Aquest mes de febrer el Liceu ofereix l’òpera de Jacques Offenbach Les contes d’Hoffmann en una nova coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, la San Francisco Opera i l’Opéra National de Lió –amb direcció escènica de Laurent Pelly i escenografia de Chantal Thomas– i amb la participació destacada de la soprano coloratura Natalie Dessay en el rol d’Antonia. Les representacions –onze en total, amb doble repartiment– seran entre els dies 4 i 23 de febrer, i amb la direcció musical del francès Stéphane Denève.
Les contes d’Hoffmann, òpera en cinc actes (en realitat un pròleg, tres actes i un epíleg) de Jacques Offenbach, s’estrenà amb gran èxit a l’Opéra Comique de París el 10 de febrer de 1881, quatre mesos després de la mort del compositor. Es basa en un drama fantàstic de Jules Barbier i Michel Carré estrenat al Théâtre de l’Odéon el 1851, adaptació lliure de tres narracions –L’homme au sable (1816, Olympia), Le conseiller Krespel (1818, Antonia) i Les aventures de la nuit de la Saint-Sylvestre (1815, Giulietta)– d’E. T. A. Hoffmann, l’escriptor romàntic alemany que tenia aleshores un gran prestigi a París. Les complicades vicissituds que intervingueren en l’elaboració de la partitura, especialment després de la mort d’Offenbach, han estat la base de produccions molt diverses a la recerca d’una edició crítica definitiva. La versió que es presenta ara al Liceu és “d’una gran teatralitat i creiem que és la més fidel a l’obra d’Offenbach”, afirma el director Stéphane Denève. “Aquesta versió és més completa, dramàtica, conté fragments que no s’escolten habitualment i esdevé especial perquè s’expliquen molts detalls gràcies a la posada en escena de Laurent Pelly. A mi m’encanta!” Els elogis a aquesta obra continuen i el director diu que “està clar que Offenbach volia fer una obra mestra abans de morir, cosa que queda clara amb Les contes –en què es parla de la mort, conté elements fantàstics…–; l’òpera té melodies sublims que aconsegueixen crear aquesta atmosfera especial que té”.
Per la seva banda, el director d’escena Laurent Pelly diu que “aquesta òpera és una veritable obra mestra, profunda i lleugera, que es redescobreix constantment”. Pelly destaca i defensa la idea escenogràfica d’aquesta producció, “l’escenografia és complexa, amb més de 30 canvis de decorat que esdevenen una eina narrativa, no decorativa, i que fa que el públic s’endinsi en la trama”. L’acció original se situa en una taverna de Nuremberg, en època indeterminada, protagonitzada pel mateix Hoffmann. Aquesta producció situa l’acció a Venècia, en un taller de nines. Pelly ressalta i explica l’estètica d’aquesta producció de caire fantàstic, expressionista i fantasmagòric, inspirada en l’obra de Léon Spilliaert, pintor belga de final del segle XIX. També cal destacar el to teatral que s’ha volgut donar a la producció oferint els recitatius en diàlegs parlats, tal com s’indicava en la versió original d’Offenbach. “El llibret inicial no està complet, no tot estava compost, i no quedà clar què es cantava i què no; facis el que facis, sempre és compromès, perquè no se sap ben bé què volia Offenbach”, explica Stéphane Denève.
Pel que fa als rols de l’òpera d’Offenbach, el personatge de Hoffmann, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres faules que il·lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: la d’Olympia, la nina mecànica; la d’Antonia, la cantant que es mor de cantar; i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos. Al Liceu, en el primer repartiment intervindran, en els papers principals, Susana Cordón (Stella), Kathleen Kim (Olympia), Natalie Dessay (Antonia), Tatiana Pavlovskaia (Giulietta) i Michael Spyres (Hoffmann). En principi, els quatre papers femenins principals d’aquesta producció els havia d’assumir Natalie Dessay, però finalment la cantant ho va desestimar perquè “a banda de ser un gran repte, em resultava impossible… tinc una edat!”, explica distesament. En canvi, els quatre papers de baix baríton –Lindorf, Coppélius, Miracle i Dapertutto– sí que seran interpretats pel mateix cantant (com és habitual), i en aquest cas es tracta de Laurent Naouri (primer repartiment) i d’Oren Gradus. Per la seva banda, el tenor nord-americà Michael Spyres –que fa doble debut, al Liceu i en rol de Hoffmann en francès (el tenor l’havia cantat en alemany)– explica que “em sento molt còmode en aquest paper, és el meu somni i el meu repte”.
L’òpera d’Offenbach es va estrenar a Barcelona, en versió castellana, al Teatro Eldorado el 22 d’abril de 1905, i al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1924. L’última vegada que es va representar al Liceu fou durant la temporada 1989-90. Serà retransmesa en directe el 7 de febrer per Catalunya Música, el 14 de febrer per Radio Clásica (RNE) i el 23 de febrer per Mezzo Live HD. Per a més informació: www.liceubarcelona.cat.
