Per Clàudia Brufau
Una mirada de 360 graus: des de les danses ancestrals que es conserven a les que parteixen de l’arrel, per regenerar la tradició tant damunt els escenaris com als carrers. La proposta d’aquesta 34a edició de l’ÉsDansa cerca fer viure la dansa d’arrel a tothom, des dels que s’inicien als professionals, i posa l’accent en els espectacles de nova creació. El programa és l’evidència que el poble de les Preses, una vegada més, es posa en dansa: vuit espectacles, nits de dansa, festa al carrer i 130 hores de formació durant sis dies per a petits i grans. Aquest territori de volcans que és la Garrotxa vibra per acollir companyies d’arreu del món i locals, i una bona colla d’espectadors, que l’edició passada gairebé van arribar als deu mil. Entre el Sismògraf, el Festival Internacional de Dansa de Catalunya i l’ÉsDansa, no hi ha dubte que la Garrotxa és la comarca que més es mou del Principat.
Jordi Fosas, director de l’ÉsDansa, i Pau Benavent, presentador del Tria33, van presentar per primera vegada a Barcelona la programació del festival al Centre de Creació La Caldera.
L’aposta per a la innovació amb arrels
“Ens ho han posat molt fàcil”, va dir Jordi Fosas quan es va referir a les propostes professionals de nova creació. Els vuit espectacles programats enguany són ben llaminers. El director va remarcar especialment la participació de Kukai Dantza, fundada el 2001 pel coreògraf i ballarí Jon Maya, una companyia professional que ha creat espectacles contemporanis des de la dansa tradicional basca. Havent treballat amb artistes de la categoria d’Israel Galván o Jone San Martín (The Forsythe Company), a l’ÉsDansa presenten dos plats ben suculents, l’un de sala i l’altre de carrer: Oskara, un viatge a través de l’imaginari basc, que han creat amb la col·laboració de Marcos Morau (La Veronal) i Gelajauziak, peça de carrer ideada amb Cesc Gelabert, en la qual aprofundeixen en el valor social sobre dues danses populars basques.
El llegat de Joan Serra, un dels coreògrafs més innovadors de la dansa catalana i impulsor de la dansa a l’escola, és ben present en bona part dels espectacles i tallers del festival. Com és el cas de Tants records, de l’Esbart Sant Cugat –Serra el va dirigir durant quinze anys– i Pere Martínez Quartet, en el qual es fusiona la veu flamenca, amb la llengua i la Nova Cançó catalana. L’acordionista Carles Belda i el ballarí i coreògraf Jordi Rubio ens fan redescobrir –en una peça intimista– la bolangera, la jota o el fandango. I finalment, Magí i Joana Serra –fills del coreògraf i membres de la companyia ColletifPops– presenten Esvorell, una coproducció de Fira Mediterrània, Dansàneu i ÉsDansa. En aquest cas és la dansa contemporània la que investiga en les arrels, ja que tant en Magí com la Joana Serra s’han format professionalment en aquest àmbit. Un altre tret en comú entre aquests tres espectacles és el diàleg sobre l’escenari entre el so i el moviment, perquè aquest viatge des de les arrels o cap a les arrels és una aventura comuna, dels músics i els ballarins.
L’experiència més màgica la serveixen els Batimbo de Burundi, un dels països més petits de l’Àfrica, que trencaran el silenci de l’alba al Volcà del Racó. Això sí, cal matinar i fer una petita excursió per escoltar i veure com els tambors ancestrals donen la benvinguda al nou dia.
Aquest festival va néixer gràcies l’Esbart Marboleny de les Preses, que en continua sent el motor. La vocació internacional ha estat una de les raons de ser del festival i al llarg dels anys el suport a la creació s’ha anat consolidant. El Premi Delfí Colomer, que enguany és la primera vegada que es convoca, és prova d’aquest impuls de regeneració. Està dotat amb 10.000 euros, per produir el millor projecte presentat al concurs i s’estrenarà a l’ÉsDansa 2017. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a diferents institucions i entitats.
Paisatges culturals
L’itinerari internacional d’enguany ens du a la República de Moldàvia, Buriàtia, Botswana, Bangladesh, Colòmbia i Burundi, a través de diferents cicles. L’objectiu és oferir un espai per a l’intercanvi d’experiències i fomentar l’interès vers altres cultures a partir dels seus balls tradicionals, que tant poden expressar l’espiritualitat i el llegat de diferents religions, els mites o els ritmes heretats de diferents continents.
ÉsDansa és sinònim de provar o perfeccionar passos, tant per a petits com per a grans. Enguany l’Ésdansa’t, el cicle de tallers, posa l’accent al Baix Llobregat, una comarca que segons Jordi Fosas es coneix poc quant a tradicions, perquè quan parlem de dansa d’arrel, pensem en els Pirineus o les terres de l’Ebre. Els altres protagonistes catalans d’aquesta edició són els bastoners de l’Esbart de Sant Tecla, que a la festa al carrer ensenyaran a picar la “llarga”, una de les figures més típiques.
Més informació a: www.esdansa.cat i a www.turismegarrotxa.com
