La soprano Ofèlia Sala és l’encarregada d’inaugurar la primera edició del nou festival de lied LIFE Victoria, que pren el nom de l’estimada soprano barcelonina Victoria de los Ángeles, i que compta amb l’impuls de la fundació que porta el seu nom, amb la seva presidenta Helena Mora al capdavant, i el baríton Enric Martínez-Castignani. El festival tindrà lloc entre el 9 i el 14 de desembre i inclou 4 recitals de lied, una acadèmia amb masterclasses a càrrec d’Ulrich Eisenlohr, conferències i taules rodones i un programa per a joves intèrprets que disposaran de beques per participar en les masterclasses gratuïtament i oferir un concert al festival abans de l’inici dels concerts programats. A més d’Ofèlia Sala, els altres recitals seran protagonitzats per les sopranos Ruth Ziesak i Ángeles Blancas. Prèviament als recitals, tres parelles de joves intèrprets oferiran un breu recital. Els escollits són el baríton Josep-Ramon Olivé i la pianista Maria Mauri, la soprano Maria Ponsatí i el pianista Samuel Scott i la soprano Viviana Rojas i el pianista Marc Serra, respectivament.
RMC: Què significa per a vostè haver cantat el paper de la reina Isabel, que va estrenar Victoria de los Ángeles en L’Atlàntida de Manuel de Falla? Podríem dir que la Victoria de los Ángeles és el seu referent?
Ofèlia Sala: Amb la Victoria de los Ángeles ens comparen per la nostra afinitat estilística i emocional, cosa que m’honora. Jo vaig tenir la sort de poder-la conèixer i poder treballar amb ella, a més de compartir-hi algunes estones que per a mi són dels moments més feliços personalment i emocionalment i que m’han deixat una empremta per a tota la vida. Per tant, un cas com el de L’Atlàntida, amb el context del Liceu i Victoria, va ser una gran responsabilitat i una gran emoció per a mi. Sóc conscient que faig servir molt la paraula “emoció”, però és que les emocions són un leitmotiv en la meva vida. Per a Victoria, fer música era també la seva manera d’expressar les emocions, era la seva vida. I en el meu cas, la manera a través de la qual millor m’expresso és a través de la música, i comunicar aquestes emocions és també el perquè de fer música.
RMC: Canta al concert inaugural del nou festival de lied de Barcelona LIFE Victoria aquest dilluns, 9 de desembre. ¿Com veu la concepció d’aquest nou festival, que es basa en els nous talents, s’hi ofereixen masterclasses, conferències i s’hi fa una aposta important per les noves tecnologies?
O. S.: Penso que és una iniciativa meravellosa. Barcelona sempre ha estat una ciutat molt predisposada cap al gènere liederístic. D’altra banda, recuperar la memòria de Victoria de los Ángeles és un acte de justícia, s’ho mereix. Un festival com aquest havia de dur el seu nom perquè ella era una gran liederista, excepcional, la número u. En el cas del LIFE Victoria crec que és molt innovador fer un festival intensiu, d’una sola setmana dedicada al lied a Barcelona, amb concerts dedicats a joves promeses, classes magistrals, conferències… i crec que a tot el públic de Barcelona interessat en el lied li agradarà. Una de les coses més destacades d’aquest model de festival és l’oportunitat que s’ofereix als joves d’aprofitar una plataforma com aquesta per fer les primeres incursions professionals. Jo em poso en la pell dels joves cantants que participaran al festival en els concerts oficials i, si jo hagués tingut aquesta oportunitat quan era jove, ho hagués agraït molt. En el cas del Josep-Ramon Olivé (baríton) i la Maria Mauri (piano), que tocaran abans del meu recital, he de dir que els conec a tots dos i formen una parella artística deliciosa, sensible i amb una maduresa molt gran per a la seva edat.
RMC: Creu que la vida musical relacionada amb el lied és suficient a Catalunya?
