Aida, Rigoletto, Tosca i Madama Butterfly són els altres títols del Festival, que també inclou una Antología de la zarzuela per Plácido Domingo i una Novena de Beethoven dirigida per Daniel Oren.
Per Marc Busquets Figuerola
Sona el “Va pensiero” i al monumental escenari de l’Arena di Verona veiem les llotges del Teatro alla Scala de Milà plenes de personatges decimonònics que entonen el cor dels esclaus davant la incomoditat dels militars austríacs que, vestits de blanc, ocupen la platea. A la fi, els ocupants del loggione escridassen els militars estrangers, en una escena que ens transporta automàticament a l’inici de Senso de Lucchino Visconti. Aquesta és la regia que ens proposa el francès Arnaud Bernard, que, com ell mateix reconeix, “no vaig poder evitar la temptació de combinar el Risorgimento i l’òpera de Verdi quan vaig acceptar dirigir Nabucco a l’Arena di Verona, ciutat ocupada pels austríacs durant gairebé un segle”, a la qual cosa afegeix: “Considero aquest moviment com el més important històricament, culturalment i popularment de la història d’Itàlia”.
Una aproximació que pot resultar òbvia un cop presentada però que ningú havia fet fins avui i que resulta òptima encara més si es fa en un espai enorme com l’Arena, on s’ha reproduït el teatre milanès, tant per dins com per fora, als dies en què durà la revolució. Interessantíssim projecte que aporta un aire fresc al Festival i que va més enllà de les posades en escena que són simplement boniques. Una regia que encantà en la inauguració d’enguany, el 23 de juny passat, amb Daniel Oren al podi i George Gagnidze, Walter Fraccaro i Tatiana Melnychenko defensant la partitura. Precisament una d’aquestes produccions simplement preciosistes és la que es reposa, en aquest cas la Madama Butterfly firmada per Franco Zeffirelli. La intimista casa de Cio-Cio-San es veurà convertida en un concorregut turó al més pur estil grand del regista, amb Hui He, Oksana Dyka, Marcello Giordani o Alessandro Corbelli, entre d’altres, i dirigida musicalment per Jader Bignamini.
La tradicional Aida en la posada en escena original del 1913 –any del primer Festival– s’emmiralla de nou en l’altra Aida ideada per La Fura dels Baus que causà tant d’escàndol en el centenari d’aquesta cita musical estiuenca. S’hi ofereixen les dues versions, per a tradicionalistes i avantguardistes, ja que a la de La Fura les columnes són substituïdes per grues de construcció. A la tradicional del 1913, hi canta Maria José Siri, Hui He, Marianne Cornetti, Giovanni Casolla, Walter Fraccaro i Ambrogio Maestri, entre d’altres, sota la direcció d’Andrea Battistoni. Mentre que a la versió furera, hi participen Violetta Urmana, Amarilli Nizza, Anna Maria Chiuri o Yusif Eyvazov, dirigits per Julian Kovatchev. Aquest mateix director és qui dirigeix la tradicionalíssima posada en escena de Rigoletto signada per Ivo Guerra inspirada en l’original del 1928. I hi participen Francesco Demuro, Arturo Chacón-Cruz, Leo Nucci, el malagueny Carlos Álvarez, Elena Mosuc i Jessica Pratt.
A més de Carlos Álvarez, l’Arena també comptarà amb la presència espanyola de la soprano Ainhoa Arteta, que encarnarà Tosca (17, 22 i 25 d’agost) junt amb Marcelo Álvarez i Ambrogio Maestri, en un repartiment de luxe dirigit musicalment per Antonio Fogliani i escènicament per Hugo de Ana. També un altre cantant espanyol, el mític Plácido Domingo, oferirà una Antología de la zarzuela avui, divendres 21 de juliol, i tot fa sospitar que el programa s’assemblarà estrepitosament al que oferirà l’any que ve al Liceu. Completa la programació una Novena de Beethoven que interpretarà l’Orquestra de l’Arena di Verona el dia de Santa Maria, dirigida per Daniel Oren i amb Erika Grimaldi, Daniela Barcellona, Saimir Pirgu i Ugo Guagliardo.
