Alexandre Dumas tenia només 24 anys quan va publicar La dame aux camélias l’any 1848. Inspirat en la seva pròpia vida i en la jove cortesana Marie Duplessis, l’obra emmirallava fidelment la societat del seu temps; situava una prostituta com a protagonista tot retratant una dona lluitadora, una heroïna que va morir amb el desig d’estimar i ser estimada, una víctima de la seva societat i, en bona part, del seu amant. L’estil de Dumas i aquests ingredients, entre d’altres, convertirien aquesta obra en un veritable èxit. En nomes cinc anys l’obra s’hauria adaptat a teatre i Verdi, enamorat del personatge, n’hauria escrit l’adaptació operística, La traviata, que s’estrenava a La Fenice de Venècia el 1853. Verdi es va enamorar del personatge.
Malgrat una estrena fracassada, l’obra no va trigar a convertir-se en un èxit de masses. Des d’aleshores La traviata ha sonat a pràcticament tots els països del món i, actualment, no passa un sol dia en què no soni en alguna ciutat del planeta. En efecte, és l’òpera més representada de la història.
La traviata ens parla de tu a tu, recorre als desigs més íntims i ens embolcalla amb una música plena de dinàmiques contrastants, intel·ligent, descriptiva i de gran bellesa. La traviata segueix essent una de les grans obres de la història de l’òpera, una magnífica introducció al gènere per als neòfits i un caramel carregat de matisos i profunditat per als més experts.
Aquest 2020 els Amics de l’Òpera de Sabadell inauguren l’any amb la programació i interpretació de La traviata de Giuseppe Verdi a partir del 19 de febrer a La Faràndula de Sabadell. Sota la batuta de Xavier Puig i la preparació del cor a càrrec de Daniel Gil de Tejada, amb direcció escènica i de vestuari de Carles Ortiz i l’assistència d’Anna Ponces, La traviata recorrerà tot el Principat: Sabadell, Manresa, Viladecans, Barcelona, Vic, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Reus, Girona i Lleida, entre els mesos de febrer i març.
En aquesta ocasió el rol principal de Violetta recau en la soprano Maite Alberola i el suport de Núria Vilà en dues ocasions. En les veus masculines, hi destaquen els personatges d’Alfredo Germont, interpretat pel tenor Albert Casals, i el de Giorgio Germont, el pare, interpretat pel baríton Luis Cansino. En les interpretacions de Viladecans i de Vic aquests seran substituïts pel tenor Antoni Lliteres i el baríton Carles Daza, respectivament.
L’escenografia recau de nou en Jordi Galobart, habitual al teatre La Faràndula i de qui vam veure les escenografies de L’elisir d’amore el febrer de l’any passat i de La bohème el darrer mes de maig.
El Cor d’Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès tanquen aquest atractiu repartiment.
Ho he apuntat en algunes ocasions i em plau repetir-ho, els Amics de l’Òpera de Sabadell són, a Catalunya, els veritables garants de la tradició operística: òpera de qualitat amb la participació de joves solistes molt solvents, posades en escena suggeridores, essència de fàbrica de creació i la ferma confiança, vocació i estima pel que fan, bo i garantint un resultat sempre satisfactori.