O. S.: Crec que el que ja existeix és fantàstic. La Schubertíada de Vilabertran és de primeríssim nivell, un festival de referència a tot el món. Crec que el LIFE Victoria compta també amb un gran nivell artístic, que segur que es mantindrà i creixerà en properes edicions. A més, cal comptar amb els concerts i recitals que es fan de música de cambra, com per exemple els del Gran Teatre del Liceu, que porten grans veus. Aquí hi ha un gran amor cap al lied i un afany de cuidar-lo, fins i tot tenint en compte la situació que travessa la cultura. ¿No és meravellós que fins i tot en temps de crisi neixi un nou festival de lied? Això diu molt a favor de la valoració del lied a Catalunya.
A més, hi ha una nova generació d’intèrprets molt interessada en aquest món; se’n fan molts cursos, a les institucions acadèmiques es cuida molt l’estudi d’aquest gènere i s’organitzen moltes classes magistrals que sempre estan plenes. Hi ha molt d’interès i s’aprofiten totes les oportunitats que hi ha, i això diu molt de la salut del gènere, tenint en compte que el lied és un gènere molt íntim, que requereix una dedicació especial i un format més íntim, més reduït.
RMC: Porta mitja vida a Munic, on va anar a estudiar a la Hochschule für Musik und Theater i on actualment resideix. Allà va estudiar amb Helmut Deutsch, que de professor va passar a ser un partenaire habitual als escenaris i al costat del qual es presentarà a Barcelona.
O. S.: Helmut Deutsch és fantàstic! Un dels millors coneixedors del repertori de lied, ho ha tocat pràcticament tot i té l’experiència del coneixement, de l’estudi, unit a l’experiència de tants anys d’interpretació; és una cosa molt especial, traspua sensibilitat. Helmut Deutsch és música pura.
Quan treballem junts escollim conjuntament els programes per tal que el concert sigui una creació de tots dos, un intercanvi. El concert de Barcelona serà molt intens emocionalment parlant. Primer hem escollit cançons de Franz Schubert que són autèntiques metàfores de la nit, és impossible parlar de la nit d’una manera més poètica, són cançons d’una sensibilitat sublim. Les cançons de Robert Schumann de l’opus 90 tampoc no es fan gaire sovint, però són d’una intensitat emocional enorme, són del Schumann més líric, més romàntic. A la segona part oferim el cicle de lieder de Mignon (amb text de Goethe), musicades per Hugo Wolf. Crec que Wolf descriu la figura de Mignon amb un nivell superlatiu. L’esquinçament psicològic de la noia està expressat d’una manera tan especial, que fa d’aquests poemes una de les versions més colpidores. El concert es tanca amb les Canciones amatorias d’Enric Granados. Aquestes peces mostren una altra manera, molt mediterrània, d’expressar sentiments amorosos. Naturalment, n’hi ha de més dramàtiques i més positives, però el llenguatge és molt contrastant i és interessant veure la diferència entre el llenguatge germànic i mediterrani, el color, el perfum… En definitiva, hi ha una contraposició evident de les dues cultures, la germànica –de Helmut Deutsch– i la mediterrània, la meva.
RMC: Tenint en compte el paper que Helmut Deutsch ha ocupat en la seva inclinació professional i l’entusiasme que vostè mostra per les joves promeses, ¿es veu algun dia impartint classes d’interpretació liederística?
O. S.: Actualment la meva faceta principal és el cant, la interpretació; però quan imparteixo classes ho faig amb molta passió i molta il·lusió. De fet, estic vinculada a l’ESMUC i a la Fundació Victoria de los Ángeles i em fa molt feliç quan hi faig classes. Potser més endavant hi dediqui més temps.
RMC: Quins són els seus projectes professionals per a aquesta temporada?
O. S.: Aquesta temporada és molt concertística, amb moltes actuacions amb orquestra i recitals. Em fa molta il·lusió, per exemple, inaugurar la Schubertíada de Vilabertran del 2014, amb un programa també molt romàntic, que inclou obres de Clara i Robert Schumann. L’opus 13 de Clara, d’una inspiració extraordinària, i el cicle Frauenliebe und leben (Amor i vida d’una dona) de Robert.
