El músic vol crear un Festival de Música Antiga a Poblet
Per Ana María Dávila
La tardor de 1987, Jordi Savall, la soprano Montserrat Figueras i un petit grup de músics van celebrar, al Saló del Tinell, un concert que va marcar l’inici del projecte de més envergadura al voltant de la música antiga que s’ha fet mai a Catalunya. Aquella audició va significar el debut de La Capella Reial, que a partir del 1990 va tenir l’afegitó “de Catalunya”, pedra angular del projecte artístic que Savall ha anat bastint amb el transcurs del temps. Ara, 25 anys després, el músic i violagambista vol celebrar l’efemèride amb una destacada temporada de concerts, que s’estendrà per tot Barcelona.
Així, als quatre concerts emmarcats dins el cicle El So Original que es duen a terme sota el paraigua de l’Auditori de Barcelona, s’afegiran dues audicions més, l’una al Palau de la Música Catalana i l’altra al Gran Teatre del Liceu. A més, l’artista aprofita l’ocasió per presentar nous projectes artístics. D’entrada, tres noves gravacions discogràfiques –una de les quals un exuberant disc llibre en què uneix música, literatura i art centrada en la Pau–, un projecte per crear una Associació d’Amics al voltant de la seva Fundació i, fins i tot, la creació de un nou Festival de Música Antiga, al monestir de Poblet, el proper mes d’agost.
“Quan vàrem celebrar aquell primer concert al Saló del Tinell, feia un any que la Montserrat [Figueras] i jo havíem tornat a Catalunya perquè volíem que els nostres fills s’eduquessin a Catalunya i no a Suïssa. Aquesta decisió va implicar també la voluntat d’apropar-nos a la cultura del nostre país. Fruit d’aquest desig va néixer La Capella Reial, i des de llavors el nostre objectiu ha estat donar a conèixer els nostres repertoris amb la bellesa més gran possible”, va recordar Jordi Savall, en la presentació de la seva temporada.
Concerts singulars
Amb aquest emotiu rerefons, la temporada de celebració del 25è aniversari de La Capella Reial s’iniciarà el proper 17 de desembre, amb un concert a Santa Maria del Mar “basat en profecies de l’Apocalipsi”, una audició que Savall dedicarà “al poble sirià que pateix una massacre sense que ningú hi digui res”.
La segona audició, el 16 de gener de 2013 a les Reials Drassanes, estarà dedicada al pensador Erasme de Rotterdam (1466-1536) i al seu assaig Elogi de la follia, publicat el 1511 i que Savall defineix com “una crítica formidable a les incoherències de l’ésser humà, amb referències molt actuals a polítics i governants”. L’audició tindrà la col·laboració, com a narradors, dels actors Sílvia Bel, Josep Maria Pou i Jordi Boixaderas.
El 15 de febrer, al Liceu, Savall i Le Concert des Nations oferiran un programa dedicat a “La tragèdia lírica a França en temps de Lluís XIV i Lluís XV”, amb obres de Lully, Marais i Rameau, mentre que el 20 d’abril, un altre cop a les Drassanes, es presentarà Pro-Pacem. Músiques per la Pau, l’últim gran projecte discogràfic del músic.
El 13 de maig, Savall pujarà en solitari a l’escenari del Palau per oferir, amb la viola de gamba, “un recital personal de músiques de l’exili, amb melodies tradicionals escoceses i holandeses”, i finalment, el 27 de juny a L’Auditori, tindrà lloc el que també serà el concert de cloenda de la III Acadèmia de Formació de La Capella Reial, projecte pedagògic que tindrà lloc del 20 al 26 de juny a l’ESMUC. Al concert, en el qual els participants en aquestes jornades actuaran al costat dels membres de la formació, es podran sentir obres de Valls, Händel i Bach.
A més, i de cara a tota la seva temporada, Jordi Savall expressà el seu desig de poder oferir localitats a preus molt reduïts o, fins i tot, alliberades per a totes aquelles persones que es troben en una situació precària arran de la crisi. “Vivim un moment en què la cultura és l’última inquietud per a molta gent i, per tant, som conscients que hem de ser solidaris amb aquestes persones”, va dir el músic.
Novetats discogràfiques
Les propostes artístiques per a aquest curs 2012-13 no acaben aquí. Sense defallir en el seu ambiciós programa de llançaments discogràfics amb el seu propi segell, Alia Vox, Jordi Savall treu al mercat tres noves i acurades propostes. En primer lloc, una reedició de les Pèces de viola de François Couperin, gravació del 1976 amb la col·laboració del clavecinista Ton Koopman, així com un treball de novíssima factura en què aborda, per primera vegada, músiques armènies. Gravat a Cardona la primavera passada, Esprit d’Arménie recull “músiques d’una gran bellesa i emoció, que em fan pensar que quan més pateixen els pobles, més belles són les músiques que creen, perquè davant l’exili i l’opressió necessiten crear músiques que els portin la pau. I això a Catalunya també ha passat”, diu Savall.
El gran projecte d’enguany del músic, però, és un nou i monumental disc llibre, titulat Da Pacem. Textes, art & musiques pour la paix. La producció, un cedé i 1.200 pàgines de textos en vuit idiomes, reuneix obra gràfica d’Antoni Tàpies, articles del sociòleg Edgar Morin, Raimon Panikkar i l’escriptora marroquina Fatema Mernissi, al voltant d’un corpus musical que recull “550 anys de músiques inspirades per la pau”, des de peces del segle II fins la partitura que Arvö Part va escriure amb motiu del Fòrum de les Cultures 2004.
A més, el músic també anuncia la propera aparició discogràfica, també en format de llibre disc, de l’Elogi de la follia d’Erasme, i com a CD-DVD, la Missa en Si menor de Bach, sense comptar la reedició de quatre de les gravacions més significatives d’aquests 25 anys de La Capella Reial.
Nou festival
D’altra banda, i malgrat les dificultats que travessa la cultura com a conseqüència de les retallades pressupostàries que està comportant la crisi, Jordi Savall aspira també a posar en marxa, l’agost vinent, un gran Festival de Música Antiga al monestir de Poblet, a l’estil del cicle que ja celebra des de fa uns anys a l’abadia de Fontfroide, a França. “Fóra bo per al país que hi hagués una activitat cultural lligada al patrimoni en una zona turística on no hi ha festivals d’aquests tipus”, anuncia el músic.
Tot i així, Savall és conscient que en les circumstàncies actuals cal buscar noves formes de finançament per a la cultura. I per això presenta una campanya de captació d’Amics de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga. “Hem de posar en marxa nous mecanismes de col·laboració amb la iniciativa privada. La situació és molt greu, les distàncies entre rics i pobres es fan cada vegada més grans i, per tant, els que tenen mitjans han de ser conscients que la societat necessita la seva ajuda”, diu el músic.
