Per Jordi Urpí.
Comencem amb Live at the Kursaal Theater (Discmedi), l’enregistrament del concert que el guitarrista flamenc Niño Josele i l’eclèctica Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona van oferir a Manresa dins la programació de la Fira Mediterrània l’any 2012. Els colors i les textures que podem descobrir en les noves versions de “Cabo de Gata” o “Gloria bendita”, temes propis de Niño Josele, i de “Cançó i dansa número IV”, a partir de la partitura de Frederic Mompou, ja justifiquen un d’aquells treballs que només poden néixer des del talent d’artistes de mentalitat oberta.
El teu nom (Satélite K) és el trentè disc que publica Toti Soler, un treball que el guitarrista ha construït “remenant els calaixos”, segons les seves pròpies paraules. I, de fet, els crèdits indiquen que les onze peces s’han enregistrat “entre el 2001 i el 2013”. Poemes de Salvador Espriu, Luis Cernuda o Fernando Pessoa, llargues peces instrumentals al voltant d’improvisacions de guitarra i la recuperació del clàssic “Va com va” d’Ovidi Montllor (canta Gemma Humet) donen forma a un treball que respira el tarannà minimalista que caracteritza, d’un temps ençà, Toti Soler.
No contenta de publicar un disc, la valenciana Mara Aranda n’ha llançat dos: Sephardic legacy i Lo testament (ambdós del segell Bureo Músiques). Amb el primer insisteix en la recuperació del repertori sefardita, bo i fixant aquest cop la mirada en les relacions que les melodies originals van establir amb les músiques i les paraules del nou entorn on van ser acollides, fóra aquest grec, turc o àrab. El segon, realitzat amb el grup Solatge, l’ha capbussat en un repertori popular molt més proper, el de les dones i els homes de l’Albufera, de l’Alacantí o de Cocentaina que cantaven per plaer, fossin cançons de bressol, romanços de vesprada o cançons de treball. Amb aquests dos projectes, Aranda es consolida com una de les veus més importants de les músiques europees d’arrel.
Continuem amb tres històrics franctiradors, cadascun amb una trajectòria i una personalitat úniques. Des de les Terres de Ponent, Xavier Baró publica La ruta dels genets (Quadrant Records), el seu primer àlbum antològic (la seva discografia com a solista la formen set discos) i que va ser enregistrat en directe, d’aquí el so intens, madur i sòlid que engrandeix les seves cançons de sempre.
Per la seva banda, el “galàctic” Sisa llança Extra (Satélite K), recull de peces inèdites, senzills descatalogats, maquetes i versions en viu del seu històric repertori (“Carnaval a la República d’A”, “L’home dibuixat”, “La cucafera”, “Qualsevol nit pot sortir el sol”…). 
I entre l’un i l’altre, Pedro Burruezo, al capdavant de la seva Bohemia Camerata i amb el reforç de les quaranta veus de la Coral Cypsella, signa Misticissimus Coralliummm (Satélite K), una obra contundent que aplega cançons inspirades en místics cristians, musulmans i jueus, des d’una perspectiva que uneix alhora tradició i transgressió, perspectiva que acompanya Burruezo des de la seva etapa a Claustrofobia.
I acabem amb la saba nova, dues formacions liderades per dos dels nous campions de la gralla sorgits de l’ESMUC. D’una banda, i des de Reus, Jaume Aguza lidera el grup Canya d’Or. En la seva cerca de noves sonoritats i d’un repertori fresc i original per a l’instrument, la formació ens presenta amb Viratges (Tritó), una aproximació a músiques tradicionals de diferents indrets i a peces popularitzades per artistes tan diferents com Kroke, Richard Galliano o Lluís Llach. 
De l’altra, Inxa Impro Quartet, amb Manu Sabaté al capdavant, és un projecte que, des de la música tradicional de ball, aposta per generar espais per a la improvisació a partir de l’ús d’un llenguatge i unes harmonies més obertes i modernes. El grup, recent guanyador de la sisena edició del Concurs Sons de la Mediterrània, treu al carrer All that trad (autoedició).
