El 25 d’agost de 2018 celebrem el centenari del naixement de Leonard Bernstein, compositor, director, divulgador, un dels músics més importants i més eclèctics del segle XX. Si fa unes setmanes il·lustràvem musicalment la seva faceta com a director i intèrpret, en aquest article us proposem d’escoltar cinc obres compostes per ell:
West Side Story
Aquest musical amb lletres de Stephen Sondheim estrenat el 1957 a Broadway és va fer mundialment famós quan Jerome Robbins i Robert Wise el van portar al cinema el 1961. Tots i cadascun dels seus números musicals són inoblidables, començant pel sensacional pròleg:
La bonne cuisine
Només a Bernstein se li podia acudir fer un cicle de cançons a partir de receptes de cuina. Concretament, a partir de quatre receptes extretes del llibre La bonne cuisine française, d’Émile Dumont. Aquí les teniu totes quatre, “Plum Pudding”, “Queues de Boeuf”, “Tavouk Gueunksis” i “Civet à Tout Vitesse”, interpretades per Mireille Delunsch i François Kerdoncuff. Bon profit!
Simfonia n. 3, “Kaddish”
Aturem-nos també en el Bernstein més seriós i reflexiu. Aquesta simfonia, composta el 1963, és una gran obra per a narrador (els textos són també de Bernstein), soprano, cor, cor de nens i orquestra simfònica. En aquest vídeo podem escoltar-ne la primera part, “Invocation – Kaddish I”, interpretada per la Brno Filharmonie dirigida per Caspar Richter; el narrador és Frank Hoffmann.
On the Waterfront
La banda sonora de la pel·lícula d’Elia Kazan “On the Waterfront” (1954), coneguda entre nosaltres com “La llei del silenci”, va ser escrita per Leonard Bernstein. L’any següent, el compositor va reelaborar els seus temes convertint-los en una suite simfònica. Escolteu-ne aquí el començament, amb John Axelrod dirigint l’orquestra simfònica de la RAI.
Candide
Acabem aquest breu repàs per l’obra de Bernstein amb un fragment de l’opereta Candide, amb llibret original de Lillian Hellman. Christa Ludwig canta “I’m easily assimilated” amb Bernstein dirigint. No sabem si ens agrada més la música, la lletra, la comicitat de Ludwig, el sentit de l’humor de Bernstein o l’abraçada de tots dos en acabat.
Que per molts anys més gaudim de la música de Bernstein!
