Ahir es va inaugurar al Palau de la Música Catalana una exposició dedicada a Antonio López (Tomelloso, 1936). La mostra, que es podrà visitar fins al 24 de juny, consta de tres escultures, una de les quals situada a la Plaça del Palau, i dues a la Sala Lluís Millet, així com quatre dibuixos i quatre olis, a més d’un relleu. L’exposició, comissariada per Violant Porcel i Víctor Garcia de Gomar, director artístic adjunt del Palau de la Música, s’emmarca en el diàleg amb les arts plàstiques impulsat des de fa sis temporades per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i que posa en contacte l’arquitectura modernista del Palau, en aquesta ocasió amb l’obra d’Antonio López, un del artistes convidats de la temporada 2017-18.
Les obres precedeixen majoritàriament de la col·lecció de l’artista, així com de particulars, com la Fundació Sorigué, que ha prestat l’escultura Carmen adormida-Nit. “Em situo de manera que les coses em quedin molt frontals, atorgant-hi gravetat.” Amb aquesta visió, Antonio López s’aproxima a la realitat que l’envolta, alhora que s’endinsa en les seves escletxes, i pot concebre’n els aspectes físics i psicològics que la componen. Aquest acostament és filtrat per una mirada eixuta que li permet copsar-ne l’essència.
Es tracta d’una exposició de format reduït però que presenta les diferents disciplines artístiques que treballa l’artista i que recorre alguns dels temes centrals en la seva trajectòria, com l’ésser humà i el seu entorn. Així, per mitjà de l’escultura, l’artista reflexiona sobre la infància, un tema que tracta des dels inicis, en aquest cas amb l’escultura Carmen adormida-Nit, que representa el cap d’un nadó, i per a la qual va tenir com a model la seva neta. L’escultura també li serveix per reflexionar sobre la maduresa de l’esser humà, representada al Palau per les escultures Home i Dona, aquesta darrera inèdita, i ambdues basades en les escultures homònimes de la col·lecció del Museo Reina Sofía. Uns éssers humans a qui Antonio López despulla de qualsevol atribut superflu, a la recerca dels valors intrínsecs.
El gènere de la natura morta és una altra temàtica present a la mostra, mitjançant dibuixos, olis i un relleu. El gènere, abordat per Antonio López amb múltiples disciplines artístiques, li serveix per explorar la seva quotidianitat. Als anys seixanta i setanta creà una obra en què la presència dels aliments es traduí en un treball farcit de matisos, d’expressió intensa i crua. Als anys vuitanta atorgà importància al bodegó per mitjà d’un dibuix depurat en què la línia s’erigeix com a protagonista.
El darrer gran tema de l’exposició és el pas del temps, que, sens dubte, esdevé una preocupació constant en l’artista i que un element com les flors, en aquesta ocasió representades en tres olis, li dona la possibilitat d’aprofundir-hi amb diversos punts de vista. Des de la voluntat de fixar l’instant, amb totes aquelles subtileses que el nodreixen, fins a una indagació vinculada a l’exaltació d’allò efímer i la seva fragilitat.
El diàleg del Palau i la seva arquitectura modernista amb les arts plàstiques ha presentat en anys successius obres de Bill Viola, Louise Bourgeois, Joan Miró, Antoni Tàpies, Eulàlia Valldosera, Perejaume, Jaume Plensa, Kiki Smith i Santi Moix.
La part de l’exposició situada a la Sala Lluís Millet es pot visitar amb l’entrada per al concert o per a la visita guiada. Igualment, s’hi pot accedir tots els dimecres de 16.30 a 19 h amb una entrada que es pot adquirir a Taquilles del Palau o per internet (preu: 2 euros;consulteu disponibilitat al web www.palaumusica.cat).
