Contenció pressupostària i caps de cartell com a principals reclams són les claus de la nova temporada del Gran Teatre del Liceu 2013-14
El Gran Teatre del Liceu va presentar ahir en roda de premsa la programació de la nova temporada 2013-14; una temporada marcada novament pels efectes de la crisi, fet que ha obligat el teatre a prendre noves mesures per ajustar els pressupostos.
Menys títols operístics i un equilibri en el repartiment de representacions per títol en funció de la “demanda”, en paraules de Joan Francesc Marco, és un dels fets més destacats d’aquesta nova temporada, que presenta només vuit òperes representades, dues de les quals en un mateix programa i deixant de banda l’experiment Cosí FUN tutte de Mozart, estrenat amb certa polèmica la temporada actual. En contraposició, un increment substanciós dels concerts amb solistes, dels concerts simfònics i el retorn dels recitals.
A nivell artístic, els títols representen encara algunes de les premisses que han definit les darreres temporades ideades per Matabosch –un equilibri entre els títols de repertori i la reposició de títols poc sovintejats o la programació de títols encara per descobrir d’autors, si més no, molt coneguts. En aquest sentit, la propera temporada hi haurà tres estrenes al Liceu: Agrippina de Händel, Cendrillon de Massenet i Il prigioniero de Dallapiccola, que s’afegiran als títols prou coneguts de Tosca i Suor Angelica de Puccini, La valquíria de Wagner i els no tan coneguts però no per això amb poca vinculació al Liceu com són La llegenda de la ciutat invisible de Kitege de Rimski-Kórsakov i L’Atlàntida de Manuel de Falla.
¿On queda Verdi, de qui durant el 2013 també es commemora –com Wagner– el dos-cents aniversari del naixement? Doncs a l’inici de la temporada i en format de concert, fent un repàs extens pel seu també extens catàleg operístic amb quatre concerts amb grans solistes en què s’interpretaran des de l’obertura d’Oberto, conte di San Bonifacio (primera òpera de Verdi, escrita als 25 anys) a la fuga final de Falstaff (composta als 80 anys), amb una representació de cada un dels 28 títols que donen forma al seu catàleg, tenint-ne en compte les versions poc conegudes i menys interpretades. Es tracta d’un seguit de concerts que serviran per obrir la temporada i que suposarà també el debut d’algunes veus importants del panorama internacional, com són Elena Mosuc, Desirée Rancatore, Antonino Siragusa o John Relyea i el retorn de Josep Bros, Leo Nucci, Carlo Ventre i Stefano Palatchi, entre d’altres.
Agrippina de G. F. Händel presenta una “col·lecció de monstres” –en paraules del director artístic del Liceu, Joan Matabosch–, en la línia argumental de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, en la seva estrena al Liceu amb coproducció del mateix Liceu amb La Monnaie de Brussel·les i el Théâtre des Champs Elysées de París, dirigida per David McVicar i amb direcció musical de Harry Bicket i un repartiment estel·lar: Sarah Connolly, Danielle de Niese, David Daniels, Franz Josef Selig i Dominique Visse, entre d’altres.
Joyce DiDonato torna a posar-se en la pell de la Ventafocs en la versió operística més fidel a l’original, amb el títol de Cendrillon. L’òpera de Jules Massenet és la que més recupera el vessant de conte de fades del text de Charles Perrault i la mezzo nord-americana l’ha convertit en un dels seus papers estrella. Amb posada en escena de Laurent Pelly i direcció musical d’Andrew Davis (recent director en Rusalka), Joyce DiDonato estarà acompanyada per veus de primer nivell com Alice Coote –aquesta mezzo internacional debuta al Liceu–, Ewa Podlés o Laurent Naouri.
El bel canto està representat en aquesta temporada per un títol popular, si bé amb una trajectòria desigual al Liceu: La sonnambula de Bellini, que fa vint-i-sis anys que no es representa al teatre de les Rambles. L’òpera més popular de Bellini –amb el permís de Norma i I puritani– torna al Liceu amb les veus indiscutiblement inigualables de Juan Diego Flórez i Diana Damrau en els papers protagonistes. Daniel Oren, l’incansable director de l’Arena di Verona, farà el seu debut al Liceu amb aquesta òpera.
