El Gran Teatre del Liceu celebra 15 anys de la reobertura amb un clàssic entre els clàssics: La Traviata de Verdi, que ja feia dotze anys que no es representava en aquest escenari. El 7 d’octubre passat, just el dia en què es va reinaugurar el Gran Teatre del Liceu després de l’incendi de 1993, es va presentar al Saló dels Miralls aquesta nova producció de David McVicar (autor de l’apreciada Agrippina de la temporada passada) que pretén situar la història de La Traviata (l’extraviada) en la cruesa del món real, accentuant-ne els cantons més foscos.
Roger Guasch, director general del Liceu, va aprofitar l’avinentesa per presentar els números actuals després de la campanya passada d’abonaments. Uns números que per primer cop en cinc anys tornen a ser positius, amb un increment del 4,5% dels abonaments i amb una xifra global (en data 7 d’octubre) de 16.291 abonaments. Cal tenir en compte que una de les recents iniciatives del Teatre és l’obertura del període d’abonament a tot l’any, fet que dóna molta flexibilitat al públic. Després de tancar la producció d’El barber de Sevilla de Rossini amb un 89% d’ocupació, amb sold out en diverses funcions, aquesta Traviata que inaugurarà la temporada del Liceu el proper 14 d’octubre ja té un 87% de l’aforament venut.
Clàssic entre els clàssics, aquesta Traviata de Verdi basada en La dama de les camèlies d’Alexandre Dumas fill disposa d’un equip artístic potent, si es jutja pels noms del repartiment musical, però també de l’escena. En l’àmbit de les veus, hi destaca el retorn de la soprano italiana Patrizia Ciofi (en el doble repartiment, debuta amb un paper principal en escena Elena Mosuc) i el debut del tenor nord-americà Charles Castronovo, que ve precedit d’una exitosa carrera internacional. També hi destaca la participació de Vladimir Stoyanov i d’Àngel Òdena com a Giorgio Germont, juntament amb el nombrós gruix de personatges secundaris amb veus del país, com Gemma Coma-Alabert (Flora), Toni Marsol (Douphol) i Marc Canturri (marquès d’Obigny), entre d’altres. El mestre musical, Evelino Pidò, especialista en repertori italià i amb actuacions als teatres més importants del món, debuta al Gran Teatre del Liceu al capdavant de l’orquestra titular.
Amb Christina Scheppelmann com a flamant nova mestra de cerimònies, la roda de premsa se centrà en la figura de David McVicar, escenògraf i director d’escena llargament conegut en aquest teatre que darrerament hi ha sumat nombrosos èxits, com Manon, Adriana Lecouvreur o Agrippina. Ell és qui lidera una Traviata de la qual no vol donar gaires detalls perquè, en paraules seves, “la producció pren vida quan s’aixeca el teló i el públic omple els buits i, personalment, estic interessat en les reaccions emocionals espontànies”, si bé va transcendir que la seva producció vol mostrar el món a part en què viu la gent aristòcrata i burgesa que busca evadir-se en ambients on les prostitutes formen part d’aquest joc irreal, però del qual elles no formen part. Un contrast que queda palès en la figura de Violetta Valéry, que viu una realitat molt diferent de la que es mostra en les festes d’alta societat.
Aquesta Traviata de Verdi es podrà veure i escoltar en dos períodes, a l’octubre i al juliol. L’estrena aquest octubre és el dimarts 14, i se’n faran 11 funcions amb dos repartiments diferents.
