix cinc objectius artístics bàsics: la qualitat, l’excel·lència, la diversitat de músiques, l’equilibri de gèneres i l’atenció a les diverses èpoques de creació. D’aquesta manera es produirà una trobada de diversos estils musicals, sempre d’acord amb uns estàndards de qualitat que defensa el director, segons uns eixos temàtics transversals que componen la programació, i que aquesta temporada seran el compositor hongarès Béla Bartók, la santa Joana d’Arc (de qui es commemoren els 600 anys del naixement), la natura i les nacions. El jazz, les músiques modernes i les músiques del món també tindran importància en la programació de L’Auditori Més, alhora que la nova Direcció fa una aposta forta per la continuïtat del Festival de Música Antiga, establint sinergies amb altres equipaments i institucions culturals. Un dels aspectes artístics més importants de les noves línies d’actuació són les relacions privilegiades que s’estableixen amb diverses formacions i músics. D’una banda, s’han instituït les formacions adscrites a la temporada, que en el transcurs de la 2012-13 seran el Quartet Casals, el BCN216 i el Lisboa Zentral Café, amb una presència especial a L’Auditori; una proposta a la qual s’uneixen les formacions en residència, que suposen projectes concrets amb una durada determinada i que impliquen gran part de l’equipament. Enguany els artistes residents seran la formació de vents Moonwinds, liderada per Joan Enric Lluna, i Jordi Savall i les seves formacions. D’altra banda, s’ha creat el format de Retrat d’Artista, que consisteix en la col·laboració amb artistes que actuaran amb l’OBC i amb els quals s’oferiran concerts més personals en formats en solitari o com a solistes en estils diferents, com serà el cas del guitarrista Cañizares o Viktoria Mullova, entre d’altres.
La creació de nous públics és una altra de les prioritats per al director de L’Auditori, i en relació amb aquesta idea es proposen tres grans objectius: el replantejament de les polítiques de preus i abonaments i la interrelació entre diversos tipus d’abonaments, l’apropament a nous sectors culturals d’interès que no són propis del públic habitual de L’Auditori amb la fusió amb altres disciplines artístiques o concerts de curta durada, i el reforç de programes d’iniciació adreçats a nous públics gràcies, entre d’altres, a una nova modalitat de concert “d’impacte musical” mitjançant la programació d’obres referencials. Aquesta intenció de crear nous públics es relaciona directament amb l’objectiu prioritari de vetllar per la sostenibilitat econòmica de L’Auditori, a través de l’optimització i la racionalització dels recursos. En aquest sentit, Garrigosa ha reforçat la idea de la necessitat d’aconseguir l’augment dels recursos propis. Així, els dos principals eixos d’actuació a nivell econòmic se centren en la relació amb el sector privat, “potenciant el lloguer d’espais en un equipament tan gran com és L’Auditori i posicionar-se molt en el mercat, en una ciutat com Barcelona amb molta competència en equipaments culturals”, assegura el director de serveis de L’Auditori, Josep Maria Amorós. “En relació amb el patrocini, molt difícil a Espanya, estem esperant la reforma legal de la llei actual, i volem trobar-ne noves formes potenciant el patrocini en projectes concrets amb projecció social. Pel que fa al taquillatge, es tracta de trobar-hi formes modernes, amb la segmentació de públics i la sectorització d’ofertes”.
Com a últims aspectes de la política de direcció de Joaquim Garrigosa, el director de L’Auditori vol accentuar les relacions artístiques amb els diversos auditoris i equipaments culturals del territori català amb programació estable. En aquest sentit, l’objectiu és compartir produccions i desenvolupar-hi coproduccions, col·laborar en la producció de nous talents emergents i facilitar la interrelació de públics i el coneixement dels equipaments. A més, Garrigosa estableix com a prioritat el nomenament de la nova Direcció per al Museu de la Música, que està sense director des de fa gairebé dos anys, aspecte clau per a la consolidació de l’equipament i la seva obertura a nous públics.
