Alain Polak Constructor de ‘traversos’

Alain Polak va començar a numerar els seus instruments només des del moment en què es va dedicar a construir-ne de manera professional. Des de llavors, n’ha construït més d’un parell de centenars, de dotze models diferents i diapasons diversos, amb el La vibrant a 440Hz, a 466Hz, a 430Hz, a 425Hz, a 415Hz o a 392Hz. A banda d’una flauta de bec prebarroca, i de la futura construcció d’una flauta medieval, els seus models inclouen flautes de principi de segle XVIII (com les rèpliques d’Hotteterre, J. H. Rottenburgh o J. Denner), de mitjan de segle (més versàtils, a còpia de les originals de C. Palanca, C. A. Grenser o J. J. Quantz) o de final (més hàbils per al repertori clàssic, com els dos models que construeix a partir de F. G. A. Kirst), que podeu veure al seu lloc web: http://www.flautotraverso.com.

Aquests són els instruments que li agrada construir a Alain Polak, ja que les flautes de principi del segle XIX (que requerien una major gamma cromàtica), ja no tenien una sola clau, sinó que n’incorporaven fins a sis, set o vuit. Però així com “el traverso i la travessera moderna són instruments perfectes”, aquestes flautes de transició entre un instrument i altre són només això: instruments de transició davant dels quals aquest lutier arrufa una mica el nas. Precisament per la imperfecció d’aquests instruments, Theobald Böhm, a mitjan segle XIX, va inventar la flauta cromàtica, feta totalment de metall. Un instrument que –pel fet de provenir del traverso– encara es classifica dins la família de vent fusta. Per recordar d’on ve la flauta moderna i entendre’n la seva classificació, val la pena escoltar el so més dolç i càlid (la fusta és fusta!) dels traversos. Una bona mostra són els que fa Alain Polak, que es poden escoltar en aquests enllaços:

1) Johann Sebastian Bach, “Siciliana” de la Sonata en Mi bemoll Major BWV 1031

Flauta J.J. Quantz en diapasó 392
Intèrprets: Wilbert Hazelzet (flauta) i Jacques Ogg (clavicèmbal)

2) John Stanley, “Adagio” del Solo op. 4 n. 5 en Re Major

Flauta J.H. Rottenburgh en diapasó 392
Intèrprets: Montserrat Gascón (flauta) i Xavier Coll (tiorba)

3) Luis Mucillo, “The Lost Lady Found” de la suite Of golden King and silver Lady

Flauta F.G.A. Kirst en diapasó 415
Intèrpret: Gabriel Pérsico.

4) Joseph Bodin de Boismortier, “Mache et choeur: chantons tous” del ballet Don Quichotte chez la Duchesse

Flauta F.G.A. Kirst en diapasó 415
Intèrprets: Ensemble Música Poética. Flautista: Gabriel Pérsico.

5) Joseph Bodin de Boismortier, “Air pour les Japonais” del ballet Don Quichotte chez la Duchesse

Piccolo J.H. Rottenburgh en diapasó 415
Intèrprets: Ensemble Música Poética. Flautista: Gabriel Pérsico.