L’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica ha presentat avui la tercera edició de l’informe ‘La música clàssica a Catalunya’, elaborat pel grup RESCUE de la Universitat de Barcelona, que lidera la doctora Magda Polo, amb dades del 2023.
La primera observació del document és que l’any passat es van programar 2.485 concerts, un 12,4% més que l’any anterior. L’increment s’atribueix a un augment del nombre de programadors i constata la millora i recuperació d’aquest àmbit, si bé cal continuar treballant per esmenar diverses deficiències.
Una altra dada destacada és que un 72,02 % dels municipis catalans no van programar en tot l’any activitats de música clàssica a les seves institucions. En aquest sentit, l’informe recorda que dels 947 municipis catalans, 478 tenen menys de 1.000 habitants, dels quals 328 en tenen menys de 500 i n’hi ha 134 amb menys de 200. No obstant això, hi ha ciutats mitjanes com Blanes (amb 41.653 habitants), Sant Adrià de Besòs, Sant Joan Despí, Barberà del Vallès, Esparreguera, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès o Roses on no es va celebrar cap concert de música clàssica durant el 2023.
L’anàlisi geogràfica de l’informe d’enguany substitueix per primer cop les quatre províncies catalanes per set divisions territorials que permeten concloure que la ciutat de Barcelona té un teixit social actiu -si bé l’activitat se centra en tres grans equipaments: el Liceu, L’Auditori i el Palau de la Música-, a la resta de la província no hi ha la programació que s’esperaria, Girona fa una gran aposta per la clàssica, el Camp de Tarragona té pocs espais, Lleida no aconsegueix un volum d’activitat en sintonia amb la seva destacable iniciativa, l’Alt Pirineu i Aran concentren la gestió en poques mans i generen una gran activitat dispersa i es Terres de l’Ebre presenten un dèficit notable de concerts, que no es correspon ni al volum de programadors ni al d’equipaments.
Pel que fa al repertori, preocupa la falta de música anterior al segle XIX i que més del 70% de compositors catalans hagin estat programats en menys de cinc concerts. I en l’àmbit de la paritat, el 35,12 % de les actuacions van ser d’intèrprets femenines, però les de directores només van arribar a l’11,75 %.
L’edició de llibres, partitures i discos és un altre sector que també s’analitza enguany per primera vegada, juntament amb les subvencions, que es xifren en un total de 30 milions d’euros que es dirigeixen exclusivament a empreses i no arriben als intèrprets. L’estudi alerta que hi ha equipaments que reben un percentatge important de finançament públic, però programen un nombre residual d’intèrprets catalans, així com que un 9 % dels intèrprets catalans programats són alumnat dels centres d’ensenyament superior de música, fet que l’ACIMC considera competència deslleial.
Davant de totes aquestes dades, l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica proposa diverses mesures com ara establir una oficina de circuits amb la qual construir una xarxa estable, fomentar una programació de gestió mancomunada i crear una Fira de la Clàssica. També s’aposta per la creació de línies d’ajuda directes destinades a intèrprets, establir una quota d’intèrprets catalans en els grans equipaments i un cens obligatori d’artistes.
Imatge destacada: © ACN.
