El proper divendres, 7 d’octubre, el Gran Teatre del Liceu obre la temporada 2016-17 amb l’òpera Macbeth de Giuseppe Verdi, i clausura així l’Any Shakespeare que es va iniciar el gener de 2016 amb l’Otello també de Verdi. Aquesta és una producció del Grand Théâtre de Ginebra que es podrà veure fins al dia 23 d’aquest octubre (en total onze funcions), amb direcció d’escena de Christof Loy i musical de Giampaolo Bisanti. Es tracta d’una de les “obres més potents i més teatrals de Verdi”, en paraules de la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann.
Acompanyaran l’Orquestra i el Cor del Liceu dos repartiments amb cantants “excel·lents, intensos i magnífics”, encapçalats per Ludovic Tézier i Martina Serafin, que debuten en el paper de Macbeth i Lady Macbeth, i amb Luca Salsi, que va debutar en el seu Macbeth sota la direcció de Muti, juntament amb Tatiana Serjan, que cantarà per primera vegada al Liceu. El director Giampaolo Bisanti va manifestar en roda de premsa que “he tingut la sort de trobar-me amb quatre cantants extraordinaris, quatre personalitats diferents, fet que per a mi té unes repercussions dramàtiques molt importants”. Aquests dos repartiments de luxe també compten amb Vitalij Kowaljow i Alessandro Guerzoni com a Banco, i Saimir Pirgu i Teodor Ilincai com a Macduff. Els joves cantants catalans Albert Casals, Anna Puche, David Sánchez i Marc Canturri seran Malcolm, dama, doctor i servent, respectivament.
Macbeth és l’obra mestra d’un jove Verdi que plasma el drama i la caracterització musical dels personatges de la tragèdia homònima de Shakespeare amb gran força i dramatisme. Christof Loy agafa l’òpera i la situa en un espai clàssic i atemporal amb tocs surrealistes i dominat pels blancs i negres. “La decisió estètica radical de transportar l’acció a un univers cinematogràfic en blanc i negre prové, en part, del desig d’explicar una crònica inexorable del passat i, d’altra banda, perquè el matís artificial del blanc i negre aporta alhora allò estrany i intangible que en aquest ambient troba el seu lloc molt més que en una representació en color del món”, explica Loy (en declaracions recollides pel Liceu). Un espai inspirat en la mansió Manderley de la pel·lícula Rebecca d’Alfred Hitchcock, tal com va apuntar una periodista.
Macbeth és la primera òpera de Verdi basada en una obra de Shakespeare que s’inicia amb la mateixa atmosfera final de l’obra i amb una clara visió sobre la solitud de Macbeth i la seva Lady. Per a Loy, “la narració oscil·la entre la subjectivitat del personatge de Macbeth i les escenes al voltant de la Lady, que descriu més la realitat del món amb el qual s’enfronta Macbeth”. L’òpera és un melodrama en quatre actes amb llibret de Francesco Maria Piave que es va estrenar el 1847 al Teatro della Pergola de Florència. Al Liceu va arribar el 1848; es va programar per última vegada el 2004, amb Bruno Campanella en la direcció musical i Phyllida Lloyd en la direcció d’escena. Verdi va escriure’n dues versions, la primera el 1847 i l’altra el 1865 per al Théâtre Lyrique de París, que incloïa números de ballet al final de l’obra. Al Liceu es veurà la versió del 1865, però amb el final de la versió del 1847.
¿Macbeth i Lady Macbeth són dos personatges tirànics que cal comprendre? L’òpera de Verdi ofereix grans moments musicals de Lady Macbeth, tant pel que fa a inventiva com a enginy teatral per part de Verdi, que en una pàgina dividida en quatre parts ben diferenciades resol a la perfecció el retrat precís d’un personatge tan fascinant com alhora viperí. Verdi indicava brutta voce (veu lletja) per als seus personatges protagonistes per tal de donar-los la dimensió malvada que posseeixen.“Verdi volia destacar el caràcter fosc i dolent del personatge amb la veu, amb les paraules”, explica la soprano Martina Serafin; cosa que s’aconsegueix amb “tècnica, amb sottovoce”, va afirmar davant els periodistes la soprano Tatiana Serjan. Per la seva banda, el director Giampaolo Bisanti va indicar que “Verdi va deixar unes instruccions molt precises i hi volia una veu estressant, lletja, per a Lady Macbeth”. “Verdi es fa amb la veu”, reblà el director, que va precisar que el compositor italià “fa servir les veus d’una manera extrema” en aquesta obra. En aquest sentit, el baríton Luca Salsi també és de la mateixa opinió i va afirmar “que cal renunciar a un so bell perquè Verdi hi volia una veu fosca, estressant i lletja”. Per la seva banda, per al baríton Ludovic Tézier el concepte brutta voce indica “una veu mineral, una veu en brut, sense polir”. “Jo sóc francès i ho entenc així”, considera, i “penso que l’obra demana als barítons uns colors molt destacats i molt exigents”.
D’altra banda, el director del Liceu, Roger Guasch, va explicar que la temporada 2015-16 va tancar amb “equilibri econòmic” i que la implementació del pla estratègic “es va consolidant”, tot i que “queden reptes com el mecenatge”; en aquest aspecte, “hem arribat als sis milions d’euros”. També va anunciar un “nou pla estratègic i de sostenibilitat” per al període 2017-2021, “que intenta cobrir el dèficit estructural del Teatre”, que inclou aspectes artístics, laborals i arquitectònics. Guasch va dir que el Liceu es podrà beneficiar de “tres anys d’exempció fiscal” per tractar-se d’un equipament d’interès públic. Respecte de xifres d’ocupació, la temporada passada es va tancar amb un 88,7%, quatre punts més que la temporada 2014-15. Així va augmentar l’assistència a òperes, que va superar el 82%, en les funcions de dansa, el 80%, i als concerts va ser superior al 83%. Pel que fa als abonaments, la temporada passada se’n van vendre 16.615, un 2,2% més que la temporada 2014-15, entre els quals l’abonament flexible va representar més del 28%; també el torn PE (abonaments populars) va créixer un 13,6%.
Més informació a www.liceubarcelona.cat.
