Després de la cancel·lació del recital del passat 5 d’octubre, per motius de seguretat davant les circumstàncies viscudes a Catalunya després de l’1-O, la mezzosoprano Ketevan Kemoklidze es presenta finalment al LIFE Victoria el proper divendres 27 d’octubre amb un programa de gran interès que té dues peces centrals de compositors georgians, d’on ella és originària.
Al costat de les peces d’Aleksander Machavariani (1913-1995) i Otar Taktakishvili (1924-1989), la mezzosoprano, amb l’expert pianista acompanyant Marco Evangelisti, interpretarà també peces de Mikhaïl Glinka, Piotr Ílitx Txaikovski i Serguei Rachmàninov. Corresponent al LIFE New Artist previ al recital de Kemoklidze, la precediran la soprano Anna Niebla amb el pianista Eric Ledesma. Parlem amb la cantant georgiana per conèixer de prop la seva relació amb el lied i el programa que ens presenta.
Per Mercedes Conde Pons
RMC- Victoria de los Ángeles fou una gran defensora del lied i va arribar a interpretar cançons amb més de vuit-cents anys de distancia: de cançons sefardites del segle XII a cançons catalanes del segle XX. Quina imatge li evoca la seva figura?
Ketevan Kemoklidze: La figura de Victoria de los Ángeles és molt important per a mi perquè ella no va cantar només òpera, sinó que també va cantar un extens repertori liederístic. Va ser una cantant molt completa, no va ser només bona cantant d’òpera, sinó que també va ser molt ben considerada en l’àmbit de la música de cambra. Quan començo a estudiar nou repertori de música de cambra sempre vaig a buscar com a referència les versions de Victoria de los Ángeles, perquè estic segura que ella ho ha cantant abans. Ella té un repertori amplíssim! Una de les coses que més aprecio de la Victoria és que ella respecta sempre molt el text. En la música de cambra la paraula és essencial, i no totes les cantants aconsegueixen tenir una dicció tan transparent com la de la Victoria. Jo no vaig tenir l’oportunitat de conèixer-la personalment, però guardo a la memòria el record amb què Nicolai Gedda l’evoca en la seva biografia. No recordo de quina producció parlava, però ell deia que quan Victoria tenia un moment lliure sempre viatjava a casa amb la seva família. Per a mi això és molt important, perquè jo sempre intento trobar-me amb la família ni que sigui un dia entre assajos, ja que ells són un gran suport i les emocions que t’ofereixen són les que després un fa servir per cantar i transmetre al públic. La Victoria va ser una gran cantant no només per la seva carrera, sinó perquè va ser una dona de família.
RMC- El LIFE Victoria dona molt de suport als joves cantants. ¿Considera important que els joves cantants s’introdueixin tant en el repertori operístic com en el repertori de la cançó de concert?
K.K.- La iniciativa del LIFE Victoria amb els joves cantants és molt important, perquè la música de cambra ajuda molt els que comencen a cantar, perquè t’ensenya a respectar molt el text poètic i t’obliga a treballar la partitura amb molta atenció i molt d’amor. Quan un jove cantant s’acostuma a respectar la partitura amb el text, això li és molt útil després per cantar bé òpera. Jo recomanaria cantar més música de cambra, perquè va molt bé per trobar la veu, perquè no cal forçar la veu ni el volum, perquè obliga a treballar sobre els detalls i a vegades sobre l’escenari fent òpera tot això passa més desapercebut.
RMC- ¿Va tenir als seus inicis alguna experiència similar a la del New Generation Artists que l’ajudés a obrir-se camí professional?
K.K.- Quan vaig començar la carrera vaig tenir l’oportunitat de fer l’Acadèmia del Teatro alla Scala, on he de dir que la meva professora, Leyla Gencer, sempre ens va fer cantar molta música de cambra. He fet molts concerts de lied a l’Acadèmia de La Scala i crec que és important perquè els cantants de la generació anterior a nosaltres feien molta música de cambra, combinant-la amb l’òpera.
RMC- Habitualment se l’escolta sobretot en rols operístics: quin paper té el lied en la seva carrera professional?
K.K.- El lied ha tingut sempre un paper molt important en la meva carrera professional, perquè al Conservatori a Tbilisi, la meva professora sempre em va fer treballar aquest repertori de cambra. El seu exemple ha deixat empremta en mi i per això jo també canto molt sovint lied. El motiu de fer tanta òpera és que els cantants no tenim tantes ofertes per cantar lied, i a més, el públic d’òpera no sempre coneix bé el repertori liederístic. Però crec que en això els cantants també tenim part de culpa, perquè cantar lieder dona molta feina, en ocasions molta més feina que l’òpera. El paper del LIFE Festival és enorme perquè els organitzadors entenen bé la importància de la música de cambra i fan els possibles per donar-la a conèixer en les millors condicions possibles. No és una tasca fàcil, perquè no és música gaire popular, però em sento molt honorada de participar en aquest festival tan necessari.
RMC- Tal com Victoria de los Ángeles va fer amb el repertori hispànic i català, vostè defensa el repertori de cançons d’autors del seu país, Geòrgia. ¿Ens pot explicar què escoltarem al programa que farà al LIFE Victoria?
K.K.- És el primer cop que canto a Catalunya i a Espanya música georgiana i em fa molt feliç perquè és un repertori molt interessant, perquè per desgràcia tots els compositors programats van viure sota el règim estalinista. Per exemple, la cançó de Taktakishvili és una pregària basada en un poeta georgià, Galaktion Tabidze, que va morir per culpa del règim estalinista, perquè en aquells temps no hi havia llibertat d’expressió. Aquesta cançó de Taktakishvili és una de les millors cançons d’un gran cicle basat en poemes de Tabidze, i estic molt orgullosa perquè em van donar un premi fa uns anys com a millor intèrpret d’aquesta cançó. Per tant, és un gran plaer poder tornar-la a cantar. L’altra cançó, d’Aleksandr Machavariani, té text de Davit Guramishvili. Les cançons georgianes solen ser molt nostàlgiques, i la poesia de Guramishvili expressa la nostàlgia del país. Més endavant m’agradaria poder fer un recital només centrat en repertori georgià, perquè hi ha un repertori molt extens i variat.
RMC- Al programa també interpretarà les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge. Vostè ha cantat sovint al Gran Teatre del Liceu i té una connexió especial amb Barcelona i Catalunya. Quina és la raó?
K.K.- Sóc molt afortunada de poder cantar tan sovint al Liceu d’ençà que el 2003 vaig guanyar un premi al Concurs Francesc Viñas. Ja fa dotze anys vaig cantar per primer cop al Liceu i després hi he tornat uns sis cops. És un plaer cantar al Liceu, tant pel teatre com per la ciutat, que són excepcionals. És el primer cop que canto música catalana i m’agraden molt aquestes cançons de Montsalvatge, perquè són com perles, cada una és molt interessant per si mateixa, amb un segell cubà molt enriquidor. Estic convençuda que aquells que no hagin escoltat mai lied, si escolten aquestes cançons segur que se sentiran atrets pel gènere, perquè són cançons molt divertides i boniques, tant per al qui escolta com per a qui canta. Al novembre cantaré aquestes cançons a Geòrgia; és el primer cop que es cantaran allà i estan molt expectants per sentir-les. Després de Montsalvatge vull introduir-hi més cançons catalanes, d’altres autors.
