L’Orfeó Català es posiciona com a eix central de la Fundació OC-PMC amb la materialització de dues novetats que consoliden i projecten la renovada entitat. La col·laboració entre l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín per primera vegada en tota la seva història, i la presentació de la nova identitat corporativa de la Fundació OC-PMC –que uneix per primera vegada sota la mateixa marca el Palau de la Música i l’Orfeó Català– posicionen l’entitat coral al centre dels objectius de la Fundació OC-PMC, d’acord amb el Pla Estratègic presentat pel director general del Palau de la Música l’any passat.
L’Orfeó Català es posiciona a nivell internacional
El concert que uneix en un mateix escenari l’Orquestra Filharmònica de Berlín, el seu director titular, Sir Simon Rattle, i l’Orfeó Català junt amb el Cor de Cambra del Palau, serà el tret de sortida de la nova la nova temporada de Palau 100, que començarà –a tall de prèvia estival– l’1 de juliol de 2013, amb un programa que oferirà el Requiem de Fauré i la Segona Simfonia de Schumann. Aquesta col·laboració ha estat possible per la cancel·lació de la producció que aquesta orquestra havia de fer al Teatro Real de Madrid amb La flauta màgica, que va alliberar dates de l’orquestra, tot permetent aquesta oportunitat única. La important fita –que s’ajusta a l’objectiu d’excel·lència que apareix al Pla Estratègic de l’entitat– coincideix amb el fet que s’esdevé tot just després de la visita a la Konzerthaus de Viena que realitzarà l’Orfeó Català al juny, en què interpretarà els Gurrelieder de Schönberg sota la direcció de Kent Nagano. Possiblement es tracta dels dos projectes més destacats d’aquesta temporada de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau.
L’Orfeó Català i el Palau de la Música renoven la seva imatge
Des de la vessant institucional, la Fundació OC-PMC renova la seva identitat corporativa, que uneix per primera vegada sota la mateixa marca l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana, tot potenciant les seves sinergies. Aquesta relació entre l’Orfeó (com a Associació i com a cor, amb els seus valors fundacionals i institucionals) i el Palau de la Música Catalana (icona del Modernisme i Patrimoni Mundial) és el que dóna singularitat a l’entitat, tot convertint-la en un dels símbols més genuïns de la cultura catalana. La nova marca situa el Palau i l’Orfeó a l’escena cultural i institucional projectant una identitat unitària i sòlida, a més de reforçar la seva missió: promoure la pràctica i la formació musical, el patrimoni i la cohesió social i cultural del país.
La nova marca, dissenyada per l’estudi Clase Bcn (fundat per Claret Serrahima) parteix de l’essència de l’Orfeó Català: de la seva simbologia com a cor, així com també incorpora referències abstractes a l’edifici del Palau de la Música Catalana. Alhora s’ha renovat el web del Palau de la Música www.palaumusica.cat, que s’ajusta al nou disseny de marca, tal com ja ho ha fet el web de l’Orfeó Català www.orfeocatala.cat.
Balanç dels darrers dos anys de la institució
Aprofitant la presentació d’aquests dos destacats esdeveniments i en l’equador del període de presidència de Mariona Carulla i del primer any d’implementació del Pla Estratègic presentat per al 2011-2015, tots dos responsables han fet balanç dels darrers dos anys, i han presentat alguns dels projectes de futur de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.
D’una banda, amb l’objectiu principal de projectar i situar l’Orfeó Català en la centralitat del projecte de la Fundació OC-PMC, s’ha produït la consolidació del Cicle Coral Orfeó Català, que enceta la seva tercera edició el 2013; s’han millorat qualitativament els cors de la casa amb la potenciació de la formació dels cantaires i la unificació de la direcció de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau sota el mestratge de Josep Vila i Casañas; s’ha potenciat l’Orfeó Català com a ambaixador de la música i la cultura catalanes amb l’intercanvi amb altres cors del territori per arribar a diferents poblacions catalanes; s’ha situat l’Orfeó Català al panorama artístic internacional –amb les ja esmentades actuacions a Viena i la col·laboració amb la Filharmònica de Berlín, sota la batuta de Simon Rattle–, com també ha destacat la seva presència social i ciutadana en projectes com la participació en el documental BCN3D de Manuel Huerga, la col·laboració en el Disc de La Marató 2012, el concert de Nadal a la plaça del Rei i el concert de l’Onze de Setembre.
Quant a la gestió, el gener de 2012 es va produir la fusió de les tres entitats (Associació, Consorci i Fundació) en una sola Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, per tal d’optimitzar la gestió, rendibilitzar els recursos i garantir-ne la transparència. També s’ha potenciat l’Escola Coral, d’una banda doblant-ne el pressupost i, de l’altra, amb la integració de l’Escola Coral a l’edifici del Palau, tot posant de manifest la centralitat dels cors i el projecte pedagògic. El desembre de 2011 el Palau de la Música va entrar a formar part de l’European Concert Hall Organization (ECHO), l’associació dels principals auditoris d’Europa, que constitueix una plataforma per a l’intercanvi obert i la reflexió conjunta sobre les oportunitats, les novetats i els reptes compartits en la vida de les sales de concerts del segle XXI i recentment la Biblioteca de l’Orfeó Català ha canviat el nom pel de Centre de Documentació de l’Orfeó Català, tot redefinint les seves funcions per convertir-se en un centre de referència quant a tractament dels seus fons i col·leccions musicals, i afavorint un millor accés als seus continguts, alhora que ofereix noves activitats de difusió per a tots els públics.
A banda del projecte artístic i de gestió, cal destacar el Projecte Social, en què l’Orfeó Català treballa des del 2011, el qual es du a terme mitjançant l’Escola Coral i que ha consistit –al gener es presentarà oficialment– a crear cors pilots en entitats socials i escoles al Districte de Ciutat Vella que tenen un percentatge important de població en situació de vulnerabilitat social. També cal destacar el Projecte Educatiu, que es va presentar recentment i que potencia el diàleg amb la programació del Palau i el seu patrimoni per fomentar la participació del públic, la relació entre diferents generacions, la interacció amb altres disciplines i amb les programacions de la casa, la potenciació del patrimoni artístic i l’edició de materials i sessions formatives.
Tots aquests projectes s’han de veure complementats per un increment del públic, un aspecte del Pla Estratègic en què es vol fer especial incidència, per tal que totes aquestes tasques i esforços tinguin el màxim de destinataris i compleixin al màxim els seus objectius: acostar la música al nombre més gran de persones possible.
