El Festival de Música Antiga de Barcelona inicia una nova etapa en la seva dilatada història amb l’aliança de les tres principals institucions musicals de la ciutat –Auditori de Barcelona, Palau de la Música i Gran Teatre del Liceu– per adaptar una part de les programacions respectives a l’objectiu comú.
Així doncs, la programació d’aquest festival es desplega de febrer a juliol de 2013 amb un total de 34 concerts i activitats que, en paraules de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, fan del certamen un “festival de ciutat i el posiciona novament com un dels festivals més ben valorats en el panorama internacional”.
La col·laboració entre aquestes entitats permet la pervivència d’un festival que al llarg d’aquestes 35 edicions ha estat sostingut per entitats com la Fundació “la Caixa” o L’Auditori i, durant molts anys, va ser dirigit artísticament per Maricarmen Palma. Enguany no hi ha una direcció artística definida, sinó que són els tres directors de les entitats col·laboradores els qui posen d’acord les seves programacions per donar continuïtat a un festival de tanta trajectòria. En paraules de Joan Oller, director del Palau de la Música, “el Festival guanya en potència, més visibilitat interna i externa” pel fet de col·laborar-hi les tres entitats, tot reforçant la imatge de col·laboració entre si i promovent-ne la venda d’entrades, l’objectiu final.
El Festival s’inaugura aquest 15 de febrer amb un concert de Jordi Savall i Le Concert des Nations al Gran Teatre del Liceu, en què interpretaran fragments representatius de la tragèdia lírica a França en temps de Lluís XIV i Lluís XV. El violagambista català, que enguany celebra el 25è aniversari del seu altre grup, La Capella Reial de Catalunya, és el músic amb més participació en el Festival, amb un total de quatre actuacions en la seva doble faceta de director i intèrpret. Amb La Capella Reial oferirà dos programes: a les Reials Drassanes de Barcelona i a la Sala Pau Casals de L’Auditori (concert de cloenda del Festival), a més d’un recital en solitari al Palau de la Música Catalana el 13 de maig.
Altres cites ineludibles en són el concert d’àries d’òpera barroca de la mezzosoprano Joyce DiDonato al Gran Teatre del Liceu el proper 6 de març, l’actuació del RIAS Kammerchor amb l’orquestra Concerto Köln interpretant motets de J. S. Bach al Palau de la Música Catalana l’11 de març o la Missa en Si menor de J. S. Bach que interpretaran els Monteverdi Choir i English Baroque Soloists amb Sir John Eliot Gardiner el 26 de març a l’Auditori de Barcelona.
També en seran actuacions destacades les de Benjamin Alard interpretant al clavecí l’obra per a teclat de J. S. Bach en dues sessions a l’església de Santa Anna de Barcelona, en una producció del Palau de la Música Catalana que s’estendrà fins al 2017, any en què es preveu finalitzar la integral, o l’actuació de Jean-Guihen Queyras, que interpretarà la integral de les Suites per a violoncel de J. S. Bach en una sessió al Palau de la Música. En l’àmbit vocal, convé destacar l’actuació de Xavier Sabata (contratenor) amb el conjunt Il Pomo d’Oro, amb àries d’òperes de Händel al Palau de la Música Catalana, o el recital amb criteris històrics del cicle de Schubert Die schöne Müllerin que oferiran el tenor català David Hernández i el pianofortista Arthur Schoonderwoerd a L’Auditori. L’òpera serà així mateix protagonista, amb la programació de l’òpera Lucio Silla de Mozart per part del Liceu o L’holandès errant de Wagner amb Minkowski i Les Musiciens du Louvre i el Dido and Aeneas de Purcell amb el Cor Jove de l’Orfeó Català i l’orquestra barroca Ars Musicae per part del Palau de la Música.
Malgrat que cal lamentar la desaparició del Fringe, que cada any proposava diversos conjunts joves en espais emblemàtics de la ciutat de Barcelona a l’aire lliure, la programació es completa amb diverses activitats en què els professors, joves intèrprets i estudiants de l’ESMUC tindran un paper destacat, així com també el tindrà el Museu de la Música. En l’espai museístic situat a L’Auditori, es podrà gaudir del so d’alguns dels instruments que conserva, com la viola de roda, diversos clavicordis, el claviorgue Hauslaib del 1590 (l’únic del món encara en funcionament) i l’orgue Pérez Molero, entre d’altres.
