Per Clàudia Brufau
“Em sento una ballarina britànica, crec que entenc molt bé l’estil d’Ashton o MacMillan”, em va afirmar amb fermesa Laura Morera quan la vaig entrevistar el març passat a Reus abans d’actuar a la gala del Premi Roseta Mauri (el retrat que li vam fer el podreu trobar a la «Revista Musical Catalana», 346). La ballarina principal del Royal Ballet de Londres va rebre el premi a la millor interpretació femenina de clàssic del cercle de crítics dels National Dance Awards 2015, que es van celebrar dilluns 25 de gener a The Place, Londres. Salvant les distàncies, aquest premis són els Oscar de la dansa del Regne Unit.
Nascuda a Madrid el 1977, Laura Morera va aterrar a Londres molt jove, amb només onze anys, i un cop a la companyia va anar ascendint progressivament. Morera balla amb accent britànic: encarna la musicalitat dels mestres del Royal Ballet, els coreògrafs Sir Frederick Ashton i Sir Kenneth McMillan, amb una precisió i efervescència aplaudida per molts crítics. Destil·la una musicalitat única que rau en els detalls, la subtilesa, la gestualitat ràpida i discreta.
El premi que ha rebut Laura Morera és per la seva interpretació de Lise en el ballet còmic La fille mal gardé d’Ashton, al costat del ballarí rus Vadim Muntagirov el mes d’abril passat. La crítica de dansa del diari «The Guardian», Judith McKarell, l’aplaudeix com a ballarina i actriu: “Morera és una Lise nata. Brilla amb passos de pardal a alta velocitat al llarg de la coreografia seguint les exigències de la preciosa musicalitat i sense que es noti l’esforç en la part superior del seu cos. Ella és igualment una actriu nata i és fantàstic veure-la traient tota la part divertida de la noia ‘poc femenina’, tota la sensualitat tímida i terrenal que sorgeix sense manierismes de ballarina.” Mark Monaghan a «The Telegraph» celebra la seva vis còmica: “De fet, l’humor estava en efervescència, en gran part gràcies a Morera –quina súpercomediant està feta”. I Ismene Brown a «The Spectator» la descriu com: “Una de les silencioses armes letals del Royal Ballet, la seva musicalitat i elegància senzilla són el paradigma de la discreció de l’escola anglesa.”
Podeu conèixer de més a prop la ballarina madrilenya en aquesta entrevista a Laura Morera i Vadim Muntaginov per a DanceTabs sobre la producció de La fille mal gardée o bé llegint l’entrevista que la «Revista Musical Catalana» li va fer en el número 346.
