El proper dissabte 31 d’octubre (21 h), coincidint amb la nit de Halloween, l’Auditori Fòrum de Barcelona acull la projecció del clàssic d’Alfred Hitchcock Psicosis, amb la interpretació en directe de la banda sonora original de Bernard Herrmann, interpretada per l’Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de l’especialista Pedro Alcalde.
El projecte, ideat conjuntament per l’Orquestra Simfònica del Vallès i Reel Solutions –consultora britànica de cinema– permetrà visionar en pantalla gegant la mítica pel·lícula del mestre del suspens mentre s’escolta la banda sonora original de Herrmann interpretada en directe per una formació de cinquanta músics de corda de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
El director de l’orquestra de Psycho Live serà Pedro Alcalde, que va ser assistent de Claudio Abbado a la Filharmònica de Viena i a la Filharmònica de Berlín durant els anys noranta i que ha dirigit nombroses orquestres a Madrid, Barcelona, Berlín, Frankfurt, Roma, Bolonya, Ferrara, Osaka o Sant Petersburg, en una llarga llista de sales de concerts i teatres d’òpera per tot el món. També ha realitzat projectes com a compositor de música –sis ballets– per a la Compañía Nacional de Danza quan era dirigida per Nacho Duato.
Parlem amb Pedro Alcalde per conèixer de més a prop aquest projecte:
RMC. Vostè està acostumat a dirigir orquestres en projectes de molt diversa índole, com el ballet, l’òpera, el concert, en enregistraments o, com en aquest cas, davant la projecció d’una pel·lícula icònica com és Psicosi d’Alfred Hitchcock. Quines dificultats intrínseques té dirigir una orquestra en directe davant la projecció d’una pel·lícula?
Pedro Alcalde. La dificultat primordial de l’orquestra en directe amb la projecció simultània d’una pel·lícula és la sincronització. La divisió del segon en 24 fotogrames per part del cinema exigeix una precisió de l’orquestra que l’òpera o fins i tot el ballet desconeixen. I és que el projector és una màquina no sensible al possible encanteri d’un ritardando inspirat. I aquí sorgeix una dificultat probablement més gran, que és la d’anar més enllà d’aquest encaix dels tempi, per tal de fer música lliurement.
RMC. Vostè també ha actuat, com a compositor, en l’escriptura de música per a un film, El somni dels germans Roca, i coneix, doncs, molt bé el llenguatge cinematogràfic. Com definiria la música de Bernard Herrmann per a Psicosi i quines són les grans ensenyances que ens dóna la seva música per a aquesta pel·lícula?
Pedro Alcalde. La música de Bernard Herrmann per a Psicosi representa un tall nítid amb les tradicions que el cinema de Hollywood havia mantingut des de l’aparició del cinema sincrònic. No hi ha melodies ni temes, només motius i textures. Amb una paleta restringida, Herrmann utilitza exclusivament una orquestra de cordes, la partitura impregna magistralment cadascun dels epicentres dramàtics de la pel·lícula. L’acord final sense resolució o el cèlebre motiu de l’escena de la dutxa han passat a ser justament llocs de referència en la història de la música per al cinema. Aquest merescudament famós motiu de l’escena de la dutxa irromp en la història del cinema d’una manera sorprenent. No està del costat del protagonista, ni del seu món interior. No crea una atmosfera ni acompanya la tensió estructural del suspens. Es tracta d’un problema de representació: no veiem el ganivet clavat, però sí que el sentim. El fet que Hitchcock col·loqués el nom de Herrmann just abans que el seu al final dels crèdits de la pel·lícula em sembla un just reconeixement.
RMC. Últimament s’ha demostrat el gran èxit que està tenint l’òpera en cinema i, més recentment, la interpretació de la música en directe d’una banda sonora amb la projecció de la pel·lícula. ¿Està canviant la nostra percepció de l’art en directe o es tracta només d’una moda?
Pedro Alcalde. Centrant-nos en el cas concret de la pel·lícula de Hitchcock, cal recordar que als anys seixanta, abans de la invenció del Dolby i el seu so multipistes, la banda sonora d’una pel·lícula contenia les veus, els sorolls i la música en una única pista d’àudio. Aquest canal mono i àmpliament restringit en el seu registre de freqüències no resulta certament el lloc apropiat per als infinits matisos que ofereix la meravellosa partitura de Herrmann. Podríem dir que si volem sentir la partitura de Herrmann mentre veiem la pel·lícula, l’orquestra en directe ens ofereix la millor de les solucions possibles. Tot un luxe.
Psycho Live tindrà una única representació el dissabte 31 d’octubre a l’Auditori Fòrum de Barcelona a les 21 h. El projecte ha estat possible gràcies a les aportacions i la col·laboració de Gas Natural Fenosa (patrocinador oficial), Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Phenomena The Ultimate Cinematic Experience, Cinemes Girona i «El Periódico de Catalunya».
Podeu veure el vídeo promocional aquí.
