El proper diumenge, 17 de març, l’Associació Catalana d’Escoles de Música i Dansa (ACEM) celebra el vintè aniversari de l’entitat amb la interpretació de la cantata infantil El nen enamorat de la Lluna, a l’auditori del Parc del Fòrum de Barcelona, en la qual participaran més de 2.000 nens i nenes de 4 a 8 anys provinents de 54 escoles de música de tot Catalunya. El nen enamorat de la Lluna –estrenada a Taradell l’abril de 2010 (3a Cantata Infantil de la Catalunya Central)–, és un conte de Manel Justícia –narrador de contes infantils, il·lustrador i pedagog– amb música composta per Xevi Matamala i direcció de Roser Cascante.
La cantata, de 30 minuts de durada, tindrà tres sessions (amb 700 nens i nenes per sessió), dues al matí (11 i 13.30 h) i una a la tarda (16.30 h), i comptarà –a diferència de la primera versió de Taradell– amb elements teatrals a càrrec de la Companyia Maîtres de Santpedor, que també dinamitzarà el públic abans i després de les funcions. Hi haurà, així mateix, un espectacle amb teles aèries a càrrec de Lorraine Gallen. “Serà una experiència completa –apunta Manel Justícia–, amb una sorpresa final… Serà una obra coral, en el sentit més ampli de la paraula.”
Per a aquesta ocasió s’ha editat un llibre-CD –amb el conte, les cançons, la partitura i il·lustrat per Manel Justícia, editat per Zenobita Edicions– que es podrà adquirir el mateix dia del concert a un preu de 15 euros –posteriorment es podrà adquirir als establiments Abacus. El 20 de gener passat es van enregistrar tots els temes de la cantata –a les instal·lacions i a càrrec de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i amb la col·laboració dels alumnes de l’Escola Municipal de Música d’Olesa de Montserrat–, amb la participació de l’autor del conte, Manel Justícia, com a narrador. I el mes de desembre passat es van fer les gravacions de la banda sonora completa amb els músics que acompanyaran els joves cantaires durant la interpretació de la cantata el dia 17, que són: Òscar Latorre (trompeta), Xevi Matamala (bateria), Jordi Ruiz (baix elèctric) i Manel Ruiz (piano). Es tracta d’un espectacle familiar obert a tothom, amb entrades a 3 euros (fins a 12 anys) i 7 euros (a partir de 12 anys), i entrada gratuïta fins a 4 anys.
Darrere aquesta celebració hi ha tota una feina molt ben estructurada i gestionada, amb una implicació entusiasta i total de les escoles participants membres de l’ACEM. “Paga la pena, i molt, organitzar activitats d’aquesta envergadura i fer-hi participar tant els alumnes com els professors i els pares”, explica Ruth Matamala, membre de la Junta de l’ACEM. “Això ajuda també a fer-se visibles, a donar-se a conèixer… L’experiència i la sensació de l’alumne d’haver participat en la festa, per molt petit que sigui, perdura en el temps. Allò de «jo hi era» és per sempre.” D’altra banda, Ruth Matamala explica que a les diverses sessions de la cantata, hi assistiran com a convidats diversos polítics i càrrecs d’entitats culturals, “perquè vegin la tasca educativa que es fa i perquè entenguin que la música és necessària”.
Reivindicar la tasca educativa i social de la música
En la roda de premsa de presentació del concert del 20è aniversari de l’ACEM, dirigents de l’entitat van exposar la situació actual de les escoles municipals de música, les quals es troben especialment afectades a causa de les retallades en les subvencions públiques a la cultura. Aquests ajuts són atorgats per la Generalitat de Catalunya i establerts mitjançant conveni o resolució. Si bé actualment les escoles municipals de música i dansa es troben en un bon moment quant a nombre –que ha anat augmentat, més del 50% els darrers 12 anys, tot i que queda lluny la mitjana europea–, com també en nombre d’alumnes i professors, i igualment respecte de l’excel·lent tasca pedagògica duta a terme, per contra, el context de retallades a la cultura perjudica greument aquest bon moment.
La Generalitat no està aplicant el conveni de finançament per a escoles de música del 2007 (el vigent actualment) i està reduint el percentatge d’ajut per alumne i any, que els darrers dos anys ha quedat en menys de la meitat. Això fa que les quotes dels alumnes augmentin, els horaris i els sous dels professors disminueixin i que els ajuntaments –diputacions, consells comarcals o consorcis, segons quina institució sigui la titular de l’escola– hagin de cobrir unes despeses que arriben a ser difícils de mantenir i de gestionar. “Hi ha algunes escoles que ja han tancat, i algunes més estan en perill imminent de tancament”, explica Carles Farràs, membre de la Junta de l’ACEM, i pronostica “que a llarg termini la situació empitjorarà si no es reben els ajuts, cosa que no només farà que es tanquin escoles, sinó que farà que la música acabi essent un ensenyament elitista”. Les subvencions del curs 2010-11 encara no s’han pagat. Tant Carles Farràs com Ruth Matamala insisteixen a remarcar que “l’ensenyament musical contribueix a l’èxit escolar i al desenvolupament de l’individu a nivell personal, intel·lectual i social”. Així ho demostren nombrosos estudis nacionals i internacionals.
L’ACEM va néixer l’any 1993 arran d’una trobada estatal, a Madrid, d’escoles de música per conèixer i debatre la que era la nova Llei d’educació d’aleshores, la LOGSE, una llei que per primera vegada reconeixia els ensenyaments musicals no reglats. A la trobada, el gran nombre de representants catalans que hi van assistir van pensar a fundar una associació “per crear un espai comú d’intercanvi d’experiències, recursos, materials, etc.”, recorda Carles Farràs. Així, actualment l’ACEM aplega 106 escoles de música i dansa associades, la majoria públiques –de les 164 autoritzades que hi ha actualment a Catalunya– i té com a objectius principals coordinar esforços entre les escoles associades, promoure l’intercanvi d’experiències i coneixements i impulsar iniciatives per beneficiar i garantir la qualitat i la quantitat de l’ensenyament artístic. Com a serveis específics, l’ACEM ofereix formació continuada per als docents, activitats de trobades entre alumnes i la posada en marxa i gestió de projectes de recerca. Actualment l’ACEM és presidida per Montse Faura.
