L’exposició “Les músiques dels 1714s”, instal·lada al vestíbul de la Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori –oberta del 17 de maig al 19 d’octubre de 2014–, recrea musicalment el mite del 1714, tot generant un cos musical de caràcter reivindicatiu i evocador, des delscanvis musicals de la Guerra de Successió i la pervivència fins ara del record en les creacions musicals; la mostrainclou tres descobriments destacats: els catlins (cordes fetes pels catalans), els Goigs de la Mare de Déu de la Llibertat i l’obra Brindis a Felip V.
“Les músiques dels 1714s” afronta com era la societat catalana durant la Guerra de Successió i la importància de la cultura musical en aquella època: no saber ballar, cantar o tocar un instrument volia dir no existir socialment. També s’acosta als canvis causats per la guerra en els models musicals i de ball a Catalunya: balls tradicionals com la xàcara, el canari, el villano i la follia van donar pas al minuet i la contradansa, balls unitaris a tota l’Europa occidental. A més, a partir de la guerra els instruments populars com la cornamusa (o sac de gemecs), les xeremies i el baixó van donar pas als instruments considerats refinats: l’oboè, el fagot i el violí.
L’exposició ofereix tres descobriments destacats: els catlins –nom que rebien les cordes per a instruments fetes al barri del Born de Barcelona i que s’exportaven a Anglaterra, els Països Baixos i a l’Amèrica colonial; aquest nom ha perdurat en el llenguatge anglès fins a l’actualitat com una tipologia de corda–; els Goigs de la Mare de Déu de la Llibertat–durant el setge a Barcelona l’any 1714 un grup de ciutadans es va reunir a la capella d’en Marcús de Santa Caterina on van escriure els Goigs de la Mare de Déu de la Llibertat, tot identificant el llibre que duia a la mà amb les Constitucions i altres drets de Catalunya– i, per últim, el Brindis a Felip V –“tot maleint/ la memòria de Felip Quint” i que s’ha enregistrat per primer cop amb motiu de l’exposició interpretat pel Cor Jove de l’Orfeó Català.
“Les músiques dels 1714s” inclou una mostra de més de 60 enregistraments d’àudio i vídeo, juntament amb instruments de l’època, gravats, mapes i partitures. Hi destaquen la reconstrucció musical i coreogràfica d’una sardana i una mantuana, també un mapa de la Barcelona de l’època amb 10 localitzacions musicals, i un vídeo amb les músiques relacionades amb tres batalles: Lleida, Almenar i Barcelona. L’exposició també inclou una zona karaoke on els visitants podran cantar dues cançons de l’època i descobrir les diferències entre la manera de compondre cançons populars de l’època i l’actual.
La segona part de l’exposició explica la pervivència de la derrota catalana del 1714 en les cançons orals i en les creacions musicals fins a l’actualitat. Recull des de la Nova Cançó fins a l’actualitat i acaba amb un vídeo fet amb els sons de les manifestacions de l’11 de Setembre de 2010 i 2012.
L’exposició està oberta al públic de dimarts a dissabte de 12 a 18 h, divendres i dissabtes fins a les 21 h, i diumenges de 12 a 20 h. L’entrada és gratuïta presentant una entrada a qualsevol dels concerts de L’Auditori del mateix dia de la visita o bé per un preu de 3 euros o una visita combinada amb l’exposició permanent del Museu de la Música.
