El proper dijous 3 d’octubre (Sala de Concerts, 20 h), l’Orquestra Filharmònica de Viena, una de les millors actualment al món i coneguda pel Concert d’Any Nou més famós, serà l’encarregada d’inaugurar la temporada 2024-25 del Palau de la Música Catalana i Palau 100, el cicle estrella del Palau.
En aquesta nova visita al Palau, la Filharmònica de Viena serà dirigida per Daniele Gatti. El director italià, que acaba de ser nomenat director musical de La Scala de Milà, punt culminant de la carrera de qualsevol director d’orquestra, ha actuat en anteriors ocasions al Palau. La més recent, els dies 12 i 13 d’abril de 2021, amb la Mahler Chamber Orchestra en un programa en què van oferir una integral de Simfonies de Robert Schumann. Anteriorment, el 26 d’abril de 2018, també va actuar amb aquesta formació i el Cor de Cambra i l’Orfeó Català, amb els quals van fer una gira per Itàlia amb la Novena Simfonia de Beethoven.
El director, que precisament avui inaugura la temporada de l’Orquestra Filharmònica de Viena al Musikverein, a la capital austríaca, enguany farà una gira amb la formació que el durà per diferents ciutats europees, entre les quals Barcelona, i que té aquesta parada al Palau de la Música amb la qual serà protagonista del concert inaugural.
Sota la seva direcció, l’Orquestra oferirà un programa amb dues obres icòniques del repertori rus, el ballet Apollon Musagète d’Igor Stravinsky, de tall neoclàssic, i l’esclatant i contundent Desena Simfonia de Dmitri Xostakóvitx, la primera que va escriure després de la mort de Stalin i una de les més interpretades del seu repertori avui dia.
El programa mostrarà dues maneres d’enfocar l’heroisme en la música, leitmotiv d’aquesta temporada del Palau, en companyia de dos compositors contemporanis que van patir les conseqüències de l’estalinisme. El ballet Apollon Musagète, que descriu la visita de tres muses al déu de les arts al Parnàs, és fruit d’un encàrrec de la mecenes nord-americana Elizabeth Sprague Coolidge a Stravinsky, l’any 1937. A continuació s’interpretarà la Simfonia núm. 10, en Mi menor, op. 93 que Xostakóvitx va finalitzar després de la mort de Stalin l’any 1953.
Imatge destacada: (c) Marco Borggreve.
