Tot i que la pandèmia ha obligat a endarrerir uns mesos la cita, programada inicialment el mes de febrer per coincidir exactament amb el centenari de la primera interpretació d’aquesta obra a l’Estat espanyol, l’entitat coral torna a afrontar la partitura en dos concerts al Palau de la Música els propers 10 i 11 de juliol.
L’estrena a l’Estat espanyol d’aquesta obra mestra, esdevinguda el 27 de febrer de 1921 a l’escenari modernista i també a càrrec de l’Orfeó Català, va ser un dels esdeveniments més rellevants de la història de l’entitat i va suposar un moment històric per a Catalunya.
Els concerts comptaran amb la direcció de Simon Halsey, al capdavant de l’Orfeó Català, el Cor Infantil de l’Orfeó Català, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, els Berliner Barock Solisten (membres de la Filharmònica de Berlín) i els organistes Juan de la Rubia i Joan Seguí. Les parts solistes vocals seran a càrrec del tenor James Gilchrist (Evangelista), el baríton Josep-Ramon Olivé (Jesús), la soprano Marta Mathéu, el contratenor Alex Potter, el tenor Ilker Arcayürek i el baix Andreas Wolf.
En la història de l’Orfeó Català i del Palau, l’obra de Bach ha estat protagonista en incomptables ocasions. De fet, a majestuositat i la claredat de l’obra del compositor van ser un dels motors creadors que van empènyer Lluís Millet i Pagès a fundar l’Orfeó Català el 1891. La primera audició de la Passió el 27 de febrer de 1921, a la qual va seguir una segona el 6 de març del mateix any, culminava el gran somni de poder interpretar algun dia les grans obres corals bachianes. El somni havia començat l’any que es va inaugurar el Palau, el 1908, en què l’Orfeó Català va interpretar per primer cop el Magnificat, seguit de la interpretació de la Missa en Si menor el 1911, ambdues obres també en primera audició a l’Estat.
L’estudi de la Passió va comptar amb l’expertesa en l’obra del compositor de l’organista alemany Albert Schweitzer, fruit de la relació que havia iniciat amb l’entitat arran d’un concert al Palau el 1909 i de l’amistat que va mantenir amb Millet al llarg dels anys. Ell va ser qui va aconseguir una bona edició de partitures, va organitzar la intervenció dels solistes procedents de Berlín, va aconsellar sobre la disposició dels intèrprets a l’escenari i va assessorar en tot moment Millet sobre la interpretació de l’obra. Els textos de la Passió van ser traduïts al català per Vicenç Maria de Gibert i Francesc Pujol.
El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) conserva una ingent documentació d’aquesta fita històrica de l’Orfeó Català.
