La guitarrista Laura Almerich va morir divendres, 14 de juny, als 78 anys. Reconeguda, sobretot, com a acompanyant del cantautor Lluís Llach durant la major part de la seva carrera, la seva formació s’havia iniciat en l’entorn d’Ars Musicae, entitat liderada per Enric Gispert, on va tenir ocasió de conèixer i especialitzar-se en diversos instruments, com la viola de mà, la viola de roda, el llaüt i l’arpa gòtica. Va ser també la seva formació clàssica la que la va dur a integrar-se al Quartet Tarragó, que va fundar el seu mestre Gracià Tarragó. En el marc d’aquesta formació, Almerich va coincidir amb dos músics que avui la recorden: Jaume Torrent i Jordi Codina.
“Eren els anys seixanta i jo rebia les primeres lliçons de guitarra del mestre Tarragó a la classe del Conservatori del Liceu. De tant en tant, Almerich el substituïa i amb poques paraules i un somriure discret m’encoratjava a perseverar en l’estudi assegurant-me que, amb paciència, acabaria obtenint el resultat desitjat”, recorda Torrent, que continua: “Van passar els anys i la vida em va brindar l’oportunitat d’incorporar-me al Quartet Tarragó, un dels grups de cambra amb més projecció internacional del nostre país, del qual ella havia estat membre fundadora. Quants assajos, quants viatges, quants escenaris, quantes experiències musicals i humanes compartides! En Jordi Codina, en Manel Calve i jo érem tres joves amb una energia desbocada. Ella, serena, equànime i pacient, ponderava amb saviesa les nostres inquietuds de joventut inexperta. Aquells dotze anys van ser decisius per a la meva formació com a persona i com a músic, i ella –que hi havia contribuït amb el tarannà discret que la caracteritzava– va continuar acompanyant els passos posteriors del meu itinerari vital (potser sense saber-ho) com l’amiga lleial amb qui es podia comptar en tot moment”.
Per la seva banda, Jordi Codina ens recorda les moltíssimes vivències de tipus humà i professional compartides amb ella: “La Laura va viure per la música i jo, durant molts anys vaig tenir l’honor i el plaer de fer música amb ella, molt especialment com a components del Quartet Tarragó de guitarres. Viure per la música de manera polifacètica, va ser un dels seus trets característics. La Laura era molt professional i el seu encaix en el quartet era sempre immillorable: musicalitat, rigor i memòria quasi fotogràfica pel paper pautat eren les seves credencials. Van ser uns anys inoblidables, molt positius: vam fer música, vam riure molt… Les nostres partides de cartes a l’hotel després dels concerts, no les canvio per res”.
A manera de comiat, Codina cita uns versos de la cançó Roses blanques que el poeta Miquel Martí Pol i el músic Lluís Llach van dedicar a Laura Almerich:
“Com un gran ram de roses blanques
el teu record que m’acompanya;
de tanta llum et soc deutor
que em sobra espai i em sobra tarda,
tot se m’emplena amb el teu nom,
que repeteixo, Laura”.
Imatge destacada: el Quartet Tarragó al Casal del Metge, en què va oferir un recital el 22 de desembre de 1985. D’esquerra a dreta: Jaume Torrent (que substituí J. J. Henríquez el 1976), Jordi Codina, Laura Almerich i Manuel Calve. Podeu llegir la crítica d’aquest concert que va publicar «La Vanguardia» en aquest enllaç. © Pau Barceló-Arxiu CEDOC
El Quartet Tarragó va ser molt important per a mi al començament de la meva carrera de compositor i la Laura i el seu esperit sempre positiu n’era una part importantíssima del fantàstic tarannà del grup. La recordo amb molt de goig i em sento honorat que contribuís a la trans mutació sonora gràcies, juntament amb la resta, de la seva “Alquímia”. artística. Hi serà sempre en el record. Carles