El 5 de març va morir a Tarragona el director d’orquestra Jacques Bodmer, una de les figures més destacades de la vida musical de la segona meitat del segle XX, amb una intensa carrera artística al nostre país i a l’estranger.
Per Mònica Pagès
Jacques Bodmer va néixer el 1924 a Barcelona, però els seus pares eren suïssos. Entre el 1946 i el 1948 va estudiar a Zuric amb Hermann Scherchen. El 1949 va començar la seva carrera artística al nostre país com a director musical de la Banda Simfònica Municipal de Mataró, localitat on també va fundar l’Orquestra de Cambra de Mataró i l’Associació Musical. El 1950, a Barcelona, va crear l’Orquestra Jacques Bodmer i més endavant l’Orquesta de Cámara Catalana, amb la qual va fer diversos concerts per Europa i alguns enregistraments, amb programes com la integral de l’obra per a orquestra de cambra de Schönberg, Berg i Webern. Va ser el director de la primera audició a Catalunya de L’art de la fuga de Bach i dels Gurrelieder de Schönberg. També va dirigir en primera audició obres de Bartók, com el Concert de cordes, percussió i celesta, i va portar per tot Espanya la Història d’un soldat d’Stravinsky.
Entre els anys 1956 i 1958 va treballar a la ràdio de Zuric, primer com a enginyer de so, després com a assistent de la direcció artística d’aquesta emissora. A Suïssa també va ser secretari del Festival Mundial de la Société International de Musique Contemporaine. El 1959 va tornar a Barcelona com a director musical de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona. Va ser el creador de l’Agrupació Dramático-Musical i va col·laborar en la fundació de Joventuts Musicals d’Espanya i posteriorment de Joventuts Musicals de Barcelona. Durant aquell mateix any va fer diverses gires per Europa com a director convidat. A Barcelona, Bodmer va participar en molts dels concerts del Jardí dels Tarongers, a la Casa Bartomeu de Pedralbes. El 1960 va decidir traslladar-se a Xile, on li van oferir la direcció titular de l’Orquestra Nacional de Santiago de Xile. Des de llavors va residir disset anys a Amèrica del Sud, on també va ser director titular de l’Orquestra del SODRE de l’Uruguai, i de l’Orquestra Simfònica Nacional d’Argentina, entre el 1970 i el 1975. Al seu retorn a Espanya, entre el 1986 i el 1993 va ser director titular de l’Orquestra Santa Cecília de Pamplona, actualment Orquestra Simfònica de Navarra. Amb l’Orquestra de Màlaga va gravar la integral de les obres per a volí i orquestra de Pablo Sarasate. L’últim concert que va dirigir va ser el 2001 al Festival d’Òpera de Dublín.
La seva direcció musical va ser una porta oberta al nostre país de tota la modernitat més experimental que tenia lloc a Europa. Durant els anys cinquanta, Bodmer va ser l’introductor a Barcelona de les obres de compositors com Boulez, Nono, Klebe, Stockhausen, Webern, Hauer i molts d’altres. Per a ell, “era un deure artístic haver d’estudiar i de donar a conèixer els nous valors de la música.”
