Aquest divendres, 29 d’agost (19.30 h, entrada lliure), la basílica de Santa Maria de Montserrat acull el concert de l’organista Juan de la Rubia, en el qual estrenarà la seva pròpia transcripció de la Primera Simfonia de Johannes Brahms. Aquest és el concert de cloenda de la 22a edició del Curset de Formació per a Organistes d’Església, que s’ha estat celebrant del 25 al 29 d’agost a Montserrat.
Es tracta de l’estrena de la transcripció per a orgue de la Simfonia núm. 1, en Do menor, op. 68 de Brahms que ha realitzat l’organista valencià, en una versió que conserva “la màxima fidelitat a l’harmonia i a les melodies de Brahms, les que s’escolten com a melodia principal i les que discorren pel subsòl sense destacar tant, però que són imprescindibles”, apunta Juan de la Rubia.
A continuació transcrivim les notes del programa en què Juan de la Rubia explica detalladament les característiques d’aquesta transcripció i el seu procés creatiu:
“A començaments de 2014, la Primera Simfonia de Johannes Brahms va captar la meva atenció com mai no ho havia fet abans. Vaig buscar transcripcions per a orgue, i en no trobar-ne de completes vaig pensar a fer-ne una jo mateix. Vaig començar pel primer moviment per veure si era una idea factible… i ja no vaig poder aturar-me fins al final.
És cert que el repertori per a orgue és prou ampli perquè els organistes no hagin d’adoptar obres d’altres instruments, però també ho és que molts compositors han vist en l’orgue la possibilitat de recrear altres composicions traient partit dels seus recursos sonors. És el que va fer, per exemple, J. S. Bach amb concerts d’Albinoni, Torelli, Telemann o Vivaldi. No és estrany, perquè en realitat es tracta d’un instrument format per diverses seccions tímbriques, igual que l’orquestra, i amb molts recursos en aquest camp.
Quan es tracta de transcriure, es pot optar per fer la menor intervenció possible, o bé per aportar elements propis del llenguatge del transcriptor. En aquest cas, m’he decantat per la primera opció, mirant de pensar què hauria escrit Brahms si en lloc d’una obra per a orquestra hagués volgut compondre una simfonia per a orgue sol.
Aquesta versió conserva, doncs, la màxima fidelitat a l’harmonia i a les melodies de Brahms –a les que s’escolten com a melodia principal i a totes les que discorren pel subsòl sense destacar tant però que són imprescindibles. El resultat és una obra eminentment organística.
Brahms empra recursos d’altres instruments de què no disposem a l’orgue (pizzicatos, frullati, trèmolos…) i és aquí on es troba una de les majors dificultats, havent de trobar una tècnica organística similar. A canvi, l’orgue pot aportar sonoritats diferents i una cosa encara més important: és una persona sola qui controla tota l’execució, fet que obre la porta a una expressivitat diferent.
Com a músic, he viscut aquesta tasca com un veritable procés de creació. M’he endinsat en la partitura com ho hauria fet un director d’orquestra, i l’he intentada transformar en una composició al mateix temps idèntica i diferent de l’original. I amb tota aquesta feina prèvia, el procés d’estudi tècnic ha estat inusual: coneixia bé la partitura abans de treballar-la tècnicament.
Tot plegat m’ha permès aprendre molt sobre Brahms, sobre l’escriptura orquestral i sobre l’escriptura per a l’orgue, un instrument que després de tant de temps encara em continua sorprenent. Ara només em resta transmetre’ls el meu entusiasme en aquest concert. Gràcies per acompanyar-me.”
El concert de Juan de la Rubia es podrà seguir en directe per www.montserratcomunicacio.cat.
