Amb aquest títol es reprenen les representacions d’òpera de cambra a la Casa Bartomeu després de 50 anys.
Després de més de mig segle es tornarà a representar una òpera de cambra al Jardí dels Tarongers. Serà demà divendres, 30 de setembre (19 h), amb La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi. Es tracta d’una producció pròpia, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, en què interpretaran els papers protagonistes de Serpina i Uberto la soprano Sara Blanch (premiada al Concurs Francesc Viñas, premi extraordinari del Teatro Real de Madrid i artista resident al Festival de Peralada 2016) i el tenor Juan Carlos Esteve (premiat a la Gala Lírica de Graus). Amb direcció d’escena de Carles Ortiz, l’actor Miquel Górriz serà l’encarregat d’interpretar Vespone. El conjunt instrumental està format pel Quintet de Corda de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
La serva padrona, estrenada a Nàpols el 1733, és una òpera bufa dividida en dos actes, amb llibret de Gennaro Antonio di Federico, que narra les entremaliadures de la múrria serventa Serpina per aconseguir que el seu amo li proposi matrimoni. Amb aquesta producció es recordaran les presentacions d’òpera i ballet que havia dut a terme Josep Bartomeu als anys cinquanta.
El Jardí dels Tarongers-Casa Bartomeu es convertí, gràcies al mecenes Josep Bartomeu, en el centre vital de la vida musical de Barcelona a mitjan segle XX. L’espai era un lloc d’acollida per als joves talents musicals. L’any 1980 Josep Bartomeu va cedir la casa a la Generalitat de Catalunya amb la condició que hi continués l’activitat musical; la institució hi va portar el Centre de Documentació Musical, però l’any 2001 la casa va quedar tancada i s’abandonà l’activitat. Fa dos anys la Generalitat la va cedir al Consell Català de la Música, entitat que ha volgut mantenir el mateix objectiu que Josep Bartomeu: oferir a joves músics i a professionals de la música la possibilitat de presentar-se en públic. Els assistents també poden gaudir de les pintures que acull la casa, de diferents autors, com Antoni Vila Arrufat, i de les escultures que hi ha als jardins, signades per artistes que van viure com a residents a la Casa Bartomeu o que van ser amics del propietari, com Pere Jou, Rafael Solanic o Josep Martí-Sabé. Després de la reobertura, l’octubre del 2014, el Jardí dels Tarongers es consolida amb més de 40 concerts i 7.500 visitants.
L’entrada per a la sessió de La serva padrona és gratuïta, però es demana una aportació voluntària de 7 euros. Més informació a: www.jardidelstarongers.org.