Torna Tosca –aquest cop en una nova coproducció amb el Teatro de la Maestranza i el Teatro Colón–, amb direcció d’escena de Paco Azorín, però sobretot amb les Floria Tosca de Sondra Radvanovsky, Martina Serafin i Fiorenza Cedolins. Jorge De León es presentarà com a Cavaradossi i Ambrogio Maestri serà Scarpia.
Enguany el nou director musical del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons, abordarà la direcció musical de tres títols operístics, a banda de la cantata escènica L’Atlàntida de Manuel de Falla i els concerts simfònics. El primer d’aquests títols és La llegenda de la ciutat invisible de Kitege de Nikolai Rimski-Kórsakov, òpera que durant molts anys va gaudir de gran èxit entre el públic del Liceu, tot representant-se assíduament temporada rere temporada des de la seva estrena al Liceu l’any 1926, essent Barcelona la primera ciutat fora de Rússia on va ser interpretada.
El segon és La valquíria de Richard Wagner, seguint així el projecte d’interpretació del cicle complet de L’anell del nibelung de Wagner en quatre temporades, en producció escènica de Robert Carsen per a l’òpera de Colònia i la veu d’Albert Dohmen com a Wotan, Irene Théorin com a Brünnhilde, Anja Kampe com a Sieglinde i Klaus Florian Vogt com a Siegmund.
El tercer és, de fet, un doble programa, integrat per l’òpera Il prigioniero de Luigi Dallapiccola i Suor Angelica de Giacomo Puccini. Un doble programa que ja es va presentar al Teatro Real de Madrid, amb el qual el Liceu signa la coproducció, que disposa de veus destacades com les de Barbara Frittoli, Dolora Zajick, Jeanne-Michèle Charbonnet, Ievgueni Nikitin i Robert Brubaker, entre d’altres.
L’Atlàntida de Manuel de Falla, que va ser estrenada al Liceu el 24 de novembre de l’any 1961 sota la direcció d’Eduard Toldrà i amb la veu de Victoria de los Ángeles, servirà també per retre homenatge a Pau Casals –referent musical i símbol de la pau– que entrà a formar part de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu l’any 1896 i que l’any 1938 va oferir un concert solidari al Liceu en benefici dels infants víctimes de la guerra i dels bombardejos. Junt amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu ofereix amb aquesta Atlàntida de Falla el seu Memorial Pau Casals. L’Atlàntida tindrà les veus d’Àngel Òdena, Ofèlia Sala, David Alegret, Gemma Coma-Alabert, Francisco Vas, Àlex Sanmartí, Elena Copons, Anna Tobella i altres.
Menys representacions operístiques i més concerts és un dels fets més destacats d’aquesta temporada i, en aquest sentit, cal destacar el retorn de Philippe Jaroussky amb un concert d’àries barroques de Porpora, Leo i Cimarosa; el concert d’Angela Gheorghiu i Saimir Pirgu amb àries d’òpera italiana i francesa, el concert de Jordi Savall amb obres d’operistes com Caldara, Vivaldi i Händel, entre d’altres, i el concert de l’OBC amb obres de Dallapiccola i Puccini en ocasió del doble programa operístic.
També destaquen els quatre concerts simfònics que l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu oferirà al Palau de la Música, i que giraran al voltant dels grans poemes simfònics de Richard Strauss; els dos concerts simfònics que oferirà a L’Auditori i la recuperació dels recitals després d’una temporada òrfena en aquest gènere. Veus de categoria com Edita Gruberova, Jonas Kaufmann, Nina Stemme i Angela Denoke es presentaran novament al Liceu amb aquest format íntim. A més, el baríton Joan Pons rebrà un homenatge en format de concert.
L’apartat de dansa també pateix retallades i la propera temporada només hi haurà dos programes de ballet, el primer ofert pel Ballet Nacional de Polònia amb un programa titulat Bach Dances, el segon protagonitzat pels ballets de Monte-Carlo versionant el conte de la bella dorment i amb música de P. I. Txaikovski.
El pressupost per a la temporada 2013-14 –aprovat pel Patronat hores abans de la presentació de la temporada als mitjans– serà de 39,201 milions d’euros (una reducció d’aproximadament 3 milions d’euros respecte del pressupost definitiu de la temporada actual). El pressupost es desglossa en 12,2 milions d’euros d’ingressos per taquilla (amb una mitjana d’ocupació del 75%), 6,7 milions per mecenatge i 18,6 milions per subvencions de les entitats públiques.
