Per Jordi Urpí
Després de l’espectacular concert que va oferir al Palau de la Música el dia de Sant Jordi i de l’èxit assolit amb el seu disc més recent, ArteSano (Universal Music, 2012), Miguel Poveda torna, triomfant, a un dels grans escenaris de la capital catalana. Aquest diumenge, 23 de desembre, el nostre cantaor omplirà el Gran Teatre del Liceu amb tota la força de la seva veu flamenca, amb la complicitat dels músics que l’acompanyen i també amb el muntatge audiovisual que forma part del concepte escènic de l’actuació i del qual ara fa vuit mesos no vam tenir la sort de gaudir.
Aquest projecte és el que ha quedat recollit en Real (Universal Music, 2012), l’enregistrament realitzat en viu al Teatro Real de Madrid la passada primavera. Aquesta nova edició discogràfica està composta per un cedé amb deu temes (la majoria pertanyents a ArteSano) i un extens devedé que inclou catorze de les cançons que formen el repertori dels concerts d’aquesta gira, cinc peces que recuperen la feina compartida per Poveda amb Joan Albert Amargós i els habituals extres. El cert és que, en els temps que viu la indústria discogràfica, aquesta aventura és un autèntic tour de force comercial, en el millor sentit de la paraula.
L’actuació de Miguel Poveda serveix també com a concert inaugural de la vuitena edició del festival De Cajón!, que en el seu cartell reuneix els noms d’Estrella Morente, Rosario, José Mercé, Marina Heredia, Joana Jiménez o Las Migas. Per als que prefereixen el flamenc de proximitat, aquell que es viu a la vora dels artistes, queda el cicle anomenat Flamenco en Cercanía, un conjunt d’actuacions que portaran a l’històric Harlem Jazz Club el talent, encara poc conegut, d’Alkimia, Llorona y Cantares, Juan de Gloria, Bordones Femeninos, Pá Mi Manuela o Tocaora.
La continuïtat del festival, però, no queda assegurada per dos factors: la multiplicació de l’oferta flamenca de gran format produïda els darrers anys a Barcelona (centrada, però, en els mateixos noms des de fa un temps) i la conjuntura econòmica que dificulta l’obtenció de patrocinis privats i ajudes públiques. Segons va explicar Joan Roselló, director del festival, en la roda de premsa, l’organització preveu diferents solucions, des d’aparicions esporàdiques com a marca que aixoplugui diferents concerts durant l’any, fins a la hibernació temporal de l’esdeveniment o la “deslocalització” a Nova York o Miami, en una perillosa dinàmica en què també s’ha situat aquest mateix mes el Primavera Club, que l’any vinent marxarà a Guimaraes (Portugal) i Bordeus (França). Haurem d’estar atents a les novetats sobre aquestes i altres noves fugues que es puguin produir. Tant de bo tot quedi en paraules.
