L’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) i la Universitat de Barcelona han donat a conèixer els resultats i les conclusions del segon informe La situació de la música clàssica a Catalunya, un document encarregat per l’Associació a la Universitat, que l’ha dut a terme a través del grup de recerca RESCUE, encapçalat per les doctores Magda Polo Pujadas i Arlinda Garcia Coll.
El document dona continuïtat a la iniciativa endegada l’any passat i permet, per primer cop, establir comparatives entre les dades referides al 2022 i les del 2021, que ja s’havien presentat fa uns mesos.
La voluntat de l’ACIMC a l’hora de proposar aquest estudi ha estat proporcionar informació estratègica per avaluar la situació de la clàssica a Catalunya des d’una perspectiva integral, amb la finalitat de ser l’informe del sector. Tot i així, la primera dificultat amb què ha topat l’equip investigador, i també la primera conclusió, són la dispersió i manca d’accessibilitat a les dades que ja es va denunciar en el primer informe.
Altres objectius més específics han estat la millora de l’exhaustivitat en l’inventari d’espais i la seva categorització, evidenciar les desigualtats existents en territori, gènere i repartiments d’ajuts, detectar les necessitats actuals del sector de la clàssica a Catalunya i contribuir a orientar la presa de decisions polítiques i assistir en l’optimització dels recursos públics. Tot això, a partir d’una base de dades pròpia molt més completa que la de l’edició anterior, que sobrepassa els 2.200 concerts.
Pel que fa als resultats, una de les dades més rellevants és que el 2022 es va produir un increment d’activitat del 33,7%, que arriba al 50% en el cas dels grans equipaments i que s’atribueix a la recuperació postpandèmia. Pel que fa a la presència territorial, es manté la concentració a Barcelona i rodalies que subratlla l’absència, per exemple, d’equipaments al Pirineu de Lleida i de festivals a l’interior de les comarques tarragonines.
Altres conclusions de l’estudi són la concentració de la música antiga en equipaments alternatius -que s’inclouen per primera vegada i que irrompen amb un pes específic molt important- i de la contemporània en els més grans; l’elevat nombre d’equipaments que programen pocs concerts i de compositors i intèrprets programats en molt poques ocasions; així com una certa aposta per la contemporània, que creix substancialment respecte del 2021 -del 10 al 42 per cent dels compositors i del 7 al 19 per cent de les programacions-.
Amb tot, es fa evident que els tres compositors més programats segueixen essent els mateixos -Bach, Mozart i Beethoven-, mentre que entre els 25 primers del rànquing tan sols hi ha dos catalans i cap dona. Els compositors catalans més programats corresponen majoritàriament al període romàntic i al segle XX, mentre que el patrimoni català anterior al segle XIX és pràcticament inexistent. La presència de compositores s’incrementa lleugerament -d’un 8,6 a un 12,2 per cent de les compositores i d’un 3,9 a un 5,5 per cent dels concerts-, però de manera encara insuficient.
També es constata el protagonisme dels cantants entre el col.lectiu d’intèrprets, la puixança dels grups de cambra i el repartiment desigual dels ajuts econòmics.
Entre les solucions que proposa l’ACIMC per resoldre algunes d’aquests situacions, hi ha la creació d’una oficina de desenvolupament artístic que busqui aliances entre equipaments, un institut de patrimoni musical, una fira de la clàssica i diverses mesures de millora de les condicions laborals dels músics.
Imatge destacada: © Toni Bofill.
