El concert a dues cobles, compartit amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, acollirà diverses estrenes
El proper dissabte, 23 de març (18 h), té lloc a l’Auditori de Barcelona el primer gran acte fora de les comarques gironines de celebració del 125è aniversari de La Principal de la Bisbal; aquest concert s’emmarca en la temporada 2012-13 de L’Auditori Més, que inclou la música per a cobla.
En aquest concert, La Principal de la Bisbal comparteix escenari amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, i hi tindran lloc dues estrenes absolutes: Notes de quadern. Fantasia rocambolesca a l’Empordà de Pla de Francesc Cassú –director de La Principal de la Bisbal– i La llegenda del bruel de Castelló d’Empúries de Marc Timón –compositor i tible solista de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. L’obra de Timón està formada per tres moviments que refereixen una llegenda vinculada a la seva vila nadiua. També tindran lloc les estrenes de les versions per a dues cobles de dues obres ja estrenades en altres formats, la Suite Dharma del compositor i tenora Jordi Molina, i la composició Catalanitat, versió per a dues cobles realitzada pel seu autor, Mn. Valentí Miserachs, organista, compositor i director de l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma.
La primera part del concert serà de tall clàssic i La Principal de la Bisbal farà un repàs d’algunes sardanes emblemàtiques de compositors estretament vinculats a la seva història, com són Juli Garreta, Conrad Saló, Ricard Viladesau i Emili Saló. Per la seva banda, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, dirigida per Tomàs Grau, interpretarà quatre títols d’autors relacionats amb la formació barcelonina i referents per al sardanisme, com són Joaquim Serra, Manuel Oltra, Rafael Ferrer i Enric Ortí –tenora solista de la Sant Jordi. La segona part del concert, a banda de les estrenes abans esmentades, inclourà la interpretació per primera vegada –i per tant, també l’estrena– a dues cobles de la sardana L’estelada d’Antoni Mas Bou, estrenada i dedicada a la població d’Arenys de Munt amb motiu de la Capitalitat de la Sardana 2013.
Aquest concert de celebració dels 125 anys de La Principal de la Bisbal va ser presentat dilluns passat, 18 de març, pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat del director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Lluís Puig, i del director general de l’Auditori de Barcelona, Joaquim Garrigosa, entre altres autoritats. El conseller Ferran Mascarell va felicitar La Principal de la Bisbal “per la seva notable contribució a la vida cultural del país” i la va qualificar com “la cobla oficial del nostre país”. El conseller també va ressaltar el paper vertebrador de La Principal de la Bisbal des del seu naixement l’any 1888 “en un moment significatiu de la història de Catalunya, en ple moviment de la Renaixença, i per això ha estat un eix vertebrador del fenomen de la sardana i de la cultura catalana en general”.
El concert rep el suport de la Federació Sardanista de Catalunya i de l’emissora Catalunya Música, que en farà la retransmissió en directe, amb locució d’Ignasi Pinyol. Per a més informació i venda d’entrades: www.auditori.cat.
Breu història de la cobla La Principal de la Bisbal
Fundada l’any 1888, el naixement de La Principal de la Bisbal va coincidir amb l’època en què la sardana començava a expansionar-se per tot el territori, en plena Renaixença. Proclamada com “la dansa nacional de Catalunya”, la cobla bisbalenca participà decisivament en el procés de divulgació de la sardana, des de l’Empordà a tot del país.
Durant els anys vint del segle passat –malgrat la crisi econòmica i la dictadura del general Primo de Rivera–, La Principal de la Bisbal va viure una de les etapes més brillants, amb l’esclat de les festes majors, els grans envelats i els balls de saló. L’1 d’agost de 1932, el president Macià li atorgà el títol de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, a Girona i Lleida, durant el concurs celebrat a Sant Feliu de Guíxols.
La Principal s’enfrontà al moment més difícil de la seva història l’any 1936, quan va haver de superar les dificultats de la Guerra Civil Espanyola. Amb la dictadura del general Franco es van perseguir tots els signes d’identitat catalana, la sardana va ser temporalment prohibida i festes tradicionals també desaparegueren.
La transició cap a la democràcia va significar la reconstrucció i la normalització cultural del país. El 8 de setembre de 1978 es restituí el títol de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya per mitjà d’un decret ordenat pel president Tarradellas. Amb la llibertat, tornaren amb més força que mai les festes al carrer: aplecs, castellers, cercaviles, concerts, balls, serenates… Celebracions populars que volien continuar potenciant les arrels catalanes i conservant el llegat històric del nostre país, però també obrint una porta al futur amb noves propostes i iniciatives.
