El dimecres, 1 de novembre (17 h), l’organista Juan de la Rubia protagonitzarà la tercera edició del Concert de Halloween del Palau de la Música Catalana. Després de l’èxit de les dues edicions passades, improvisant sobre els films Faust i Nosferatu de F. W. Murnau, enguany es repetirà el mateix format. El músic improvisarà en directe a l’orgue la seva banda sonora sobre el film Metropolis de Fritz Lang (1927), mentre es projecta. Es tracta d’un nou repte per a aquest artista habitual de les temporades del Palau, ja que presentarà per primera vegada en públic la seva improvisació sobre aquesta icona del cinema mut del segle XX. Un exercici musical i també intel·lectual, en què l’habilitat de l’intèrpret esdevé imprescindible. El concert també commemorarà els noranta anys de la creació d’aquesta obra mestra del cinema i clau de l’expressionisme alemany que ofereix una visió apocalíptica de la societat del futur.
-Després de l’experiència amb Nosferatu i Faust, com enfoques Metropolis?
-Haver improvisat ja sobre dues pel·lícules em dona l’experiència per poder anar més enllà en el sentit de buscar més recursos musicals, intentar adaptar-me encara més a l’escena i a tots els moviments de la pel·lícula. Fer-ho amb un film com Metropolis, que ja té una banda sonora original, és tota una responsabilitat que m’obliga a ser encara més exigent.
-Quines serien les diferències o similituds entre els films de Murnau i el del Fritz Lang?
-Tot i ser pel·lícules d’una època similar, el fet que sigui un director diferent fa que moltes coses canvien: el ritme és molt diferent i això fa que la manera en la qual es posa música als diferents títols sigui totalment diferent.
-En quines melodies o temes t’inspiraràs?
-M’agrada molt sorprendre el públic i buscar les meves pròpies inspiracions. Sens dubte, veig i escolto altres interpretacions d’altres artistes, però prefereixo buscar una inspiració pròpia. Fins ara, Wagner ha sortit sempre i en aquest cas també serà així, però hi haurà molts altres compositors que prendré com a referència i que no decidiré definitivament fins a l’últim moment.
-Què t’aporta com a músic la improvisació?
-La improvisació és una vessant del músic que enriqueix la formació i la visió general de l’artista. Personalment, ser capaç no només d’interpretar una partitura, sinó també de crear música a l’instant és un acte creatiu que em fa sentir molt realitzat com a músic i que té l’afegit que es dona en un moment concret i que mai més es tornarà a repetir.
-¿L’orgue esdevé un personatge més de la pel·lícula?
-L’orgue és un personatge en si mateix que ajuda l’espectador a comprendre la resta de personatges, i que els acaba de donar tot el sentit depenent de les seves característiques, ja que no comprenem només el seu caràcter amb la vista sinó també amb l’oïda.
Amb aquest concert, corresponent al cicle Orgue al Palau, el públic del Palau tindrà una oportunitat única per poder gaudir de l’orgue Walcker de la Sala de Concerts (construït entre els anys 1906 i 1908 i restaurat el 2003 per Gerhard Grenzing), tot demostrant que l’orgue és un instrument que encaixa de manera natural amb l’expressionisme cinematogràfic.
Juan de la Rubia és un dels intèrprets més guardonats de la seva generació, guanyador del Premi El Primer Palau, entre d’altres. Ha actuat als principals escenaris d’Europa, així com a l’Amèrica Llatina i l’Àsia, amb una acollida excel·lent del públic i la crítica. Ha tocat com a solista amb la Freiburger Barockorchester i ha estat continuista i director de diferents formacions instrumentals i vocals de música antiga. Obert a altres disciplines artístiques, De la Rubia ha col·laborat amb personalitats de les arts escèniques com Lluís Pasqual i Nacho Duato. Actualment és professor a l’ESMUC i organista de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona.
Més informació del concert i entrades en aquest enllaç.
