Quan fa poques setmanes l’Orquesta Nacional de España presentava el cartell del festival Focus que s’està duent a terme precisament aquest mes de març en record de la música que va marcar la dècada dels anys cinquanta del segle XX a l’Estat, el nom de García Abril s’esmentava com un dels pocs autors de l’època encara viu. Aquest dimecres al vespre la COVID s’ha emportat el músic aragonès als 87 anys.
García Abril havia nascut a Terol el 19 de maig de 1933 i ha estat un dels compositors més destacats del segle XX a Espanya. Fill de músic bandístic, es va formar als conservatoris de València i Madrid abans de poder ampliar estudis a Itàlia –concretament a l’Accademia Chigiana de Siena i a Roma– gràcies a una beca de la Fundación Juan March.
Quan va tornar a Espanya es va establir a Madrid com a professor de solfeig i teoria de la música al conservatori, des d’on va formar diverses generacions de músics i compositors com ell. Com a creador, se’l va col·locar en l’anomenada Generació del 51 i dins del moviment històric Nueva Música, del qual també formaven part col·legues seus, com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter o Ramón Barce.
El seu llenguatge personal, allunyat de les avantguardes del moment, li va reportar èxits en pràcticament totes les formes musicals. Va compondre l’òpera Divinas palabras sobre llibret de Francisco Nieva a partir de l’obra teatral de Valle-Inclán, obres simfòniques, cantates corals, música de cambra, cançons per a veu i piano i fins i tot nombroses bandes sonores per a cinema i televisió –algunes de gran èxit, com El hombre y la Tierra o Fortunata y Jacinta–, a més de l’himne oficial de l’Aragó.
I és que García Abril mai no va perdre el contacte amb els seus orígens, que el van distingir com a fill predilecte de Terol i li van concedir el Premi Aragó el 2003. Els reconeixements, però, li havien començat a arribar ja molts anys abans. Posseïa, entre d’altres, els premis nacionals de Música, Teatre i Pedagogia i Investigació Musical, el Certamen Nacional de Composició, el Premi Luis Buñuel, la Medalla de San Jorge, el Premi de Música de la SGAE, la Medalla d’Or de l’Acadèmia del Cinema i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts.
Fins als seus últims dies gaudia compartint la seva música amb intèrprets de totes les edats que se li acostaven per demanar-li consell i conèixer-lo personalment. Després d’unes setmanes d’hospitalització a causa de la COVID, García Abril ha mort aquest 17 de març.
